Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Urgència normativa en matèria de llengua blava

La regulació vigent en la Unió Europea obliga a comunicar els brots d'alt risc de transmissió i l'adopció de mesures cautelars

Mesurades legislatives d’urgència i actualitzacions immediates de les mateixes han estat els antídots legals de l’Administració contra la declaració del recent brot de llengua blava, tant per evitar la seva propagació entre els remugants, com a danys econòmics irreversibles per al sector ramader afectat per una prolongació innecessària de les mesures restrictives.

La malaltia de la llengua blava ha resultat ser un problema d’àmbit nacional de gran magnitud, que ha afectat a diverses comunitats autònomes, i ha suposat la immobilització provisional de més del 50% de la cabanya nacional d’oví, així com de bona part de la resta de remugants vius (cabres, vaques o cérvols). A la fi d’octubre l’epizootia afectava a 11,5 milions de caps de bestiar oví, 1,7 milions de caps de caprí, i a 1,8 milions de caps de bestiar boví a Espanya.

L’objectiu prioritari de les autoritats espanyoles s’ha centrat a controlar i evitar l’extensió de la malaltia mitjançant l’adopció de mesures que pretenen facilitar el control i la lluita contra la mateixa. En aquest sentit, i a fi d’evitar que la prolongació de les mesures restrictives adoptades puguin afectar innecessàriament al sector ramader, el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) ha dictat, en poc espai de temps, actuacions legislatives urgents per pal·liar la gravetat de la situació, que han hagut d’actualitzar-se immediatament davant una posterior avaluació del risc, i que resten pendents de noves decisions comunitàries sobre aquest tema, així com de l’evolució de la malaltia.

La UE ha prohibit les exportacions de les zones espanyoles afectades d’animals vius, semen i òvuls de remugants domèstics i silvestres

Recentment, els experts de la UE van acordar reduir a dues comarques de Jaén la part afectada per les restriccions contra la llengua blava, mantenint les prohibicions que s’apliquen a la resta de províncies d’Andalusia (Cadis, Màlaga, Sevilla, Huelva i Còrdova), Extremadura (Càceres i Badajoz) i Castella-la Manxa (Toledo i Ciudad Real). En aquests casos la UE prohibeix les exportacions procedents d’aquestes províncies d’animals vius, semen i òvuls de remugants domèstics i silvestres, per evitar la transmissió de la malaltia.

Normativa bàsica en llengua blava
Les mesures específiques de lluita contra la febre catarral ovina o llengua blava estan regulades, amb caràcter bàsic, mitjançant un Reial decret aprovat a la fi de l’any 2001. El seu objectiu era incorporar al nostre dret intern les mesures de lluita contra aquesta malaltia, tenint en compte les característiques de cria de les espècies sensibles i les normes aplicables als moviments dels animals i del seu esperma, òvuls i embrions, a partir de les zones sotmeses a restriccions arran de l’aparició de la malaltia.

La consideració de la llengua blava ovina com una malaltia inclosa en la llista A de el Codi Zoosanitario Internacional de l’Organització Mundial de la Sanitat Animal (OIE), la propagació del qual suposa un perill greu per a la cabanya que pot tenir conseqüències molt desfavorables per als intercanvis comercials a nivell internacional, determina la necessitat d’actuació per part de les autoritats autonòmiques i estatals, fins i tot quan es tenen només sospites sobre l’afectació de la malaltia en algun animal d’una explotació ramadera.

En el cas que ens ocupa, el passat 13 d’octubre de 2004, el programa de vigilància de la llengua blava previst en el citat Reial decret, aplicat per la Comunitat Autònoma d’Andalusia, va posar de manifest la circulació del virus de la llengua blava en la part oriental de la província de Cadis. Les autoritats europees es van veure en la necessitat d’actuar, dictant la Decisió de 14 d’octubre de 2004, relativa a mesures de protecció contra la llengua blava a Espanya, per la qual es prohibia el moviment d’animals des de nombroses comarques veterinàries d’Andalusia cap a la Unió Europea.

Sense perjudici d’aquesta Decisió comunitària, l’extensió de la malaltia a Espanya feia necessari i urgent adoptar, per part del MAPA, diferents actuacions que impedissin la seva extensió, al mateix temps que es facilités el control i lluita contra la mateixa. Les mesures seran aplicades durant un breu període, a l’espera de noves decisions de les autoritats comunitàries sobre aquest tema, i de l’evolució de la malaltia.

Mesures cautelars i fonament legal
La Llei de Sanitat Animal de 2003 atorga a l’Administració de l’Estat la base legal necessària per poder actuar de forma contundent enfront de la situació plantejada. L’objectiu és prevenir la difusió al territori nacional de malalties animals de declaració obligatòria incloses en el Codi Zoosanitario Internacional de l’Oficina Internacional d’Epizootias o en la normativa nacional o comunitària, especialment d’aquelles d’alta difusió. La intenció és prevenir també l’extensió d’aquestes malalties en cas d’existència de casos sospitosos o confirmats o de greu risc sanitari.

En aquests casos, l’Administració General de l’Estat podrà adoptar, entre altres mesures, la prohibició cautelar del moviment i transport d’animals i productes d’origen animal o subproductes d’explotació, en una zona o territori determinats o en tot el territori nacional, prohibició cautelar de l’entrada o sortida d’aquells en explotacions, o la seva immobilització cautelar en llocs o instal·lacions determinats; prohibició o limitacions de la sortida o exportació del territori nacional, d’animals, productes d’origen animal, productes zoosanitarios i productes per a l’alimentació animal, o el canvi o restriccions del seu ús o destinació, amb o sense transformació.

Les mesures específiques de caràcter urgent respecte de la llengua blava, adoptades fins al moment pel MAPA, han estat aprovades per sengles Ordres ministerials de dates 22 d’octubre i 4 de novembre de 2004, que estableixen prohibicions o restriccions al moviment d’animals, així com determinades condicions en els casos en què aquest moviment es permet.

L’última d’elles, després de la pertinent avaluació del risc, amplia els moviments permesos d’animals d’espècies sensibles a les zones de risc sanitari i entre aquestes i la zona lliure, establint-se, no obstant això, garanties adequades per impedir l’extensió de la malaltia.

L’adopció de les citades mesures és conforme amb el principi de lliure circulació de productes en la UE, atès que el Tractat Constitutiu de la Comunitat Europea permet la possibilitat d’establir prohibicions o restriccions a la importació, exportació o trànsit per raons de protecció de la salut i vida dels animals, com succeeix en el present cas.

ACTUACIÓ SOTA SOSPITA

Img
La norma és contundent respecte a l’exigibilidad d’actuació que ha de produir-se davant una situació de confirmació de la malaltia, o fins i tot de sospita: la notificació de forma immediata a l’autoritat competent. En cas contrari, les conseqüències poden traduir-se en responsabilitats civils, administratives, o fins i tot, penals.

En aquest sentit, la prevenció és la millor arma. Per això, la normativa bàsica estatal sobre llengua blava preveu actuacions fins i tot en el cas de mera sospita de la malaltia. Així, en el cas que en una explotació situada en una zona no sotmesa a restriccions es trobin un o més animals dels quals se sospiti que poden estar afectats de febre catarral ovina, el veterinari oficial haurà d’aplicar immediatament els mitjans oficials de recerca amb la finalitat de confirmar o desmentir la presència de la malaltia.

A tal fi, les autoritats sanitàries recolliran les mostres adequades per als exàmens de laboratori i el diagnòstic de la malaltia així com per al seu posterior enviament al Laboratori Nacional de Referència para de confirmar, si escau, el diagnòstic de la malaltia i comprovar el tipus de virus.

Les obligacions del veterinari oficial en aquests casos no són poques. Entre unes altres, haurà de posar immediatament l’explotació presumptament afectada sota vigilància oficial; ordenar l’elaboració d’un cens oficial dels animals; la realització d’un recompte dels llocs que puguin constituir un mitjà per a la supervivència o la instal·lació del vector, en particular els llocs favorables a la seva reproducció, així com un estudi epidemiològic; visitar regularment l’explotació i efectuar un estudi clínic detallat o l’autòpsia dels animals sospitosos de la infecció o mort, i confirmar la malaltia, si ho considera necessari, mitjançant exàmens de laboratori; vetllar que no es traslladin animals procedents de l’explotació o amb destinació a ella; que es realitzin tractaments regulars dels animals mitjançant insecticides autoritzats, dels edificis utilitzats per a la seva estabulació i dels seus voltants; i que els cadàvers dels animals morts en l’explotació siguin retirats i destruïts d’acord amb el que es disposa en la normativa vigent.

La implantació de les anteriors mesures pot fer-se extensiva a altres explotacions en cas que la seva implantació, la seva situació geogràfica, o els contactes amb l’explotació en la qual se sospiti l’existència de la malaltia, permetin suposar que existeix possibilitat de contaminació. Tant en un cas com en un altre, el propietari o el cuidador de qualsevol animal del que se sospiti que pugui estar afectat per la malaltia, adoptarà totes les mesures de conservació necessàries per garantir les obligacions de prohibició de trasllat o de confinament temporal d’animals.

Bibliografía

  • ORDRE del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació de 22 d'octubre de 2004, per la qual s'estableixen mesures específiques de protecció contra la llengua blava. (BOE de 23 d'octubre de 2004).
  • ORDRE del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació de 4 de novembre de 2004, per la qual s'estableixen mesures específiques de protecció contra la llengua blava. (BOE de 6 de novembre de 2004).
  • Reial decret 1228/2001, de 8 de novembre, pel qual s'estableixen mesures específiques de lluita i erradicació de la febre catarral ovina o llengua blava. (BOE número 287/2001, de 30 de novembre de 2001).

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions