Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Ètica i comerç internacional

Nacions Unides planteja per primera vegada la «necessària harmonització» de les normes internacionals que regeixen les exportacions d'aliments

L’harmonització de normes a escala global podria constituir un instrument de gran valor per a garantir les exportacions i importacions d’aliments en condicions de seguretat i qualitat. Així ho entenen el Programa Conjunt FAO/OMS i la Comissió del Codex Alimentarius que, durant el primer trimestre de 2003, han abordat els dèficits normatius en aquesta matèria.

Entre els aspectes més delicats que han estat tractats per les agències de Nacions Unides vinculades amb el desenvolupament i l’alimentació, destaca el de l’harmonització internacional completa de la legislació alimentària. Aquest objectiu, considerat necessari per a garantir la seguretat i la qualitat dels aliments a escala global, es presumeix no obstant això com a inassolible. Almenys, així ho creu la Comunitat Europea per al Comitè del Codex sobre principis generals, per raons culturals, religioses i econòmiques.

L’escepticisme mostrat des d’Europa no és obstacle, no obstant això, perquè s’intentin instrumentalitzar mesures que ajudin a regular, d’acord amb principis ètics preestablerts, el comerç internacional. La falta d’una aplicació eficaç de les normes i directrius alimentàries dictades per la Comissió del Codex Alimentarius en les legislacions nacionals va precisar en el seu moment d’un instrument que fos capaç de salvaguardar la salut dels consumidors, establir unes pràctiques equitatives de comerç i fer desaparèixer algunes barreres comercials, amb l’objectiu de contribuir a mantenir la pau i a reduir la fam i la pobresa mundial. L’instrument en qüestió no va ser un altre que el Codi d’Ètica per al Comerç Internacional d’Aliments.
Ètica en el comerç internacional d’aliments
El Codi d’Ètica té com a objectiu impedir l’exportació d’aliments de mala qualitat i insalubres
El Codi d’Ètica per al Comerç Internacional d’Aliments data de 1979. Des de llavors s’han realitzat dues revisions fonamentals. La primera en 1985, i la segona, més recent, a l’abril de 2001. No és una norma d’obligat compliment, sinó que es tracta d’una recomanació, dirigida a tots aquells que d’una manera o d’una altra participen en el comerç internacional d’aliments, perquè es comprometin a acceptar el marc ètic que defineix el propi Codi, donant suport a la seva aplicació «per al bé general de la comunitat mundial».

Segons una publicació de la FAO/OMS, el Codi d’Ètica té com a objectiu impedir que els països exportadors inundin el mercat internacional de productes de mala qualitat i insalubres. No obstant això, la finalitat que persegueix segons el seu redactat no és una altra que establir normes ètiques, tant per a totes les persones que intervenen en el comerç internacional de productes alimentosos, com per a aquelles altres als qui competeix la seva reglamentació i tenen, per tant, l’obligació de protegir la salut dels consumidors i promoure pràctiques comercials equitatives.

El Codi estableix com a principi general que només hauran de comercialitzar-se en el mercat internacional «els aliments que siguin innocus en condicions normals i raonablement previsibles d’ús, aptes per al consum humà i que vagin acompanyats d’una informació descriptiva exacta i adequada». Els principis rectors que es recomanen són la protecció del consumidor, la innocuïtat dels aliments, les pràctiques comercials honestes, i la informació correcta i adequada sobre els aliments que es comercialitzen.

La responsabilitat de la seva aplicació recau en tots els agents que intervenen en el comerç internacional d’aliments, i especialment, en els quals fabriquen, distribueixen i transporten productes alimentaris. Als governs de tots els països se’ls insta a la previsió d’una legislació alimentària adequada i infraestructures suficients de control alimentari, inclosos sistemes de certificació i inspecció i altres procediments jurídics o administratius que s’apliquin també a les reexportacions d’aliments.

Els aspectes ètics de l’exportació d’aliments
En l’exportació d’aliments és on els principis ètics del Codi són d’especial aplicació. En aquest sentit, es recomana que els aliments que s’exportin tinguin en compte les qüestions ètiques del país importador. Per això s’estableix que no s’exportarà sense el corresponent etiquetatge o sense la informació adequada cap aliment que pugui plantejar problemes d’índole ètica. L’articulat del Codi planteja diversos casos per a la seva consideració:



  • Els aliments derivats d’animals que no es consideren a escala mundial acceptables per a la producció d’aliments, com a gats, gossos, porcs o cavalls, o que estan protegits internacionalment.

  • Llos aliments que s’han elaborat per mitjans que no són acceptables per a determinats grups de població per raons culturals (respecte al benestar animal), religioses o d’acceptació social (aliments genèticament modificats).
  • Els aliments que podrien ser nocius per a determinats grups de població si no comptessin amb la informació o els advertiments adequats (substituts de la llet materna, aliments que poden resultar tòxics si no es preparen d’una forma específica encara que el coneixement d’aquests fets es consideri habitual al país exportador)

.
En el supòsit d’aliments que hagin estat exportats i posteriorment rebutjats, s’estableix que només podran oferir-se de nou per a la importació en un altre país si es donen a conèixer a l’importador potencial, abans de la reexportació, les raons concretes que van motivar el rebuig. Fins i tot en circumstàncies excepcionals, com a situacions de fam i altres casos d’urgència, s’estableix que hauran de tenir-se en la deguda consideració els principis bàsics d’innocuïtat dels aliments sense perjudici que quan escaigui, les autoritats competents d’inspecció dels aliments dels països donants i beneficiaris puguin decidir de mutu acord l’aplicació d’altres criteris.


El Codi preveu un sistema d’intercanvi d’informació entre països sobre el rebuig d’aliments importats per al cas que un país importador detecti que un aliment no compleix amb les exigències establertes en aquest. Els governs dels països importadors que neguin l’entrada d’aliments per raons que impliquin greus consideracions de salut humana o frau i que tinguin motius per a creure que els aliments poden ser oferts a la venda en altres països, haurien d’utilitzar tots els mitjans al seu abast per a avisar a les autoritats competents en els altres països.


Així mateix, als governs dels països exportadors se’ls recomana que emprin controls jurídics o administratius destinats a impedir l’exportació de remeses d’aliments que no siguin conformes a les disposicions del present Codi, i que notifiquin al més aviat possible al país importador aquells lots de productes exportats en els quals s’hagi observat la seva no conformitat amb el Codi, fins i tot en aquells casos en els quals l’exportació no estigui prohibida, o estant-lo, els mitjans jurídics o administratius dels quals disposa el país importador resultin ineficaços per a impedir-la.

ESPECIAL ATENCIÓ Als PAÏSOS EN DESENVOLUPAMENT

Img hambre2bis
El Codi té especial sensibilitat amb els països en desenvolupament. Per això insta a la resta de països que en la preparació i aplicació de reglamentacions sobre els aliments tinguin en compte les seves necessitats i les seves característiques socials i culturals. Per això insta als països importadors que en les seves reglamentacions nacionals cuidin de no crear obstacles inútils a les exportacions dels països en desenvolupament.


Les limitacions que poden tenir per a garantir adequadament que els aliments que produeixen, importen i exporten s’ajusten a les normes internacionals és advertida pel Codi a fi que els països en desenvolupament prenguin consciència d’aquesta realitat sempre que no es disminueixi el grau de protecció de la salut dels consumidors. Així, d’una banda el Codi d’Ètica insta als països en desenvolupament perquè garanteixin la innocuïtat i qualitat dels aliments que produeixen conformement a les normes internacionals. Per un altre, insta també als països desenvolupats que facilitin programes, especialment de la FAO i l’OMS, a fi d’incrementar la capacitat dels països en desenvolupament per a produir, importar i exportar aliments innocus i sans.

Bibliografía

  • Codi d'Ètica per al Comerç Internacional d'Aliments. CAC/RCP 10-1979. Rev. 1 (1985)
  • Informe de la 16 ª Reunió del Comitè del Codex sobre Principis Generals, París, França, 23-27 d'abril de 2001.
  • Conclusions i recomanacions de l'avaluació conjunta FAO/OMS de la labor de la Comissió del Codex Alimentarius i altres treballs de la FAO i l'OMS en matèria de normes alimentàries. 25° període (extraordinari) de sessions, seu de la FAO, Roma, 13-15 de febrer de 2003.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions