La dieta europea està formada per una gran diversitat d’aliments i plats típics de cada zona. Aquesta gran varietat de menjar i receptes fa que l’exposició dels consumidors variï en funció del país. En la Unió Europea, hi ha una voluntat clara d’unificar els criteris per crear una metodologia comuna que permeti avaluar, amb major precisió, l’exposició dels consumidors als principals contaminants químics. Est és l’objectiu del projecte europeu Estudi de Dieta Total (TDS), que centra la seva recerca a crear una base científica comuna per a l’anàlisi de l’exposició a contaminants químics a través dels aliments. L’article detalla en què consisteix aquest treball i per què són importants els estudis de dieta total.
La dieta és, per a certs contaminants químics, la principal font d’exposició. Metalls pesats, residus de plaguicides, ftalatos o bisfenol A so algunes de les substàncies l’avaluació de les quals en els aliments és molt important, segons Jean-Luc Volatier, coordinador del projecte europeu Estudi de Dieta Total (TDS). En la seva opinió, i malgrat els avanços aconseguits en el camp del control de contaminants com els descrits, en la Unió Europea encara hi ha certa complexitat en comparar les dades entre diferents països perquè els mètodes que s’utilitzen difereixen uns d’uns altres.
Iniciat al febrer de 2012, l’Estudi de Dieta Total treballa per desenvolupar una metodologia harmonitzada que capaciti als països europeus a avaluar l’exposició dels seus consumidors a un ampli ventall de contaminants, així com a diferents nutrients. En el projecte participen també l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) i l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA).
Base científica comuna per a l’exposició a contaminants
L’Estudi de Dieta Total preveu desenvolupar per a tota la UE un mètode comú d’anàlisi de l’exposició a contaminants químics a través de la dieta
La recerca se centra en l’anàlisi de l’exposició a contaminants a través dels aliments, entre els quals s’inclouen metalls pesats, micotoxinas i contaminants orgànics persistents (COP), com bifenilos policlorados i plaguicides. Ha de tenir-se en compte que alguns països de la UE no compten amb sistemes d’avaluació d’aquest tipus de riscos o usen mètodes molt variats. Per aquest motiu neixi la necessitat d’estandarditzar la diversitat de sistemes de mostreig, les anàlisis, els mètodes d’avaluació i la selecció de contaminants químics.
L’avaluació de l’exposició a contaminants en el camp de la seguretat alimentària requereix una estimació de la ingesta d’una substància o un microorganisme durant un període de temps determinat. Aquesta avaluació pot diferir d’un país a un altre a causa de les diferències en els hàbits de consum o la contaminació d’aliments. També hi ha diferències en la quantitat de dades que es poden recollir. Per acabar amb aquesta diversitat, es preveu fomentar el desenvolupament d’estudis de dieta total en l’àmbit europeu i millorar la qualitat de les avaluacions de riscos químics, així com desenvolupar un mètode comú per a tota la UE i elaborar una base de dades europea útil per als gestors del risc, com l’EFSA.
Per què són necessaris els estudis de dieta total?
L’exposició humana a productes químics i tòxics a través dels aliments que es consumeixen és un fet comprovat. La protecció dels consumidors enfront d’aquest tipus de riscos és una de les prioritats en salut pública de qualsevol país i, per a això, s’apliquen els estudis sobre la dieta total. Per a l’OMS, aquests estudis són una de les formes més eficaces d’assegurar que les persones no estan exposades a nivells perillosos de substàncies tòxiques químiques a través dels aliments. Estan dissenyats per mesurar la mitjana de quantitat de producte químic ingerit en els diferents grups d’edat i sexe de cada país. Se centren sobretot en els productes químics de la dieta en conjunt, no en aliments individuals.
La contaminació química a través dels aliments es deu a la contaminació ambiental de l’aire, aigua i sòl (metalls tòxics o dioxines) o a l’ús de productes químics, com a pesticides o medicaments veterinaris. Aquestes substàncies poden estar presents en els aliments com a resultat de les diferents etapes de producció, envasat, transport o emmagatzematge. En l’àmbit comunitari s’han pres mesures per a contaminants com micotoxinas; metalls com a plom, cadmi, mercuri o estany inorgànic; dioxines i PCB i hidrocarburs policíclics.
La legislació estableix que tot l’aliment que contingui nivells de contaminants inacceptables des d’un punt de vista de salut pública no es pot posar al mercat. A causa que molts d’aquests contaminants són d’origen i, per tant, és molt difícil la prohibició total, l’objectiu és mantenir nivells tan baixos com sigui possible. Aquests nivells s’estableixen sobre la informació científica que proporciona l’EFSA i autoritats dels Estats membres. Per als productes importats, el país d’origen és el responsable que es compleix la legislació alimentària.
