Les plagues que afecten a plantes o animals es prevenen i destrueixen amb els plaguicides. L’objectiu d’aquestes substàncies és evitar que es posi en risc la producció, el magatzematge, el transport i el comerç d’aliments i productes agrícoles. En agricultura, s’utilitzen els denominats plaguicides fitosanitaris, que tenen efectes favorables en la producció vegetal, sempre que s’usin de forma adequada i s’evitin efectes perjudicials, com la presència de residus, tant en el medi ambient com en els aliments. Un sistema “intel·ligent” permet aplicar a cada cultiu la quantitat justa de plaguicides i evitar així accessos innecessaris.
Imagen: Christian CórdovaLa presència de plaguicides en aliments ha de minimitzar-se tant com sigui possible perquè no se superin uns màxims establerts i, d’aquesta manera, protegir la salut dels consumidors. Un nou instrument permet aplicar la quantitat justa de fitosanitaris a les característiques de cada vegetal. El seu desenvolupament es deu a experts de la Unitat de Mecanització Agrària de l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona, de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). En els cultius de vinya, el sistema estalvia “fins a un 45% de producte fitosanitari”. Amb les tècniques utilitzades fins avui, la dosi de plaguicida s’afegeix en funció del terreny on habita el vegetal. La nova eina, no obstant això, aconsegueix que la quantitat se cenyeixi a les característiques estructurals de cada planta. Aquesta particularitat permet usar només la quantitat necessària, disminuir l’impacte per a la salut i respectar el medi ambient.
Amb l’ajuda de sensors
La nova tècnica millora l’economia de les explotacions i augmenta l’eficiència en el camp dels plaguicides, ja que es garanteix una producció d’aliments de qualitat i amb una quantitat final de plaguicides menor. Per a això, els experts, dirigits per Emilio Gil, s’han servit d’un pulverizador hidropneumàtic convencional i uns sensors d’ultrasons, uns altres de làser, electrovàlvules i sensors de pressió, entre uns altres. Tots aquests mecanismes es gestionen a través d’un programari aplicat a productes fitosanitaris de la vinya, d’acord amb el volum de vegetació per unitat de superfície. Mentre els sensors d’ultrasons “llegeixen” de forma continuada l’espessor dels vegetals, el programa informàtic “calcula el cabal que ha d’emetre cada filtre de pulverización”. El flux que dispara està controlat per les electrovàlvules que reben un senyal elèctric.
La tècnica determina el volum exacte de plaguicides que necessita un cultiu
La gestió i l’obtenció de les dades, així com el control dels diferents elements, es duu a terme mitjançant una caixa de control de l’equip, un sistema que es connecta amb un ordinador industrial, responsable de tota la gestió i magatzematge de la informació. Aquest mètode, al seu torn, està dirigit des d’un ordinador portàtil instal·lat en el mateix tractor, de manera que, mentre s’apliquen els plaguicides, s’elaboren mapes digitals de vegetació. Aquests mapes tenen diferents finalitats: determinar el volum exacte de productes que es necessiten, predir el rendiment esperat i controlar el risc de plagues i malalties. A més, també ajuden a la programació d’operacions com la poda i la verema al moment oportú.
A aquesta nova troballa se sumeixi la participació de la Unitat de Mecanització Agrària del Departament d’Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia de la UPC, que ja estudiava, des de feia diversos mesos, diferents tècniques per millorar l’aplicació de productes fitosanitaris. Aquesta nova tècnica forma part del “Projecte Optidosa”, un treball conjunt amb diferents universitats d’Espanya i del Centre de Mecanització Agrària (CMA) de la Generalitat de Catalunya. L’objectiu és obtenir una millora en l’aplicació de plaguicides. Encara que s’ha elaborat a partir de la vinya, els especialistes volen ampliar el camp d’aplicació a arbres fruiters i cítrics. En definitiva, és una nova tecnologia que pretén facilitar la reducció de la quantitat de fitosanitaris, l’adaptació a cada vegetal i evitar la contaminació d’aigües superficials o els nuclis de població.
Control legal
Els diferents operadors alimentaris, és a dir, agricultors, ramaders, comerciants i importadors, entre uns altres, són els principals responsables de la seguretat al llarg de la cadena alimentària. Les empreses han d’assegurar-se que, en totes les fases de la producció, la transformació i la distribució que estan sota el seu control, els aliments compleixin els requisits de legislació. Les autoritats dels Estats membres de la UE són els responsables de vetllar perquè es compleixen les condicions d’ús que fixa la normativa sobre els aliments i els pinsos. Un dels punts forts és el control en la producció, comercialització i aplicació de productes fitosanitaris i la vigilància i el control de residus plaguicides en aliments i pinsos d’origen animal o vegetal. Es vigila tant l’ús adequat com el possible ús fraudulent d’aquestes substàncies.Els mètodes per aplicar fitosanitaris en vegetals són varis, i depenen del vehicle que suporta el plaguicida, que pot ser sòlid, líquid o gasós.
- Espolvorear: consisteix a distribuir en forma de pols i aplicar amb l’ajuda d’un corrent d’aire. Aquest mètode penetra millor en el vegetal i té una execució mes ràpida. No obstant això, la protecció és menor i la distribució, poc homogènia.
- Polvoritzar: els plaguicides es distribueixen en forma líquida i es queden en els vegetals en petites gotes. Per la pulverización, és important el lloc que es tractarà, la quantitat i classe de producte, ja sigui un plaguicida, un fertilitzant o un fitoregulador. Aquesta tècnica permet una major homogeneïtat al vegetal, però suposa una inversió superior de temps.
El tractament amb fitosanitaris ho ha de realitzar personal qualificat per evitar riscos innecessaris. A més, ha d’utilitzar un equip de protecció individual adequat i controlar les condicions climàtiques abans i després de l’execució. En finalitzar el tractament, han de rentar-se tots els utensilis, rebutjar els envasos buits, netejar les proteccions utilitzades i guardar en un lloc segur.
