Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Un projecte espanyol aconsegueix obtenir un esborrany de la seqüència del genoma del meló

EL CSIC pretén identificar les varietats resistents a malalties i contribuir a la millora de la qualitat d'aquesta fruita

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimecres, 04deNovembrede2009

Tres grups del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC) han participat en l’obtenció d’un esborrany de la seqüència del genoma del meló. Emmarcat en el projecte Melonomics que finança la Fundació Genoma Espanya, aquest descobriment constitueix la primera seqüenciació del genoma d’una espècie superior liderada per equips espanyols.

L’investigador del CSIC i coordinador científic del projecte, Pere Puigdomènech, explica que els principals objectius eren identificar varietats resistents a malalties, com les produïdes per fongs, i contribuir a la millora de la qualitat del fruit. L’esborrany, que abasta prop del 80% del genoma, ha desvetllat que el meló té un genoma d’uns 450 milions de parells de bases en les seves 12 cromosomes i les primeres dades apunten al fet que conté uns 26.000 gens, un nombre similar al del genoma humà.

El meló es va escollir pel seu interès científic, en ser una espècie amb una llarga història genètica, per la qual han estat descrits caràcters de gran valor en la millora genètica, i pel seu interès econòmic, ja que la seva llavor té un valor elevat. “És un cultiu important a diverses regions espanyoles i el nostre país és el primer exportador mundial de meló”, afirma Rafael Camacho, director general de la Fundació Genoma Espanya.

El següent pas dels equips de recerca, situats en centres d’Andalusia, Castella-la Manxa, Catalunya, Madrid, Murcia i València, serà acabar l’assemblat del genoma, refinar la seqüència mitjançant altres tècniques de seqüenciació disponibles i anotar els gens. Expliquen per a aquest objectiu amb l’instrumental i suport informàtic de la companyia Roche, la plataforma de la qual d’ultrasecuenciación ha estat emprada en l’elaboració de l’esborrany. En el seu estat actual, l’esborrany permet començar el treball per identificar nous gens i marcadors amb els quals seleccionar noves varietats d’interès econòmic. Al final del projecte es posarà a l’abast de la comunitat científica internacional un genoma de referència, segons detalla el CSIC.

Aquests resultats, fruit del treball de 14 equips de recerca espanyols, s’engloben dins del projecte Melonomics que, a més de la seqüenciació d’una línia de meló, pretén caracteritzar un gran nombre de varietats d’aquesta espècie presents als bancs de llavors espanyols i aprofitar la diversitat natural de l’espècie per generar noves varietats de meló amb interès agronómico. Per a això, Melonomics, que va arrencar en 2009, compta amb una durada de tres anys i un finançament de 4,1 milions d’euros, aportada per Genoma Espanya, cinc comunitats autònomes (Andalusia, Castella-la Manxa, Catalunya, Madrid i Múrcia) i diverses empreses del sector.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions