Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Un entrepà sa i segur per als teus fills

Una de les preparacions més recurrents són els entrepans amb embotit, una elecció vàlida sempre que se segueixin les recomanacions de consum
Per Marta Chavarrías 3 de desembre de 2015
Img bocadillo sano seguro hijos port
Imagen: NatashaBreen

Fàcils de preparar, els entrepans són una bona opció per berenar, desdejunar o portar en excursions d’un dia. Les varietats són infinites, tant com les preferències i el grau d’originalitat de cada persona. Una de les preparacions més recurrents són els entrepans a força d’embotits com el xoriço o el pernil, una elecció vàlida i segura sempre que no s’abusi del seu consum i se segueixin les recomanacions d’ingesta per a aquest tipus de productes. En la varietat està la seguretat. L’article explica quins són les millors opcions, més sanes i segures, a més de quines precaucions sanitàries han de tenir-se per preparar entrepans.

Els entrepans estan entre les opcions més utilitzades quan es prepara menjar per portar fora de casa (excursions, escola o treball). També són una bona idea per a berenars i desdejunis infantils si s’aposta per la varietat. De fet, suposa una alternativa més sana que la brioixeria industrial. Desdejunar o berenar amb pa aporta hidrats de carboni que es converteixen en sucres i aquests en energia. Per tant, un entrepà ben elaborat i equilibrat és una bona elecció si se segueix una dieta variada, en la qual tenen cabuda fruites, verdures, peix, carn i cereals, tots en les quantitats i racions adequades.

Opcions sanes per als entrepans

En l’elaboració d’entrepans és important no caure en la monotonia i apostar per la varietat

El desdejuni i el berenar són dos menjars imprescindibles, tant per a nens com per a adults: es calcula que el desdejuni ha de representar entorn del 25% de la ingesta total diària, mentre que el berenar, sobre el 15%. Ambdues es realitzen per no estar tantes hores sense ingerir aliments entre els menjars principals. Si no es berena, es pot arribar a l’hora del sopar molt famolenc i menjar amb molta ansietat (ràpid i mastegar poc), la qual cosa comporta digestions molt pesades. D’aquí la importància de berenar o desdejunar. Les opcions són nombroses i entre elles es troben els entrepans.

Img dia del sandwich
Imatge: denio109

Freds o calents. Els aliments que poden anar en l’entrepà són molts, des de làctics (formatge fresc, quesitos), vegetals (fulles d’enciam, tomàquet, pastanaga rallada) i embotits (pernil serrà, pernil cuit, xoriço o sobrassada). Dins dels fiambres i els embotits, els menys grassos que aporten proteïnes i vitamines són el pernil serrà, el llom, el pernil cuit i el pit de pollastre de gall dindi o pollastre. És aconsellable no caure en la monotonia i preparar entrepans diferents per a cada dia.

Una de les recomanacions és que també s’afegeixin ingredients “verds”, és a dir, vegetals que contribueixen amb fibra i vitamines. És important també vigilar l’amaneixo . Les salses, amb moderació.

Si ben el contingut de l’entrepà és fonamental, també ho és el pa. El normal té menys grasses que el pa de motlle; per tant, és preferible el primer. El pa integral posseeix un valor nutritiu superior al blanc, doncs aporta més vitamines i fibra. També és essencial no oblidar les racions de pa; es calcula que un entrepà d’uns 80 grams resulta una ració vàlida per a un adult amb un estil de vida més aviat sedentari.

Precaucions sanitàries en l’elaboració d’entrepans

Img bocata sano tomate
Imatge: eskymaks

Quan es prepara un entrepà amb pernil cuit, per exemple, ha de tenir-se en compte que es manipulen les rodanxes, que entren en contacte amb les mans, la taula i altres utensilis. En aquests casos, pot produir-se una contaminació microbiana, que augmenta si les condicions de temps i temperatura són favorables. Un dels patògens més associats a l’elaboració d’entrepans freds és Staphylococcus aureus, relacionat amb les carns guarides cuites, com el pernil.

Altres patògens que poden vincular-se a l’entrepà és la histamina , associat sobretot al peix i una conservació de l’aliment a temperatura ambienti. També es detecta en formatges o embotits.

Per evitar riscos és important que els entrepans no es deixin a temperatura ambienti durant més de quatre hores; limitar tant com sigui possible el temps que transcorre entre l’elaboració i el consum; emmagatzemar-los a temperatures de refrigeració, si és possible; i embolicar-los bé. L’entrepà ha de mantenir-se fred fins que es mengi i no amanir-ho, si és el cas, fins al moment de la ingesta. Ha de tenir-se en compte que un dels aliments que més s’espatlla amb la calor són les proteïnes d’origen animal menys cuinades o crues.

El pa necessita unes condicions de conservació especials per evitar canvis físics i químics. Temperatura d’emmagatzematge o migració de la humitat s’associen a la duresa del pa. L’envasament correcte redueix la pèrdua d’humitat a l’atmosfera. Si no es consumirà en un o dos dies, és recomanable guardar-ho en una panera o bossa de paper, no de plàstic, per evitar la humitat. Si es menjarà al cap de més de dos dies, llavors és millor ficar-ho en una bossa de plàstic i congelar-ho. Entre les principals amenaces del pa estan els fongs (Aspergillus i Penicillium).