Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Un nou estudi revela que la contaminació en llacs de muntanya augmenta amb l’altitud

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 02deMarçde2004

Segons un estudi del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC), l’acumulació de compostos organoclorats en peixos creix proporcionalment a la seva edat i a l’altitud del seu hàbitat. Els experts asseguren que els llacs de muntanya que es troben a majors cotes d’altitud estan més contaminats que els que es troben a menor altitud.

La recerca, dirigida per Joan Grimalt, professor de recerca de l’Institut de Recerques Químiques i Ambientals del CSIC, conclou que malgrat ser llocs molt allunyats dels focus de contaminació, els llacs d’alta muntanya en altes cotes d’altitud estan més contaminats que els que estan a menor altitud. Els experts han analitzat els nivells de quatre grups de contaminants clorats (hexaclorobenceno, hexaclorociclohexano, policlorobifenilos i DDT) en múscul i fetge de truites d’11 llacs d’alta muntanya de Noruega, els Alps, les muntanyes de Tatra (Carpats), els Pirineus, les muntanyes Rila (Bulgària) i Escòcia.

Per a l’estudi, publicat en la revista Environmental Science and Technology, els experts han capturat tres espècies de truita: àrtica, asalmonada i arc de Sant Martí. En aquestes espècies els experts han comparat factors com a altitud, temperatura, contaminació en aigua o greixos en teixit muscular dels peixos. Per als experts, la major concentració d’organoclorats depèn de variables com l’edat de l’animal i l’altitud del llac.

En concret, han conclòs que a més altitud, més contaminació, així com que a més edat del peix, major acumulació de contaminants en la seva carn. Segons els experts, la variable d’altitud es correlaciona amb la temperatura. La recerca ha mostrat que les concentracions de contaminants són majors amb temperatures més fredes, amb increments que poden ser de 25 a 150 vegades més contaminants en el rang de temperatures que oscil·la entre 8,7° i -2,3°. Això es deu, segons els experts, a un fenomen de condensació.

Quan la temperatura descendeix, els compostos presents en l’atmosfera es condensen en els punts freds, sent major la condensació com més freds siguin aquests punts. Això explica per què a les muntanyes més altes apareix una major concentració d’aquests compostos. Aquest procés de condensació també implica l’acumulació dels contaminants en llacs i afecta sobretot als compostos menys volàtils, com policlorobifenilos i DDT.

Si bé aquest tipus de contaminació present en els peixos no suposa cap risc per a la salut humana, el resultat de l’estudi és molt interessant des del punt de vista científic. D’una banda, demostra un efecte que tenen els contaminants que viatgen a llargues distàncies; per un altre, reflecteix que la contaminació és un problema amb conseqüències a escala global, informa el CSIC.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions