Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Ciència i tecnologia dels aliments

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Tecnologia alimentària, en constant prova

Darrere de la seguretat dels aliments està latent un rigorós treball de vigilància permanent fruit de la simbiosi entre tecnologia i control

img_manipuladora alimentos 1

Durant les últimes dècades, en les quals han aparegut crisis alimentàries com el mal de les vaques boges, la llet contaminada per melamina o la grip aviari, s’ha posat a prova l’eficàcia de la tecnologia alimentària i de les mesures de seguretat aplicades als aliments processats. En moltes ocasions, l’alarmisme generat respon al desconeixement de com funcionen els diferents mètodes de seguretat alimentària dels països. Darrere d’aquest concepte s’amaga un complex sistema en el qual intervenen nombroses parts que tenen com a objectiu garantir la innocuïtat dels aliments.

Img manipuladora alimentos1

Els aliments i la seva manipulació han estat moltes vegades el punt de mira de nombroses crítiques, com que els additius són dolents, que els aliments processats no són sans, que la sal s’usa en tots els processos tecnològics o que del porc s’utilitza tot. Aquestes afirmacions poden amagar el treball de vigilància permanent que exerceix la seguretat alimentària perquè tots els productes que es consumen siguin innocus. En l’àmbit internacional, algunes recerques conviden al fet que indústries alimentàries i universitats duguin a terme un treball conjunt per millorar la confiança del consumidor en la seguretat de l’alimentació.

En constant vigilància
Una bona gestió en seguretat alimentària pansa pel control dels productes en tots i cadascun dels processos pels quals passa

La seguretat alimentària podria definir-se com totes les mesures que es duen a terme per garantir la innocuïtat dels aliments, és a dir, que siguin sans, assegurances i compleixin amb les expectatives del consumidor. Per poder aconseguir tots aquests propòsits ha d’estudiar-se l’origen, la composició i l’estructura dels aliments i dictaminar si són comestibles a partir d’una valoració toxicológica i una altra biològica. La primera fa referència als efectes nocius dels aliments i la segona al seu contingut en patògens.

El treball segueix amb una constant vigilància al llarg de tota la cadena alimentària adoptant, si és necessari, mesures preventives que garanteixin la innocuïtat de tots els aliments. Aquesta competència ha de conèixer també els diferents mètodes d’anàlisis, siguin físics, químics o sensorials, que es duen a terme en les indústries. No obstant això, ha de tenir-se en compte que la innocuïtat absoluta, des del punt de vista sanitari, de tots els aliments que es consumeixen és impossible ja que porten amb si un risc inherent; no es pot precisar al cent per cent la reacció del nostre cos enfront de tot el que mengem.

Organismes de control

Per al correcte control de la seguretat en els aliments ha de tenir-se en compte cada pas que es duu a terme, des del qual inicia l’agricultor, als pinsos o importadors de tercers països, fins al seu envasament i consum final, passant pels transportistes, manipuladors o venedors. La cadena comença en les indústries alimentàries, que exerceixen la vigilància en els punts crítics i el control i la gestió de la qualitat. En una baula per damunt estan les administracions autonòmiques, que són les encarregades de donar el vistiplau a tot el que s’elabora en la seva comunitat.

En tercer lloc se situa l’Administració central i les agències de seguretat alimentàries pròpiament aquestes (com l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició) i, finalment, el “mandamás” de tota la infraestructura de controls de seguretat alimentària, la Unió Europea, la labor de la qual és el control dels aliments de tots els països membres així com elaborar plans de vigilància constants i xarxes d’alertes alimentàries.

Per si això no fos suficient, la llei també empara la innocuïtat dels aliments, ja que els tribunals de justícia poden sancionar les administracions i fer front a les denúncies d’associacions de consumidors i particulars.

Crisis alimentàries

La UE ha elaborat l’anomenat “Llibre Blanco sobre Seguretat Alimentària”, on figura un pla amb 84 accions preventives que han de dur-se a terme immediatament després de l’aparició d’una crisi alimentària. Alguns exemples són l’eliminació dels productes de risc i un reforç en el sistema de vigilància epidemiològica o determinar amb exactitud els països de la UE que poden veure’s afectats.

En l’actualitat, la competència en la indústria alimentària és molt elevada i qualsevol empresa que no ofereixi la qualitat en els seus productes està condemnada al fracàs. El consumidor exigeix cada vegada més i la indústria es manté en peus oferint el que se li demana: qualitat, seguretat i innocuïtat. És important, doncs, destacar la labor que duen a terme les autoritats per poder oferir els aliments d’excel·lent qualitat. Així, en moments de crisis hem de confiar en els experts i recordar que tot allò que es ven és apte per al consum humà.

ALT GRAU DE SEGURETAT

L’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) és un organisme autònom adscrit al Ministeri de Sanitat i Consum que té com a missió garantir el més alt grau de seguretat i promoure la salut dels ciutadans en tot allò que consumeixen. Les seves principals accions són:

  • Reduir els riscos de les malalties transmissibles pel consum dels aliments.
  • Coordinar les actuacions de les autoritats.
  • Garantir l’eficàcia dels diferents sistemes de control.
  • Promoure el consum d’aliments sans.
  • Planificar i coordinar l’educació, la informació i la promoció de la salut quant a consum d’aliments es refereix.

L’objectiu principal és que el consumidor confiï en els aliments que consumeix i disposi d’informació adequada per poder triar lliurement. Ves-la per la seguretat de la cadena alimentària i abasta totes les seves fases, des de la granja fins a la taula, és a dir, tots aquells aspectes de sanitat animal i vegetal que incideixen ja sigui directa o indirectament sobre la seguretat dels futurs aliments.

A més, l’AESAN està en constant coneixement dels avanços científics i de les noves demandes socials que apareixen amb els anys. Com indiquen els seus responsables, els objectius primordials són: independència, transparència, excel·lència en el seu assessorament i màxima capacitat de coordinació de tots els implicats en seguretat alimentària.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions