Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Vedat a la caça il·legal d’aus silvestres

Espanya ha estat condemnada per permetre la caça d'aus silvestres pel mètode tradicional del «parany» i incomplir les seves obligacions comunitàries

La caça d’aus silvestres pel mètode tradicional del «parany», de gran tradició a la Comunitat Valenciana, sembla haver arribat al seu punt i final. Després d’anys de litigis, li ha tocat el torn en aquesta ocasió al Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees, el qual ha decidit desautoritzar la seva pràctica. L’arrelament popular, així com l’antic ús d’aquest mètode per a la protecció de cultius, no han bastat per convèncer al tribunal europeu.

Una recent sentència del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees condemna a Espanya per autoritzar la pràctica de la caça amb lliga (matèria viscosa d’algunes plantes, que s’utilitza per a la caça d’ocells) al territori de la Comunitat Valenciana mitjançant el mètode conegut com «parany» [trampa]. El Tribunal acull així el recurs de la Comissió i les conclusions presentades per l’Advocat General el 9 de setembre de 2004, que consideraven aquesta permisión legal un incompliment de les obligacions imposades per la normativa comunitària pel que fa a la conservació de les aus silvestres.

La qüestió que ara es resol amb caràcter definitiu ve des de lluny, i ha estat denunciada per diferents grups de defensa de les aus en innombrables ocasions, i no només davant les autoritats competents, sinó també davant els tribunals espanyols.

La defensa a ultrança d’aquest mètode per part de l’administració espanyola s’emparava en la seva efectivitat enfront dels danys que determinades espècies produïen en els cultius, especialment vinya i oliveres. La sentència dictada pel Tribunal de Justícia considera que el mètode de caça en qüestió no compleix amb les exigències de la normativa comunitària que estableixen com a requisits que la captura es realitzi de manera selectiva i que afecti únicament a petites quantitats d’aus.

Els antecedents legals i judicials
La caça amb lliga mitjançant el mètode del «parany» està prohibida pel dret comunitari, que la considera una pràctica no selectiva de captura massiva d’aus
La caça de tordos amb «parany» ha estat denunciada reiteradament a Espanya per diferents grups ecologistes i de defensa de les aus silvestres. En un primer moment, després de l’aprovació i adaptació de la norma comunitària sobre la qüestió al dret espanyol, la permisión i l’autorització excepcional de les autoritats competents sobre la utilització d’aquest mètode de caça va determinar la presentació de diferents denúncies que van arribar a l’orella de la Comissió.

Aquest fet va determinar que la Comissió inclogués aquesta qüestió en l’ordre del dia de la reunió sobre medi ambient celebrada a Madrid els dies 12 i 13 de novembre de 1998, i en la qual les autoritats espanyoles es van veure obligades a reconèixer haver autoritzat la pràctica de la caça amb «parany» a l’empara de les excepcions previstes en la normativa comunitària, justificant-se en què no existien altres solucions més satisfactòries per prevenir els perjudicis que determinades aus ocasionaven als cultius.

En considerar que l’excepció no estava de cap manera justificada, i s’havien incomplit les obligacions imposades pel Dret Comunitari, la Comissió va remetre un escrit de requeriment a Espanya en data 25 d’octubre de 2000.

La resposta del Govern espanyol va consistir a manifestar que la Llei espanyola sobre conservació de la fauna silvestre s’ajustava a la comunitària, i que el legislador valencià s’havia esforçat a dotar a la caça de tordos amb «parany» d’un marc jurídic adequat que garantís la seva pràctica sota els principis de no massius, de selectivitat i adequat control mitjançant l’aprovació al setembre d’aquest mateix any del Decret 135/2000.

La veritat és que a la Comissió no li va quedar un altre remei que acudir al Tribunal de Justícia per solucionar aquesta situació d’infracció de dret comunitari per part del Govern espanyol, que seguia mantenint el seu permisión legal a la utilització del citat mètode de caça a l’empara de la protecció dels cultius de la zona, l’arrelament del mateix a la Comunitat Valenciana i al fet que la seva prohibició hauria generat malestar social en aquesta zona.

Després de l’aprovació del Decret 135/2000 per part del Govern de la Comunitat Valenciana, la batalla legal es va dilucidar, en primera instància, davant els tribunals espanyols. La resolució, dictada pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana al setembre de 2002, va decidir anul·lar el controvertit Decret. El Govern valencià la va recórrer en cassació, estant pendent de la decisió que adopti el Tribunal Suprem, que ara tindrà a les seves mans el resolt per les altes instàncies judicials comunitàries.

La decisió judicial
El Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees considera que la decisió de les autoritats espanyoles de permetre la caça amb «parany» no està degudament justificada i infringeix el que es disposa en el dret comunitari. La resolució judicial sosté que la legalització de la seva pràctica a la Comunitat Valenciana l’és més per l’arrelament que la mateixa té en aquesta zona -on es ve practicant des de fa segles- que per la defensa dels cultius del lloc.

La caça amb lliga mitjançant el mètode del «parany» està prohibida pel dret comunitari, doncs es considera que és una pràctica de caça no selectiva i de captura massiva d’aus. I si bé és cert que la Directiva comunitària contempla la possibilitat d’establir excepcions quan no existeix una altra solució satisfactòria, per exemple, per prevenir perjudicis importants als cultius, les proves aportades al judici de cap manera avalen la tesi del Govern espanyol sobre aquesta qüestió.

D’elles es dedueix que el 80% dels «paranys» que estan instal·lats en aquesta Comunitat es localitzen a la província de Castelló, i d’ells, un 69,5% en zones sense vinyers ni olivares. Per al Tribunal és clar que la justificació espanyola basada en la prevenció de perjudicis importants a aquests cultius no té fonament algun.

Es va analitzar també si la permisión d’aquesta pràctica ancestral és l’única solució satisfactòria per prevenir els presumptes perjudicis als cultius de la zona, fent-se una comparativa pel que fa a altres comunitats autònomes. Així es va poder constatar que altres àrees d’Espanya, com Castella-la Manxa o, especialment, Andalusia, on es conreen a gran escala l’olivera i la vinya i existeixen igualment importants poblacions de zorzales, la caça amb lliga no està autoritzada. En aquestes zones, s’utilitzen mitjans de caça selectius, com és la caça per escopeta, concloent el Tribunal que aquestes regions no s’han evidenciat perjudicis més importants en vinyer i olivar que a la Comunitat Valenciana.

De l’exposat, el Tribunal dedueix que no cal considerar acreditat que l’única solució satisfactòria per prevenir els perjudicis als cultius sigui la caça amb «parany», ni tampoc que aquest mètode de caça s’expliqui per dita objectiva.

Un mètode gens selectiu
Els mètodes de caça han de complir requisits prefixats. Entre ells, que la captura es realitzi de manera selectiva, i que afecti únicament a petites quantitats d’aus. El dret comunitari, si es compleixen aquests requisits, permet l’excepció a la prohibició de capturar aus amb lliga.

Les dades aportades evidencien que les autoritzacions amb «parany» superen àmpliament el que el comitè ORNIS, creat a l’empara de la Directiva relativa a la conservació de les aus silvestres, considera per «petita quantitat». I que com tal cal entendre qualsevol nivell inferior al 1% de la mortalitat total anual de la població afectada (valor mitjà), quan es tracti d’espècies no cazables, i de l’ordre del 1% en el cas de les espècies cazables, entenent per «població afectada», quan es tracta d’espècies migratòries, la de les regions que aportin els principals contingents migratoris que passin per la zona on s’apliqui l’excepció durant el període d’aplicació de la mateixa.

De les proves aportades per la Comissió, i que fan referència als informes elaborats per SEU/BirdLife, i que van ser aportats al procés judicial dut a terme a Espanya contra el Decret valencià, consta que la població de les regions que aporten els principals contingents migratoris és d’uns 16 milions de zorzales comuns i 5,9 milions de zorzales alirrojos.

En el cas del zorzal comú, un nivell de captures igual al 1% de la mortalitat total anual d’aquesta espècie no sobrepassaria els 86.400 exemplars, i en el cas del zorzal alirrojo no seria superior a 34.200 individus. En 2001 les autoritzacions de caça amb «parany» concedides per les autoritats de la Comunitat Valenciana permetien caçar fins a 429.600 exemplars. Per al Tribunal va resultar evident que el nombre de zorzales la caça del qual amb «parany» està autoritzada sobrepassa els límits establerts en el dret comunitari.

EL MÈTODE DEL «PARANY» VALENCIÀ

Img
El Decret valencià defineix al «parany» com un mètode cinegético tradicional a la Comunitat Valenciana, practicat al llarg dels últims segles, consistent en la captura de túrdidos (tordos o zorzales) mitjançant ocupació de lliga (substàncies adhesives), disposada sobre varetas que es col·loquen en arbres expressament podats i preparats a aquest efecte, atraient-les prèviament mitjançant reclam bucal o espècimens engabiats de les mateixes espècies.

Segons estableix el seu preàmbul, aquest mètode està profundament arrelat en la cultura i paisatges rurals de moltes comarques valencianes, i la seva pràctica s’ha realitzat durant segles en el marc d’un equilibri amb la conservació del mitjà agrari, ajudant a la prevenció de danys que causen tals aus a determinats tipus de cultiu.

Fins a l’aprovació del nou marc jurídic per part del Govern valencià, la utilització d’aquest mètode de caça es venia desenvolupant a l’empara de l’excepció establerta pel dret comunitari per prevenir danys importants als cultius, atès que es prohibia expressament l’ocupació amb caràcter general d’un dels elements indispensables per a la caça en «parany»: la lliga.

Durant aquest temps s’establien autoritzacions excepcionals per 4 espècies cinegéticas, previ compliment de determinades condicions addicionals. Les reiterades denúncies presentades contra aquestes pràctiques davant l’Administració autonòmica, i els subsegüents requeriments per part de la Comissió, va determinar al Govern Valencià, mentre s’aprovava la Llei de Caça en la Comunitat, a adoptar una norma que suplís la llacuna normativa sobre la matèria.

En aquest sentit, es van incorporar un conjunt de condicionaments, restriccions i limitacions per a l’ús del «parany» que venien referits a l’establiment de contingents límit de captura, la imposició de la utilització de reclams tradicionals i de lligues i dissolvents naturals, la formació dels practicants, l’obligació de permanència i la d’evitar la captura d’aus no autoritzades.

De res han servit les mesures de control i de policia administrativa, ni les restriccions i limitacions introduïdes, per tractar de convertir al «parany» en un mètode o manera de captura totalment selectiu i el compliment de les condicions legals als ulls del Tribunal de Justícia.

Bibliografía

NORMATIVA

  • Directiva 79/409/CEE del Consell, de 2 d'abril de 1979, relativa a la conservació de les aus silvestres (Diari Oficial Unió Europea número L 103).
  • Decret 135/2000, de 12 de setembre, del Govern Valencià, pel qual s'estableixen les condicions i requisits per a la concessió de les autoritzacions excepcionals per a la caça de tordos amb parany a la Comunitat Valenciana. (Diari Oficial del Govern Valencià nº 3838/2000, de 18 de setembre de 2000).
SENTÈNCIA
  • Sentència del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees (Sala Segona) de 9 de desembre de 2004, dictada en l'Assumpte C-79/2003.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions