Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Traçabilitat, responsabilitat i seguretat alimentària

Segons la norma, no es comercialitzaran aliments que no siguin segurs, és a dir, nocius per a la salut o no aptes per al consum humà

Els canvis legals que van a produir-se a primers d’any en l’àmbit de la seguretat alimentària han suscitat preocupació entre els diferents agents implicats, especialment els relatius al sector primari. Els canvis incideixen directament sobre aspectes relacionats amb la traçabilitat, la responsabilitat i la seguretat alimentària.

El primer de gener de 2005 és la data fixada per la disposició reglamentària perquè siguin aplicables -entre unes altres- les disposicions que fan referència als requisits generals de la legislació alimentària. La seva aplicació afectarà a totes les etapes de producció, transformació i distribució alimentària; i per tant, a totes les empreses alimentàries i de pinsos produïts per alimentar als animals destinats a la producció d’aliments o subministrats a aquests animals.

Els requisits generals de la legislació alimentària que comprèn aquesta parcel·la reglamentària són essencials per preservar la salut i el benestar dels ciutadans, així com els seus interessos socials i econòmics. Els eixos fonamentals de la nova parcel·la pròximament aplicable conté uns continguts molt precisos sobre seguretat, traçabilitat i sobretot, responsabilitat. Ni que dir ha de la seva aplicabilitat determina un enfocament exhaustiu i integrat de la seguretat alimentària.

Poc abans de la seva aplicabilitat, sorgeixen els dubtes sobre si tots els operadors presents al llarg de la cadena alimentària estan preparats per assumir les obligacions que dimanan de la normativa comunitària. La preocupació s’ha instal·lat en alguns sectors, especialment en la producció primària, que en alguns supòsits concrets ja s’han manifestat com a incapaços d’emplenar-los en aquest breu espai de temps, coneixedors de la responsabilitat que assumeixen quan la resta de les baules ja han disposat mesures per adaptar la seva producció, distribució o comercialització a aquests nous requisits normatius.

La norma comunitària afectarà a totes les empreses del sector alimentari, inclosos els productors de pinsos
Si bé és cert que la Comunitat ha optat per un nivell elevat de protecció de la salut en l’elaboració de la legislació alimentària, aplicant-se la mateixa de manera no discriminatòria, és a dir, ja es comercialitzi amb els aliments o els pinsos al mercat interior o al mercat internacional, els sectors afectats reclamen major control sobre les matèries primeres i altres productes alimentosos que ens arriben de tercers països, on potser les normatives sobre la matèria siguin menys rigoroses.

Aliments segurs, tota una complexitat
Els requisits de seguretat que han d’emplenar els explotadors de les empreses alimentàries poden arribar a plantejar-los greus problemes d’inseguretat a l’hora d’implementar-los. I és que ja no estem en aquella fase de dispersió legislativa que ens va acompanyar anys enrere. La situació que se’ns presenta part d’un principi general de prohibició que estableix que no es comercialitzaran aliments que no siguin segurs, que per definició reglamentària comprèn tant aquells que siguin nocius per a la salut, com els quals no són aptes per al consum humà.

Els paràmetres que han de tenir-se en compte per determinar si un aliment no és segur atenen, en alguns casos, a factors que van més enllà de la composició del producte, i incideixen de manera especial en el comportament o en les expectatives del consumidor final, menys previsible. Així, el reglament comunitari estableix com a essencials les condicions normals d’ús de l’aliment pels consumidors i en cada fase de la producció, la transformació i la distribució; i la informació oferta al consumidor, inclosa la que figura en l’etiqueta, o altres dades als quals el consumidor té en general accés, sobre la prevenció de determinats efectes perjudicials per a la salut que es deriven d’un determinat aliment o categoria d’aliments.

En altres casos, i quan es tracta de determinar la no nocividad d’un aliment, hauran de tenir-se en compte altres elements de gran complexitat, com són aquells que tenen a veure amb els probables efectes immediats i a curt i llarg termini d’aquest aliment, no només per a la salut de la persona que ho consumeix, sinó també per la dels seus descendents; els possibles efectes tòxics acumulatius; i la sensibilitat particular d’ordre orgànic d’una categoria específica de consumidors, quan l’aliment estigui destinat a ella.

Pel que fa a la no aptitud d’un aliment per al consum humà, els factors a tenir en compte queden en l’òrbita del propi producte. Haurà de tenir-se en compte si l’aliment resulta inacceptable per al consum humà d’acord amb l’ús pel qual està destinat, està contaminat per una matèria estranya o d’una altra forma, o està putrefacto, deteriorat o descompost.

No obstant això, la norma llança un clar avís als operadors, doncs la conformitat d’un aliment amb les disposicions específiques que li siguin aplicables no impedirà que les autoritats puguin prendre les mesures adequades per imposar restriccions a la seva comercialització o exigir la seva retirada del mercat quan existeixin motius per pensar que, malgrat la seva conformitat, l’aliment no és segur. I és que el que està cada vegada més clar és que la seguretat d’un aliment no depèn exclusivament del compliment de la normativa vigent; i potser sí, cada vegada més, de les expectatives del consumidor i dels drets que li emparen.

Responsabilitat i avaluació de riscos
El Reglament comunitari ho deixa molt clar: l’explotador de l’empresa alimentària és qui està millor capacitat per dissenyar un sistema segur de subministrament d’aliments i aconseguir que els aliments que subministra siguin segurs. I per això li assigna el paper de responsable legal principal de la seguretat alimentària.

A partir del dia 1 de gener de 2005, seran aplicables precisament els preceptes del citat Reglament que fan referència a la responsabilitat (articles 17, 19 i 20). Així, els explotadors d’empreses alimentàries i d’empreses de pinsos s’asseguraran, en totes les etapes de la producció, la transformació i la distribució que tenen lloc en les empreses sota el seu control, que els aliments o els pinsos compleixen els requisits de la legislació alimentària pertinents a l’efecte de les seves activitats i verificaran que es compleixen aquests requisits.

En el que refereix a les responsabilitats respecte als aliments, la norma estable obligacions per al control de la seva seguretat i actuacions exigibles para quan no es compleixen els requisits exigits. En aquest sentit, s’estableix que si un explotador d’empresa alimentària considera o té motius per pensar que algun dels aliments que ha importat, produït, transformat, fabricat o distribuït no compleix els requisits de seguretat dels aliments, procedirà immediatament a la seva retirada del mercat quan els aliments hagin deixat d’estar sotmesos al control immediat d’aquest explotador inicial i informarà d’això a les autoritats.

Però la seva actuació no acaba aquí, doncs en el cas que el producte pugui haver arribat als consumidors, l’explotador informarà de forma efectiva i precisa de les raons d’aquesta retirada i, si és necessari, recuperarà els productes que ja hagin estat subministrats quan altres mesures no siguin suficients per aconseguir un nivell elevat de protecció de la salut.

En les últimes fases de la cadena alimentària reserva certes funcions específiques de control als responsables de les activitats de venda al detall o distribució, a els qui obliga a retirar els productes que no s’ajustin als requisits de seguretat, i dins dels límits de la seva activitat; i de cooperació, en les mesures que adoptin els productors, els transformadors, els fabricants o les autoritats, a els qui hauran de comunicar la informació pertinent per a la seva traçabilitat.

Una obligació general de col·laboració serà exigible a tots els explotadors d’empreses alimentàries amb les autoritats pel que fa a les mesures adoptades per evitar o reduir els riscos que present un aliment que subministrin o hagin subministrat. I és que si qualssevol d’ells considera o té motius per pensar que un dels aliments que ha comercialitzat pot ser nociu per a la salut haurà d’informar immediatament d’això, així com de les mesures adoptades per prevenir els riscos per al consumidor final. Això els converteix en una espècie de «avaluador de riscos» del seu propi producte, així com dels aliens que comercialitzen o distribueixen. D’altres obligacions s’imposen per als explotadors d’empreses de pinsos.

CAP A la TRAÇABILITAT TOTAL

Img codigo1
La traçabilitat total està propera, almenys sobre el paper, i si atenem al que es disposa en l’article 18 del Reglament comunitari, que entrarà en vigor a primers d’any. A partir d’aquesta data, segons estableix la norma, haurà d’assegurar-se la traçabilitat dels aliments, els pinsos, els animals destinats a la producció d’aliments i de qualsevol altra substància destinada a ser incorporada en un aliment o un pinso, o amb probabilitat de ser-ho en totes les etapes de la producció, la transformació i la distribució.

En aquest sentit, els explotadors d’empreses alimentàries i d’empreses de pinsos hauran de poder identificar a qualsevol persona que els hagi subministrat els citats productes, posant en pràctica sistemes i procediments que permetin posar aquesta informació a la disposició de les autoritats competents si aquestes així ho sol·liciten.

De forma complementària, s’exigeix que els aliments o els pinsos comercialitzats o amb probabilitat de comercialitzar-se en la Comunitat hagin d’estar adequadament etiquetats o identificats per facilitar la seva traçabilitat mitjançant documentació o informació pertinents, si ben d’acord amb els requisits pertinents de disposicions més específiques, que en algun cas podran establir excepcions sobre aquesta qüestió. La traçabilitat va a ser un instrument molt important per dilucidar responsabilitats per infracció dels requisits essencials de la seguretat alimentària.

En l’àmbit dels aliments i pinsos produïts a partir d’organismes modificats genèticament s’han introduït recentment normatives específiques, a nivell comunitari, sobre traçabilitat i etiquetatge. El Reglament comunitari en qüestió estableix un marc jurídic sobre la traçabilitat de productes que contenen o estan composts per organismes modificats genèticament (OMG), i dels aliments i pinsos produïts a partir d’OMG, amb la finalitat de facilitar l’etiquetatge precís, el seguiment dels efectes en el medi ambient i, quan escaigui, sobre la salut, i l’aplicació de les mesures de gestió de risc adequades, inclosa, en cas necessari, la retirada dels productes.

L’aplicació del mateix s’estén totes les fases de la seva comercialització pel que fa als productes que contenen o estan composts per OMG, els aliments produïts a partir d’OMG i els pinsos produïts a partir d’OMG, tots ells comercialitzats conformement a la legislació comunitària.

Bibliografía

  • Reglament (CE) número 178/2002, del Parlament Europeu i del Consell, de 28 de gener de 2002, pel qual s'estableixen els principis i els requisits generals de la legislació alimentària, es crea l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària i es fixen procediments relatius a la seguretat alimentària. (Diari Oficial de les Comunitats Europees número L 31, d'un de febrer de 2002).

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions