Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Tendència a la baixa de l’EEB

Els casos d'encefalopatia espongiforme bovina (EEB) han disminuït un 50% en els últims tres anys a tot el món

La crisi iniciada en el Regne Unit en 1986, amb la detecció dels primers casos de vaques boges i la ràpida extensió cap a altres països, sembla que va quedant cada vegada més lluny. Sense menysprear que la malaltia continua estant present en la cabanya ramadera europea i nord-americana, l’Organització Internacional d’Epizootias (OIE) acaba de presentar noves dades que confirmen la tendència a la baixa de la malaltia i que certifiquen les previsions anunciades al principi de la crisi, que admetien que l’any 2005 podria ser el de canvi.


La batalla contra el mal de les vaques boges continua sent favorable per als ramaders i els responsables en sanitat animal. L’OIE acaba de ratificar la tendència a la baixa de la malaltia anunciada fa uns mesos. Segons aquestes noves dades, en 2005 van morir 474 animals a causa de l’EEB a tot el món, comparats amb els 878 en 2004 i els 1.646 en 2003. Considerada per l’Organització Internacional d’Epizootias (OIE) com una malaltia transmissible important des del punt de vista socioeconòmic i sanitari, i amb considerables repercussions en el comerç internacional d’animals i productes d’origen animal, la malaltia ha superat amb escreix les vàries desenes de milers de caps de bestiar morts durant el punt àlgid de la malaltia en 1992.

Malgrat aquestes noves dades, els experts adverteixen que encara és necessari mantenir la prudència i les mesures de prevenció previstes per evitar l’extensió de la malaltia. «L’èxit futur depèn que es continuïn aplicant les mesures a nivell mundial», reconeix Andrew Speedy, expert de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) en producció animal. Entre aquestes mesures destaca la prohibició comunitària, aprovada en 1994, de pinsos destinats a l’alimentació animal i l’eliminació dels materials específics de risc (MER), mesures considerades de rellevant importància per reduir la possibilitat que substàncies afectades per l’EEB es trobin en la cadena alimentària.

Les noves dades podrien traduir-se en una certa relaxació de les prohibicions imposades a l’inici de la crisi, l’última d’elles en el si de la UE. En 2006 s’ha aixecat l’embargament a les exportacions britàniques de boví, imposat en 1996 per evitar la propagació de la malaltia. La mesura permet al Regne Unit exportar «en les mateixes condicions que la resta de països comunitaris» animals de boví vius nascuts després d’agost de 1996, així com carn i altres aliments derivats produïts després de juny de 2005, reconeixia fa uns dies Markos Kyprianou, comissari europeu de Sanitat i Protecció dels Consumidors. El país haurà d’a més adaptar la seva legislació a la de la resta de la UE en aspectes com l’edat de retirada de la columna vertebral als 24 mesos, en comptes dels 30. Actualment, la incidència de l’EEB al país és inferior a 200 casos per cada milió d’animals a l’any. En 2005 es van registrar 207 casos enfront dels 343 de l’any anterior.

Polèmica a EUA
Mentre en la UE les mesures per al control de l’EEB han demostrat ser eficaces, a EUA es fa notar la falta d’un sistema de control més rigorós

La FAO insisteix en la importància d’un enfocament científic per detectar i eliminar la malaltia que permeti assegurar-se que és erradicada als països afectats i que no es propaga cap a aquells que encara no ho estan. L’advertiment podria haver passat desapercebuda a EUA, on la confirmació d’un cas positiu el passat mes de març ha deslligat la polèmica sobre les mesures imposades. El Departament d’Agricultura nord-americana (USDA, en les seves sigles angleses) confirmava la detecció d’un cas en un animal del que no es coneix amb exactitud l’edat. Amb tot, les primeres hipòtesis presentades pels responsables veterinaris afirmen que podria tenir més de 10 anys, per la qual cosa hauria nascut abans que s’imposessin les restriccions a l’alimentació de remugants, en 1997.

Ara, l’USDA treballa en el rastreig del lloc de naixement de la vaca, que hauria entrat en l’explotació fa un any. La tasca es complica a causa de l’absència d’un sistema d’identificació animal, fallada criticada per nombroses associacions de consumidors, entre elles Consumers Union, que ha exigit l’enduriment de les normes d’alimentació dels remugants i l’augment del nombre de diagnòstics. Més específicament, els responsables de l’organització demanen que es prohibeixi l’ús d’excrements d’au, de restes de restaurants i de sang de boví en l’alimentació de remugants. Al·leguen, a favor seu, que l’Administració d’Aliments i Medicaments d’EUA (FDA, en les seves sigles angleses) ha admès que poden afavorir la transmissió de l’EEB.

L’associació de consumidors exigeix a més que s’augmenti el nombre de test diagnòstics realitzats, que assegura que no arriben actualment al 1% del bestiar que se sacrifica a EUA. En aquest sentit, l’agència responsable de la sanitat animal i vegetal (APHIS) té previst arribar, per 2007, als 40.000 test anuals. Malgrat tot, la tasca més immediata que han de fer front les autoritats nord-americanes es refereix a la implantació d’un sistema obligatori d’identificació animal, alguna cosa que ja va proposar la Secretaria d’Agricultura al desembre de 2003, després de la confirmació del primer cas de «vaca boja» a EUA. Segons l’OIE, és de «vital importància un sistema de traçabilitat que permeti identificar als animals des del seu naixement fins a la cistella de la compra». Implantat ja a Europa, ara falta que s’estableixi en altres països, com EUA.

Recerca
Malgrat tot, i enmig de tanta polèmica, apareixen noves recerques sobre el mal de les «vaques boges», encara que es trobin en fase preliminar. L’última d’elles és un treball realitzat per científics xinesos, que asseguraven fa uns dies haver clonat un vedell immune a l’EEB. Els investigadors pertanyen a l’Institut d’Agrociencia de Shangdong, una de les àrees on Xina està aconseguint majors avanços en matèria de clonació. Els gens introduïts procedien d’una vaca adulta i van ser introduïts en l’embrió clonat. Malgrat que l’enllumenament es va desenvolupar sense problemes, els investigadors adverteixen que encara farà mancada temps i proves per comprovar que la clonació i la manipulació genètica han donat bons resultats.

CASOS HUMANS

Img prion1
La tendència a la baixa de l’EEB es reflecteix no només en els animals sinó també en la seva variant humana, la malaltia de Creutzfeldt-Jakob, que va afectar en 2005 a cinc persones, totes elles en el Regne Unit (el país més afectat), on es van registrar 9 morts en 2004 i 18 en 2003. En 1996, les autoritats sanitàries britàniques van reconèixer la connexió entre l’EEB i la malaltia de Creutzfeldt-Jakob pel consum de carn infectada. A Espanya només es reconeix fins ara un cas del mal de les vaques boges en una dona de 26 anys detectat al juliol de 2005 i ratificat pel Laboratori Europeu d’Edimburg (Regne Unit). Fa dues setmanes, es confirmava a Madrid la mort d’un jove a la qual la família atribueix símptomes similars als de la malaltia de les vaques boges.

A l’espera de conèixer els resultats de l’autòpsia per esclarir l’origen de la malaltia, que es podrien conèixer en un termini màxim de 45 dies, la família insisteix a afirmar que es tracta de la variant humana del mal de les vaques boges, i recolzen aquesta possibilitat en el fet que el jove va viure a Londres entre 1995 i 1996, on podria haver consumit carn procedent d’animals amb EEB. Fins ara, els experts havien diagnosticat la malaltia neurològica Creutzfeldt-Jakob, però no la variant humana derivada del consum de carn de vaca boja, alguna cosa que només pot confirmar l’autòpsia. Algunes hipòtesis recolzen la possibilitat que es tracti d’una Creutzfeldt-Jakob esporàdica i espontània, no hereditària. Nombrosos experts reconeixen que per contreure la malaltia és necessari consumir molta proteïna patològica (prió) i el pacient ha de tenir el receptor per a aquesta proteïna i predisposició genètica.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions