Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Ciència i tecnologia dels aliments

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Un repte: frenar les malalties animals

Un 60% dels patògens humans es transmeten per animals, segons l'Organització Mundial de Sanitat Animal

img_vacas 6

Si, tal com apunta la principal autoritat en matèria de sanitat animal a tot el món, en els propers anys augmenten les malalties animals, el repte més imminent al que han d’enfrontar-se les autoritats veterinàries de tot el món és preparar-se per als nous riscos sanitaris que puguin derivar-se. Llengua blava, febre aftosa i grip aviari sonen i continuen presents en els butlletins epidemiològics de les principals organitzacions de sanitat animal. Unir esforços en matèria de recursos veterinaris, des de la granja fins a la forquilla, segueix sent, ara i en un futur, fonamental per fer front als possibles nous riscos.


Malalties com la febre aftosa inhibeixen el comerç internacional dels productes d’origen animal. Una de les prioritats segueix sent acabar amb aquesta malaltia a tot el món. Però, malgrat els esforços internacionals, regionals i nacionals per aconseguir-ho, més de 100 països en desenvolupament encara no poden entrar en la llista que l’Organització Mundial de Sanitat Animal (OIE) adapta pels quals ja han aconseguit l’estatus de “lliure de la malaltia”. Aconseguir-ho no només és un procés lent, que depèn en gran mesura de la capacitat dels països per mantenir el reconeixement d’estat “sa”, sinó que es tracta d’una carrera costosa que implica la participació de nombrosos experts, sobretot, dels veterinaris.
Control global
La labor veterinària és clau en la prevenció i control de les malalties animals
No és nou que el canvi climàtic, la globalització i altres factors com la concentració d’animals s’hagin manifestat com a factors d’influència en l’aparició de nous riscos sanitaris amb origen en els animals. La resposta a aquest augment de les amenaces passa, segons l’OIE, per la prevenció i la vigilància de les principals patologies animals. L’objectiu passa per aconseguir “en un sol món, una sola sanitat”. El lema, que sorgeix de la màxima responsable en matèria de sanitat animal, requereix la implicació dels sistemes veterinaris de tots els països, així com de l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) i l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

Una de les apostes més fortes que fan les autoritats en sanitat animal per aconseguir la innocuïtat dels aliments és l’educació veterinària que, asseguren, ha d’adaptar-se als nous canvis en l’àmbit de la seguretat alimentària i el benestar animal, com les altes temperatures, que afavoreixen els moviments dels insectes que transmeten malalties en els animals. A la fi de 2007 la FAO ja alertava del major risc de malalties en l’informe “Producció ramadera industrial i riscos sanitaris mundials”, que afegia, als riscos ja esmentats, el creixement de la cabanya ramadera i els canvis en la indústria ramadera.

Es tracta de dos conceptes, el de la contenció de riscos sanitaris provocats per zoonosis i el de l’atenció veterinària, que van estretament lligats. Al llarg de la història aquests serveis ja han anat adaptant-se a les noves exigències; si ben al principi van néixer amb una clara voluntat de control de les malalties del bestiar en la granja, la tasca s’ha anat estenent a altres escenaris de producció ramadera, com els escorxadors/escorxadors, on no només se supervisa la seguretat de la carn, sinó que s’elabora una intensa vigilància epidemiològica de les malalties. La preparació d’aquests professionals passa tant per la sanitat animal, dins de la qual s’inclouen les zoonosis, com per tot allò que fa referència a la higiene dels aliments.
Grip aviari i escalfament global
A més d’alterar la distribució dels ecosistemes, els canvis de temperatura que s’estan produint són els responsables, segons un informe realitzat per experts de la Wildlife Conservation Society (Societat de Conservació de la Vida Silvestre), de l’aparició de “12 malalties letals”, entre les quals es troba la grip aviari, una malaltia amb gran capacitat per travessar fronteres però que si es realitzen els controls adequats, ni la carn ni els ous haurien de ser responsables de la disseminació de la infecció. A mitjan 2008 l’OMS reconeixia ja que una de les grans amenaces podria ser una pandèmia de grip aviari.

Alemanya, Bangladesh, Índia, Nepal o Vietnam són alguns dels països que han confirmat en les últimes setmanes algun brot de grip aviari. Malgrat que existeixen diversos subtipos del virus, els que han provocat més dany són els H5 i H7 dels virus A. Tenen capacitat per viure en l’ambient durant llargs períodes de temps, especialment a temperatures baixes, i s’eliminen a temperatures altes, a 70º C, o temperatures superiors. Afecta sobretot a les aus, no obstant això, s’ha demostrat que es transmet de forma excepcional d’aus a persones després d’un contacte directe i reiterat.

A pesar que no existeixen evidències que pugui contagiar-se per la via alimentària, l’Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) va adoptar al seu moment algunes consideracions que convé tenir en compte, com seguir unes mínimes normes d’higiene i cuinar bé els aliments. Un dels temors de les principals autoritats sanitàries de tot el món és que el virus muti i es faci fàcilment transmissible entre persones, la qual cosa podria conduir a una pandèmia.

NOVES FORMES DE PATOLOGIA

Les amenaces creixen, a més d’amb l’augment dels moviments animals destinats al consum humà, amb un altre tipus de comerç, el d’espècies exòtiques fos del seu hàbitat. Serps, caimans i altres animals ocupen cada vegada més el lloc de mascotes domèstiques com a gats i gossos, la qual cosa obliga a reforçar les mesures de sanitat animal. Segons dades de l’OIE, “un 60% dels patògens humans es transmeten per animals”, en gran part induïts pels canvis en l’expansió de malalties a tot el món.

Aquests canvis han portat a incrementar els controls per detectar i controlar els brots de malalties animals exòtiques i les patologies que s’estenen entre països. Quan aquest tipus d’animals emmalalteixen, es converteixen en nous transmissors de malalties. I fins i tot ho fan les espècies d’aquari, peixos, rèptils o insectes, i també les espècies exòtiques en la pesca i aqüicultura. En aquest àmbit, es considera una malaltia exòtica quan no està establert en l’aqüicultura de la zona i el seu agent patogen no està present en les aigües comunitàries.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions