Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Normativa legal

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Vedat a les pràctiques comercials deslleials i agressives

La nova regulació pretén resoldre la inseguretat jurídica motivada per múltiples legislacions i interpretacions judicials diverses

Una nova directiva comunitària establirà límits a les pràctiques comercials, prohibint especialment aquelles que resulten enganyoses i agressives. La directiva serà aplicable en totes les transaccions comercials de productes de consum, inclosos els aliments previsiblement a partir de 2005.

El nou marc jurídic establirà una prohibició única, comuna i general per a tots els comerciants: no es pot alterar el comportament econòmic dels consumidors. La nova regulació s’entra de ple en l’àmbit de la publicitat i del màrqueting, encara que sense limitar a les empreses en l’àmbit de la innovació, sempre que utilitzin pràctiques comercials honestes. A més, es dilueix la situació d’inseguretat jurídica que regnava en aquesta matèria, regulada actualment per múltiples textos legislatius nacionals i per les interpretacions que els jutges realitzen dels mateixos.

L’àmbit de protecció del consumidor té en compte les noves tecnologies, i així no només es garantirà la seva protecció contra pràctiques comercials deslleials en establiments comercials, sinó també en les quals realitza per internet. Segons estudis econòmics independents, la directiva servirà per augmentar l’elecció dels consumidors, afavorir la competència i ampliar els horitzons de les petites i mitges empreses europees.

La protecció del consumidor
Estudis previs aconsellen la publicació d’una directiva comunitària que harmonitzi les normes sobre pràctiques comercials deslleials en la UE
Els antecedents de la nova Directiva es localitzen en el Llibre Verd sobre la protecció dels consumidors en la Unió Europea (octubre de 2001), on ja es va indicar per vegada primera la conveniència de reformar la legislació de la UE per abordar el problema de les barreres al subministrament transfronterer de béns i serveis. Ja llavors es va fer referència a una directiva marco que contingués un deure caràcter general en relació amb les pràctiques comercials deslleials com a possible base per a la reforma. I és que, com ja anunciava el Llibre Verd, el principal problema que es plantejava al mercat interior radicava en les diferències entre legislacions nacionals sobre pràctiques comercials entre empreses i consumidors.

La proposta de la Comissió, ara en tràmit d’aprovació, respon a una consulta de diversos anys a associacions de consumidors, empreses i administracions públiques, iniciada després de la publicació de l’esmentat Llibre Verd. Després de la consulta, que ha estat acompanyada d’una avaluació d’impacte detallada, la Comissió va concloure que la millor manera d’acció possible era una directiva que harmonitzés les normes dels Estats membres en matèria de pràctiques comercials deslleials.

Estudis previs realitzats per diferents organismes destacaven un fet greu: les normes comunitàries de protecció dels consumidors no aconseguien adaptar-se al desenvolupament natural del mercat i a les noves pràctiques comercials. La solució proposada s’orientava cap a una simplificació de les normes nacionals i una garantia més eficaç de la protecció dels consumidors. Una simplificació normativa que podia realitzar-se, com així finalment s’ha optat, a través d’una harmonització de la legislació comunitària en aquest àmbit mitjançant una Directiva marc.

Aquesta situació, com es reconeix des de la UE, no obsta al fet que, a fi de guanyar en eficàcia, es combini amb l’autorregulació del sector, aplicable en l’actualitat en diferents Estats membres, o bé, a través de compromisos voluntaris entre les empreses i els consumidors. I és que això, com apunten, suposaria potenciar l’autorregulació, mitjançant compromisos de les empreses sobre codis específics en aquesta matèria o de bones pràctiques.

Cap a les compres transfrontereres
Una de les preocupacions fonamentals del legislador europeu està relacionada amb les barreres legislatives al mercat únic en la nova Europa dels 25. La primera conclusió és que les normes nacionals diferents en matèria de protecció dels consumidors i pràctiques comercials constitueix un obstacle important que fa impossible una estratègia de comercialització paneuropea i productes estandarditzats.

L’informe Cardiff subratlla com a beneficiosa per al consumidor una situació d’harmonització legal i sense barreres legislatives, i ho acredita mitjançant el fet que els preus mitjans al detall d’un producte en un Estat membre poden estar fins a un 40% per damunt o per sota de la mitjana europea, sent la divergència mitjana d’al voltant del 30%. Aquesta variació és de tan sols un 5%, com a mitjana nacional, dins dels Estats membres.

Com apunta l’informe, un major grau d’integració i competència podria donar lloc a una major convergència en benefici dels consumidors i de l’eficaç funcionament del mercat.

També es conclou que les compres transfrontereres tenen un paper que exercir perquè això s’aconsegueixi. De les enquestes es desprèn que el desenvolupament continuat del mercat interior depèn tant d’encoratjar a les empreses al fet que duguin a terme activitats publicitàries i de comercialització en altres països com d’estimular als consumidors, que en principi es mostren disposats, a realitzar efectivament transaccions transfrontereres. I se cita com a exemple que el 55% dels consumidors de la UE no havia vist ni sentit anuncis o informació transfronterera en els últims 12 mesos; i al 53% dels consumidors de la UE sens dubte o probablement li interessaria una transacció transfronterera per adquirir un producte en cas que aquest anés més barat o millor.

Un altre estudi, realitzat per GFA Management, considera que existeixen una sèrie d’obstacles que impedeixen als comerciants i als consumidors beneficiar-se del mercat interior mitjançant les compres transfrontereres.

Entre els factors obstaculizadores per al funcionament del mercat interior destaquen les pràctiques comercials deslleials. En primer lloc consideren que aquestes pràctiques, si no es neutralitzen mitjançant una protecció eficaç als consumidors, poden soscavar la confiança.

La conclusió ve avalada per les dades. En una enquesta sobre les compres transfrontereres en general es va preguntar als consumidors als quals els inspirava menys confiança comprar a un altre país de la UE que en el propi quin era la raó per a això. El 68% dels enquestats va assenyalar com a raó molt o bastant important de la seva falta de confiança uns nivells més baixos de protecció al consumidor, mentre que el 76% va indicar com a factor molt o bastant important la seva falta de confiança en els venedors estrangers i l’existència, als seus ulls, d’un major risc de frau i engany.

Els resultats dels diferents estudis i enquestes realitzats venen avalats a més per les expectatives sobre la qüestió, tant per als comerciants com per als consumidors. Segons les dades que presenta la pròpia proposta de Directiva, el 38% de les empreses esperava incrementar el seu pressupost de publicitat i comercialització transfrontereres com a conseqüència de l’harmonització; el 46% de les companyies espera que la proporció de les seves vendes transfrontereres augmenti amb la plena harmonització de totes les normatives sobre publicitat, pràctiques comercials i altres disposicions de protecció dels consumidors; 10 milions de consumidors realitzarien moltes més compres transfrontereres si els inspirés la mateixa confiança acudir a comerciants d’un altre país de la UE, i altres 70 milions podrien comprar una mica més.

A més recullen les conclusions de la majoria de les associacions nacionals de comerciants, quant a que l’establiment d’un principi general de pràctiques comercials lleials en una directiva marc donaria lloc a una disminució dels costos, com ho faria també la combinació d’un nivell apropiat d’harmonització i l’aplicació dels principis de reconeixement mutu i de país d’origen.

PRÀCTIQUES ENGANYOSES I AGRESSIVES

Img barometro1
La directiva comunitària tan sols defineix les condicions que determinen si una pràctica comercial és deslleial, però no imposa cap obligació positiva que els comerciants hagin d’observar per demostrar que les seves pràctiques són lleials. En el Capítol 2 de la Proposta podem localitzar el llistat de les pràctiques comercials deslleials, que queden prohibides de forma general, i són definides com aquelles que són contràries als requisits de la diligència professional, i distorsionen o poden distorsionar de manera substancial el comportament econòmic pel que fa al producte del consumidor mitjà al que afecta o al que es dirigeix, o del membre mitjà del grup, si es tracta d’una pràctica comercial dirigida específicament a un grup concret de consumidors.

En aquest sentit, recull dos tipus fonamentals de pràctiques comercials deslleials: les pràctiques enganyoses i les pràctiques agressives; si bé estableix un annex amb un llistat de pràctiques que en tot cas són considerades com a deslleials, que estan més allunyades de pràctiques comercials deslleials que poguessin donar-se en el sector alimentari.

En el primer cas, es considera enganyosa tota pràctica comercial que, en la forma que sigui, inclosa la seva presentació general, faci o pugui fer que el consumidor mitjà prengui una decisió sobre una transacció que d’una altra manera no hagués pres, en induir-li o poder induir-li a error pel que fa a les característiques principals del producte, tals com la seva disponibilitat, els seus beneficis, els seus riscos, la seva execució, la seva composició, el procediment i la data de la seva fabricació o subministrament, el seu caràcter apropiat, els seus usos, la seva quantitat, les seves especificacions, el seu origen geogràfic o comercial o els resultats que poden esperar-se de la seva utilització, o els resultats i característiques essencials de les proves o controls efectuats al producte.

També s’inclouen en la llista qualsevol afirmació o símbol relacionat amb un patrocini directe o indirecte o amb l’aprovació del comerciant o del producte; el preu o la seva manera de fixació, o l’existència d’un avantatge específic pel que fa al preu; la naturalesa, les característiques i els drets del comerciant o el seu agent, tals com la seva identitat i el seu patrimoni, les seves qualificacions, la seva situació, la seva aprovació, la seva afiliació o les seves connexions i els seus drets de propietat industrial, comercial o intel·lectual, o els premis i distincions que hagi rebut; afirmacions relatives al producte que el comerciant no pugui provar; els drets del consumidor o els riscos que pugui córrer.

El legislador també considerarà enganyosa tota pràctica comercial que, en el seu context fàctic, i tenint en compte totes les seves característiques i circumstàncies, faci o pugui fer que el consumidor mitjà prengui una decisió sobre una transacció que d’una altra manera no hagués pres, i que suposi qualsevol comercialització d’un producte, inclosa la publicitat comparativa, que creu confusió amb qualssevol productes, marques registrades, noms comercials i altres marques distintives d’un competidor; l’incompliment per part del comerciant de compromisos inclosos en codis de conducta que aquell s’hagi obligat a respectar, sempre que el compromís sigui ferm i pugui ser verificat, i la informació que especifiqui els comerciants als quals s’aplica el codi i el contingut del codi siguin públics; o l’incompliment d’un compromís fet a un organisme públic de cessar en una pràctica comercial deslleial inclosa en la present Directiva.

La norma comunitària considera enganyoses no només les accions, sinó també les omissions. Així, pot considerar-se enganyosa per omissió tota pràctica comercial que, en el seu context fàctic, tenint en compte totes les seves característiques i circumstàncies, ometi informació substancial que necessiti el consumidor mitjà, segons el context, per prendre una decisió sobre una transacció amb el degut coneixement de causa i que, en conseqüència, faci o pugui fer que el consumidor mitjà prengui una decisió sobre una transacció que d’una altra manera no hagués pres.

Pel que fa a les pràctiques comercials agressives, tindran aquesta consideració aquelles que, en el seu context fàctic, tenint en compte totes les seves característiques i circumstàncies, mitjançant l’assetjament, la coacció o la influència indeguda, minvi o pugui minvar de forma important la llibertat d’elecció o conducta del consumidor mitjà pel que fa al producte i li faci o pugui fer-li prendre una decisió sobre una transacció que d’una altra forma no hagués pres.

La norma ofereix diferents elements per determinar si una pràctica comercial fa ús de l’assetjament, la coacció o la influència indeguda, i que seran tinguts en compte per determinar si una pràctica és o no agressiva.

Bibliografía

  • PROPOSTA de Directiva del Parlament Europeu i del Consell, relativa a les pràctiques comercials deslleials de les empreses en les seves relacions amb els consumidors al mercat interior (Directiva sobre les pràctiques comercials deslleials). COM (2003) 356 final.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions