La teniasis és la infecció causada per la ingesta de taenia, un paràsit present en aliments en mal estat, amb unes característiques molt peculiars i distintives. Es distingeixen diferents classes de taenia, però dues d’elles tenen com a hoste definitiu l’intestí humà, la Taenia saginata i la Taenia solium. Com a paràsit, la taenia s’alimenta dels seus hostes i s’allotja en l’intestí prim. És una espècie hermafrodita, és a dir, per reproduir-se a l’interior del seu hoste no necessita un altre exemplar, ja que té tots dos sexes, la qual cosa facilita la seva presència en l’intestí.
El paràsit taenia té unes particularitats molt diferenciades si es compara amb altres espècies. De forma aixafada, mesura entre 5 metres i fins a més de 10. S’enganxa a l’hoste i a la paret intestinal amb unes ventoses que té en el cap. Es nodreix dels aliments que ingereix la persona i ocasiona un greu estat de desnutrició.
La contaminació per taenia està associada al consum en mal estat de la carn de boví i de porc. T. saginata s’associa a la vaca i T. solium al porc. Aquesta última ocasiona, a més, cisticercosis, una malaltia parasitaria que es contreu després de la ingesta d’ous de T. solium. Aquests entren en el torrent sanguini i s’allotgen en qualsevol cavitat del cos. Els símptomes més característiques d’infecció de taenia són les nàusees, el dolor abdominal, diarrees, trastorns nutricionals, pèrdua de gana, malestar general o presència de segments del paràsit en la femta. No obstant això, cal insistir que la gran majoria dels infectats no tenen símptomes.
Teniasis en carn i falta d’higiene
La falta d’higiene és una de les principals causes d’infecció per taenia
Els paràsits afecten sobretot als consumidors amb una higiene inadequada, tant en els aliments com en els hàbits higiènics personals. Qualsevol consumidor és susceptible de contreure la malaltia, però els grups més vulnerables a la infecció són els nens, els ancians i les persones amb problemes immunològics. Per evitar la taeniasis, és útil seguir alguns consells:
Rentar-se bé les mans després d’anar al bany i abans de menjar o tocar aliments.
El paràsit prové de la vaca i del porc, amb el que la màxima prevenció és evitar el consum de carn de boví o porc crua, poc cuinada o en mal estat.
Es recomana saber la procedència de la carn que es consuma i evitar els establiments de dubtosa higiene.
És necessari cuinar els aliments fins que la temperatura de l’interior arribi a 65ºC. L’apropiat és mesurar la temperatura amb un termòmetre per a aliments.
Evitar la cisticercosis
La cistircercosis és la malaltia causada per T. solium. Per tant, quant a alimentació animal es refereix, la font d’infecció és el porc. No obstant això, no és l’única font d’infecció; les aigües contaminades amb ous de T. solium també són causa d’infecció. Per evitar la contaminació, és necessari seguir algunes recomanacions:
Consumir aigua tractada de forma deguda i evitar el consum d’aigua de dubtosa procedència.
No consumir carn de porc crua o poc cuinada.
En països on el sistema d’aigua és de dubtosa fiabilitat, evitar consumir aigua o bullir-la durant uns minuts abans d’utilitzar-la o beure-la.
Evitar el consum de gel, sobretot, en zones on la procedència de l’aigua sigui dubtosa.
Evitar empassar aigua mentre es res.
Pelar i rentar de forma adequada els vegetals i les fruites abans de consumir-los, ja que l’aigua de reg pot ser un factor de perill.
Les persones infectades han d’extremar la seva higiene i rentar-se les mans amb freqüència, sempre abans de menjar i després d’anar al bany. La seva femta són una excel·lent font de contaminació.
Inspecció de la carn com a mesura de control
Tant la teniasis com la cisticercosis han estat malalties poc habituals en el nostre entorn. No obstant això, la cisticercosis afecta a més de 50 milions de persones a tot el món, amb el que han de prendre’s severes mesures de control, sobretot, als països amb escassos recursos sanitaris. Per a una adequada prevenció, s’insisteix a treballar en la millora de les condicions sanitàries, l’educació i el tractament de les persones portadores de T. solium. Una altra mesura és dur a terme una adequada inspecció de la carn de porc i boví mitjançant corts musculars, que determinen si la canal amb cisticercosis ha de decomissar-se. Quant al bestiar, s’han de promoure millores en la criança del bestiar porcí i boví, a més d’evitar el seu accés a femta humana.
Encara que el tractament recomanat pansa per l’administració de fàrmacs específics per la parasitosis, alguns remeis naturals combaten la malaltia, és a dir, expulsen el paràsit de l’intestí. L’oli de nous és un d’ells i pot consumir-se com a amaniment en amanides. L’all també és un bon remei, sobretot en lavativa (tres grams per litre d’aigua), pels sulfurosos que conté. La infusió de pell de magrana, uns 30 grams per 250 ml d’aigua, que es bullen durant 15 minuts, serveix per eliminar els paràsits a causa de la seva acció alcaloide. Finalment, les llavors de carabassa conformen el remei més antic, el principi actiu del qual, la cucurbitina, destaca per un efecte desparasitador.
