Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Traçabilitat i qualitat dels ous

La UE adopta normes més estrictes per als operadors econòmics respecte al marcat, control, traçabilitat, etiquetatge i qualitat dels ous

Des de primers de gener de 2004 són aplicables noves normes de comercialització sobre els ous a fi de garantir la seva traçabilitat, el seu control d’origen i la seva manera de producció. A més s’introdueixen obligacions específiques per a garantir la qualitat dels ous i mesures per a evitar el frau derivat de la seva comercialització.

El 23 de desembre de 2003 es va aprovar una regulació comunitària que estableix noves disposicions d’aplicació del Reglament pel qual es fixen normes específiques per a la comercialització d’ous. La normativa en qüestió és aplicable, excepte excepcions particulars, des de l’1 de gener de 2004, en tots els Estats membre, i encara que en alguns supòsits reprodueix obligacions ja preestablertes en normes anteriors -que ara es deroguen- suposa l’adopció de normes més estrictes per als operadors econòmics respecte al marcat, control, traçabilitat, etiquetatge i qualitat dels ous.

Si bé és cert que la nova norma suposa una major garantia per al consumidor respecte a paràmetres de qualitat, que es reflectiran especialment en el marcat individual dels ous i en els seus embalatges, és palès la falta d’una informació adequada al consumidor sobre les novetats introduïdes en un producte de consum tan habitual, especialment en aquells aspectes més relacionats amb la informació que apareix en el propi producte o en els embalatges que li acompanyen.

El legislador comunitari, segons es desprèn del redactat de la norma, a més d’apostar per una millora de la traçabilitat dels productes, estima necessària una major rapidesa en el lliurament, recollida, classificació i embalatge dels ous, atenent tant els avanços tecnològics com a la demanda dels consumidors. Del compliment d’aquesta normativa, i de les seves noves obligacions, no quedaran exempts els nous Estats membre que s’incorporin a la UE després de la signatura de l’Acta d’Adhesió, per als quals s’han previst fins i tot distintius singulars per a identificar alfanumèricament als seus centres d’embalatge, una vegada que aquests siguin autoritzats per l’organisme corresponent.

Traçabilitat, control i inspecció
La nova norma pretén garantir la qualitat dels ous i evitar el frau derivat de la seva comercialització

A fi de garantir la traçabilitat dels ous, el control de l’origen d’aquests i la manera de producció d’aquests, la normativa imposa que el marcat de cada ou amb el codi distintiu del centre de producció s’efectuï en el lloc de producció o, com a més tard, en el primer centre d’embalatge que rebi els ous. El marcat en el lloc de producció sempre serà obligatori quan els ous vagin a sortir del país i no existeixi un contracte d’exclusivitat entre el productor i el centre d’embalatge.

Així mateix, la nova regulació disposa l’obligació d’identificar cada contenidor, abans que surti del lloc de producció, mitjançant el codi distintiu del centre de producció i la data o el període de posada. El sistema es completa amb l’obligació, per a cadascun dels operadors econòmics, d’emplenar estrictes normes de registre de dades, i amb el sotmetiment dels establiments a inspeccions periòdiques per a verificar el compliment de la normativa.

Així, per exemple, els productors estan sotmesos a registrar sobre cada forma de cria a la qual es dediquin dades tan específiques com la data d’instal·lació, l’edat en el moment d’aquesta i el nombre de gallines ponedores; la data i el nombre d’eliminacions de gallines efectuades; la producció diària d’ous; el número o pes dels ous venuts o lliurats, per dia; i en aquest cas, el nom i la direcció dels compradors i el número d’establiment. Les dades que han de facilitar encara poden aprofundir més en la traçabilitat dels productes, quan es faciliti informació relativa al sistema d’alimentació de les gallines en ous de la categoria A i en els seus embalatges. En aquests casos, hauran de registrar-se dades com la quantitat i el tipus de pinsos subministrats o barrejats en la granja, o la data del seu subministrament.

La conservació de les dades registrades va més enllà de l’abandó de l’activitat o el sacrifici de totes les seves gallines, establint-se un termini mínim de sis mesos des que aquests fets es produeixin. Altres dades més específiques sobre l’activitat desenvolupada s’exigeixen per als centres d’embalatge, els col·lectors i majoristes, així com per als fabricants i venedors de pinsos, quan en ous de la categoria A i en els seus embalatges s’indiqui el sistema d’alimentació de les gallines.

Tots aquests operadors econòmics estan sotmesos com a regla general a una inspecció anual per a verificar el compliment de la normativa, que es redueix a dos mesos per a aquelles unitats de producció i centres d’embalatge que marquin els seus productes amb la indicació de la data de posada.

Les garanties per al consumidor
La norma comunitària persegueix un major grau de confiança del consumidor cap a aquests productes. No amaga la necessitat que el consumidor tingui garanties que existeix un control de les característiques qualitatives dels ous frescos i «extra frescos», i que aquestes característiques únicament s’apliquen a ous de la màxima qualitat. Per a això, es fixen normes més rigoroses per a cada categoria de qualitat, així com regles de recollida i distribució especialment estrictes, a més d’efectuar la classificació i el marcat dels ous amb el codi distintiu del centre de producció i, en el seu cas, amb la data de posada.

En aquest sentit, la classificació i marcat dels ous per categories de qualitat i pes es permet únicament a aquelles empreses prèviament autoritzades que disposin d’uns locals i un equip tècnic adequat a la rellevància de les seves tasques i aptes per a la correcta manipulació dels ous. És una tendència clara cap a la professionalitat i l’exclusivitat d’aquesta mena de tasques, sotmesa a autorització administrativa prèvia i a l’assignació d’un número de registre distintiu basat en un codi uniforme per a cada col·lector i centre d’embalatge.

Pel que respecta a la informació que apareix en el propi producte o el seu embalatge, la norma diferencia entre aquells esments que són obligatòries d’aquelles altres que són voluntàries. I així es disposa, que a més de la data de durada mínima, en el cas d’ous de categoria A, i de la data d’embalatge, en els de categoria B, que han de figurar obligatòriament en els embalatges d’ous i de la data de classificació en el cas de les vendes a granel, pot facilitar-se informació complementària al consumidor com la indicació facultativa en els ous o en els seus embalatges de la data de venda recomanada, de la data de consum preferent o de la data de posada.

Inclou el Reglament accions encaminades a evitar el frau a fi de protegir als consumidors d’afirmacions que podrien formular-se amb intenció fraudulenta per a obtenir preus més alts que els dels ous de gallines criades en bateria o els dels ous estàndard. Així, la nova regulació disposa de procediments especialment rigorosos de registre, gestió de registres i control, sobretot en els casos en què es faci ús de les indicacions facultatives de la data de posada, del sistema d’alimentació de les gallines i de la regió d’origen.

SUSPENS ESPAÑOL EN EL CONTROL D'OUS I OVOPRODUCTOS

Img pollos2
La Direcció General de Sanitat i Protecció dels Consumidors va emetre en 2002 l’informe final sobre la missió que dos inspectors de l’Oficina Alimentària i Veterinària (OAV) europea havien dut a terme al juny del mateix any en el d’ous i ovoproductos. Les comunitats autònomes visitades van ser Castella i Lleó, Catalunya i Galícia. Era la primera visita que rebia Espanya amb l’objectiu d’avaluar l’eficàcia de les autoritats competents en relació amb el control de les condicions d’higiene en la producció d’aquests productes, així com l’aplicació de la legislació comunitària específica del sector.

Les dades recollides per la inspecció corresponen als anys 1999 i 2000. Segons consta en l’informe, en 2000 hi havia a Espanya 27 establiments d’ovoproductos i 993 centres acreditats d’embalatge d’ous. Així mateix, consten 35,3 milions de gallines ponedores en bateria i una producció aproximada de 8.664 milions d’ous de taula. Les dades sobre gallines en llibertat per a 1999 estimen 4,275 milions de ponedores i la producció de 706,8 milions d’ous de taula.

L’informe reconeix que en les comunitats autònomes visitades es van constatar importants esforços per a millorar l’organització i el rendiment dels serveis de les seves pròpies administracions, i una bona actitud professional, però van trobar importants diferències en el nivell de coneixement dels requisits tècnics i jurídics, així com en la freqüència i el grau de detall dels controls oficials. A més es van evidenciar poques proves que s’haguessin detectat tots els incompliments, s’haguessin sol·licitat accions de correcció o s’haguessin abordat els problemes.

En tot els casos, les autoritats autonòmiques «van suspendre» en matèria de control sobre l’aplicació de la legislació pertinent, on a més es van detectar problemes relacionats amb l’incompliment de la informació o identificació de les partides que recepcionaven en els centres d’embalatge, el registre de dades, l’etiquetatge i el càlcul de la data de consum preferent.

Bibliografía

  • Reglament (CE) número 2295/2003 de la Comissió, de 23 de desembre de 2003, pel qual s'estableixen les disposicions d'aplicació del Reglament (CEE) n° 1907/90 del Consell relatiu a determinades normes de comercialització dels ous. Publicat en el Diari Oficial de la Unió Europea número L 340 de 24 de desembre de 2003.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions