El consum elevat o excessiu de vitamines o minerals pot comportar efectes adversos, tant a curt com a llarg termini. Per tant, és important que aquest no superi els nivells màxims d’ingesta tolerable. La niacina, o vitamina B3, està present en carns vermelles i blanques, peixos, cereals fortificats amb aquesta vitamina, cacauets, làctics i ous. En les quantitats recomanades, ajuda al funcionament de l’aparell digestiu, la pell i els nervis i, a més, és important per a la conversió dels aliments en energia. Però en quantitats excessives, té efectes nocius. L’article explica què passa quan es pren massa vitamina B3 i com es regulen les quantitats màximes de consum perquè siguin segures.
La vitamina B3, o niacina, es compon d’àcid nicotínico i niacinamida. És un nutrient soluble en aigua (les quantitats a l’excés no s’acumulen en el cos) que és part de la família B de vitamines. Aquestes ajuden al funcionament de l’aparell digestiu, mantenen el sistema nerviós sa i són necessàries per als processos metabòlics clau. La niacina és essencial per al metabolisme de carbohidrats i greixos. D’acord amb l’Institut Nacional de Salut (NIH) nord-americana, la quantitat diària recomanada per a adults és de 16 mg, segons estableix el Reial decret 1669/2009. Les principals fonts dietètiques d’aquesta vitamina són el salmó i la tonyina, els ous, els vegetals de fulla verda, el bròcoli, els tomàquets, les pastanagues, la fruita seca, els llegums i els cereals integrals.
Massa vitamina B3?
És molt difícil sobrepassar la quantitat d’ingesta recomanada a través de la dieta, encara que sí podria ocórrer en prendre suplements. L’aportació tanta de nutrients com de vitamines ha de ser no solament suficient, sinó òptim amb la finalitat de garantir la màxima promoció de la salut i qualitat de vida. Però ha de tenir-se en compte que una ingesta abudante pot donar lloc a interaccions o efectes indesitjables, per la qual cosa han d’evitar-se. En el cas de la niacina, o vitamina B3, les reaccions d’un consum excessiu van des d’enrogiment, picor, nerviosisme i maldecaps a enrampades intestinals, nàusees i diarrea. A més, les altes dosis poden causar toxicitat en el fetge.
Una aportació excessiva de vitamina B3 pot donar lloc a interaccions o efectes indesitjables
L’objectiu és trobar l’aportació de nutrients més eficaç, segur i que no comporti cap risc per a la salut. Per tant, els experts recomanen prendre amb cura els suplements de niacina i sempre sota vigilància mèdica.
El Departament de Salut i Serveis Humans i del Departament d’Agricultura nord-americana ha realitzat una classificació de diversos compostos alimentaris d’acord amb el grau en què la seva ingesta constitueix un risc. Segons aquesta llista, la niacina formaria part del grup de “nutrients que no es consideren problemes potencials per a la salut pública, es consumeixen en quantitats adequades per la majoria de la població, on pel que sembla no hi ha risc amb ingestes altes o baixes”. Ha de tenir-se en compte que les vitamines no s’emmagatzemen en el cos, perquè no és útil prendre-les en quantitats majors de forma esporàdica sinó que és més recomanable ingerir-les cada dia. Una quantitat superior el doble de la recomanada pot resultar fins a tòxica.
Ingestes de referència
Les recomanacions per la niacina i altres nutrients es regeixen per les Ingestes de Referència en la Dieta (DRI o Quantitats Diàries Recomanades, CDR), que les desenvolupa el Comitè de Nutrició i Aliments i que està regulat per la legislació de la Unió Europea en matèria d’alimentació. Aquest s’ocupa de qüestions de seguretat, qualitat i subministrament d’aliments, estableix els principis i directrius de la ingesta dietètica adequada i analitza les relacions entre la ingesta d’aliments, la nutrició i la salut. DRI és el terme general per a un conjunt de valors de referència usats per avaluar la ingesta de nutrients per a les persones sanes. Aquests valors, que varien en funció de l’edat i el sexe, inclouen:
Quantitats Diàries Recomanades (CDR) o Ingesta Diària Recomanada (RDA). És el nivell mitjà d’ingesta suficient per satisfer els requeriments nutricionals de gairebé totes les persones sanes. És a dir, la RDA és la quantitat mitjana diària que satisfà les necessitats de nutrients de la majoria de la població adulta sana. No significa que calgui ingerir aquestes quantitats, sinó que aquestes representen el consum mitjà al llarg d’un període de temps.
Ingesta Adequada (AI). S’estableix quan l’evidència és insuficient per desenvolupar una RDA. Aquesta quantitat es fixa a un nivell que garanteix la nutrició suficient.
Ingesta de nivell superior tolerable (UL). Ingesta diària màxima que és probable que causi efectes adversos per a la salut. Consisteix en el nivell d’ingesta diària més alt d’un nutrient que probablement no implica risc de produir efectes adversos sobre la salut dels individus de la població general. A mesura que augmenta, també ho fa el risc potencial d’efectes adversos. Per tant, no es tracta d’un nivell d’ingesta recomanat, sinó d’una xifra màxima per sota de la qual no hi ha risc.
Per establir aquestes quantitats s’usen diferents tècniques. La principal és estimar les pèrdues d’un nutrient des de l’organisme i determinar la quantitat necessària per mantenir l’equilibri. També ha d’avaluar-se la variabilitat entre els individus de cada grup de població. En el cas de la niacina, es realitzen estudis metabòlics i dietètics i clínics per poder comparar ingestes habituals en població amb patologies i població sana. En la Unió Europea, el Comitè Científic per a l’Alimentació Humana (SCF), el Panell de Productes Dietètics, Nutrició i Al·lèrgies (DNA) i l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), van establir, a més:
LOAEL: el nivell més baix d’ingesta pel qual ha estat descrit algun efecte negatiu.
NOAEL: identifica els nivells que no s’associen amb cap risc, és a dir, pels quals hi ha evidència de seguretat.
