Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Va beure fada creient que era aigua mineral

Una empresa andorrana i la seva asseguradora han estat condemnades a pagar una indemnització de més de 73.000 euros a una persona que va resultar lesionada després d'ingerir el contingut d'una ampolla d'aigua mineral que en comptes d'aigua contenia sosa càustica.

L’Audiència Provincial de Barcelona ha estimat encertat el criteri d’un jutge de Barcelona, que el mes de maig passat de 2003 va condemnar a la Societat Andorrana d’Aigües Minerals i a la seva asseguradora a pagar, de manera solidària, una indemnització de 12.358.804 pessetes (73.677 euros), més els interessos corresponents d’aquesta quantitat, per les lesions i seqüeles produïdes a una persona que va ingerir, en un bar de la localitat catalana, el contingut d’un dels botellines d’aigua mineral envasada i que va resultar ser sosa càustica. I tot això a pesar que durant la fase probatòria s’ha pogut acreditar que en el procés d’envasament de l’aigua i en la planta embotelladora no es va utilitzar aquest producte químic. Així ho estableix una recent sentència dictada per la Secció 17a i notificada a les parts a la fi de gener del present any a la qual ha tingut accés consumaseguridad.com.

Els fetsLa defensa no va presentar un informe que posés en dubte la procedència de la sosa càustica
Pedro José va sol·licitar a la cambrera d’un bar de Barcelona un botellín d’aigua mineral. Una vegada servit, aquest va llevar el precinte a l’ampolla i es va disposar a ingerir el seu contingut. De sobte, va sentir una gran coïssor en boca i gola. El que havia begut no era aigua, sinó sosa càustica. La pròpia cambrera del bar va traslladar a Pedro José a l’Hospital de Bellvitge perquè rebés les cures mèdiques adequades. Les seqüeles permanents amb les quals ha quedat el consumidor són les d’estenosi ‘esofàgica-disfagia; hèrnia hiatal; insuficiència funcional del cardias, amb reflux d’àcid; i, síndrome ansiosa-depressiva’.

Condemna sense culpa
L’empresa andorrana ha estat condemnada a pesar que no ha pogut provar-se que en la seva actuació estigués present l’element “culpabilístico”. El Tribunal considera acreditats el defecte del producte, el mal, i la relació de causalitat entre el producte i el mal, que són els tres elements que exigeix la Llei de Responsabilitat Civil pels danys causats per Productes Defectuosos perquè existeixi l’obligació de reparar al perjudicat.

En aquest cas concret, i en altres semblances, la justícia entén que ha de ser l’empresa demandada la que ha de demostrar ‘que va actuar amb tota la diligència necessària per a evitar el mal’. D’aquesta forma, s’eximeix al consumidor d’una prova sobre la culpabilitat del productor, moltes vegades impossible o costosa de realitzar, mitjançant el que es denomina jurídicament ‘la inversió de la càrrega de la prova’. Poques sortides li queden al productor per a eximir-se d’una condemna, tan sols al·legar alguna causa d’exoneració prevista per la llei o acreditar la culpabilitat del propi consumidor.

En alguns dels seus passatges, la pròpia sentència afirma que la condemna s’hagués produït fins i tot si el mal s’hagués produït arran d’un sabotatge. I és que, l’empresa condemnada no utilitzava la sosa càustica en el seu procés d’envasament ni en la planta embotelladora, i el botellín d’aigua va arribar precintat a l’establiment on va ser servit (el mateix consumidor va obrir el precinte abans de llevar el tap).

Indicis sobre l’origen del mal
Una de les majors queixes que l’empresa condemnada realitza al tribunal d’apel·lació és que el jutge de primera instància no va tenir en compte les proves pericials ni les testificals aportades durant la tramitació del procediment judicial. L’empresa andorrana, davant la reclamació indemnitzatòria sol·licitada, es va oposar a les pretensions del perjudicat, intentant acreditar que durant el procés d’envasament de l’aigua no va ser possible que s’introduís en l’ampolla la sosa càustica. Per a això, va aportar un informe pericial, emès per l’Institut Químic de Sarrià, amb el qual acreditava que en el procés d’envasament de l’aigua no va intervenir la sosa càustica, ni aquesta era utilitzada per a altres finalitats en la planta embotelladora. El propi químic analista que treballava per a l’empresa condemnada va confirmar aquests punts. Als ulls del jutjador, això no era suficient, perquè no demostrava la impossibilitat que es pogués produir l’alteració del producte amb sosa càustica mitjançant una acció externa, per exemple, una acció malintencionada.

La sentència esmenta el fet que l’anàlisi de l’aigua en la planta embotelladora es realitza aleatòriament, i no en totes les ampolles, alguna cosa que seria comercialment inviable.

El testimoniatge de la cambreraL’embotelladora hauria estat responsable encara que s’hagués tractat d’un sabotatge
Per a la sentència, un dels testimoniatges amb més credibilitat és el de la cambrera, que corrobora el del perjudicat, que ha ‘sostingut que va entrar en el bar de referència i va demanar un botellín d’aigua mineral, que li va ser servit per la cambrera sense llevar el precinte, i va ser ell mateix qui el va llevar en presència d’aquella, abocant part del seu contingut en una copa, i que quan es va disposar a beure-ho, va sentir immediatament una enorme coïssor en la boca i la gola’. El Tribunal sosté com a fonament de les seves conclusions que el propi perjudicat no tenia gens d’interès a faltar a la veritat, atès que el seu propi relat sobre els fets limitava les seves pròpies possibilitats enfront de l’elenc de possibles responsables, perquè ara només podia enfrontar-se a un d’ells: el productor. La versió oferta pel reclamant exculpava clarament a l’amo del bar.

Mancant altres proves…
La sentència és contundent amb el resultat de la prova: “la sosa càustica estava en el líquid ingerit per l’actor, i aquest procedia de l’ampolla procedent de la planta de la demandada.” La defensa de l’empresa andorrana va apuntar la possibilitat que la sosa càustica estigués present en la copa on es va abocar el contingut de l’ampolla d’aigua. Aquesta era una hipòtesi que els demandats consideraven més plausible, atès que durant el judici va quedar acreditat que la sosa càustica és un producte utilitzat en la indústria hostalera pel seu alt poder desgreixador per a la neteja dels filtres d’extracció de fums en les cuines. No obstant això, la defensa de l’empresa embotelladora no va presentar un informe pericial que afirmés que la sosa càustica té el mateix efecte si es troba prèviament en la copa, o si prové del botellín, la qual cosa va impedir aclarir aquest aspecte.

Bibliografía

  • HIDALGO MOYA, Juan Ramón/OLAYA ADÁN, Manuel. Dret del Producte Industrial. Qualitat, Seguretat i Responsabilitat del fabricant. Editorial Bosch, 1997.
  • FUENTES GASSÓ, J.R.; HIDALGO MOYA, J.R.; MOLES PLAZA, R. La seguretat dels productes. Tres perspectives d'anàlisis. Ariel Prevención i Seguretat. Escola de Prevenció i Seguretat Integral. Edició 2001.

    NORMATIVA

  • Llei 22/1994, de 6 de juliol, de responsabilitat civil pels danys causats per productes defectuosos (BOE de 7 de juliol de 1994).

    SENTÈNCIA

  • Sentència de l'Audiència Provincial de Barcelona, Secció Dissetena, Rotllo número 692/2003, de 19 de desembre de 2003.

  • Et pot interessar:

    Infografies | Fotografies | Investigacions