Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Seguretat alimentària > Ciència i tecnologia dels aliments

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Xocolata negra i cor

Experts nord-americans avalen els beneficis per al cor de la xocolata negra i amarg

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 12deDesembrede2006

Va ser la nota més apetitosa del congrés americà dels cardiòlegs (AHA). En totes les pautes de prevenció d’un segon infart de cor es requereix comptar amb una dosi baixa d’aspirina al dia. Que no hi ha? Doncs a prendre xocolata, segons els resultats d’un estudi científic, que confirma que la xocolata negra pugues, pel que sembla, actuar com un antiplaquetario eficaç.

Investigadors de la Johns Hopkins University School of Medicine van presentar fa un mes a Chicago els resultats d’un estudi que avala l’ocupació de xocolata negra com a agent antiplaquetario. La seva eficàcia, pel que sembla, rivaliza amb la de l’àcid acetilsalicílico (aspirina). Aquesta notícia suma sencers a un producte que anteriorment havia exhibit propietats beneficioses com a antioxidant i substància rica en flavonoides. Els autors de l’estudi són emfàtics: un parell de tabletas al dia i el risc d’atac cardíac queda reduït a la meitat.

A EUA es dona la circumstància a més de que la creixent evidència científica que recolza a la xocolata negra i amarg com a beneficiós per al cor està aconseguint que molts consumidors abandonin les formulacions blanques o amb llet, típiques dels snacks, per seguir amb la seva addicció a la xocolata, aquesta vegada en format més pur i amb més percentatge de cacao.

Troballa fortuïta
Els experts destaquen que el benefici es deu exclusivament al cacao present en percentatges elevats
Serendipity és una paraula molt emprada pels investigadors de parla anglesa que, lamentablement, l’empren per justificar una troballa anecdòtica sense rendir tribut al seu veritable inventor: el novel·lista anglès Horace Walpole (1717-1797). En un conte àrab traduït per Walpole a l’anglès, l’escriptor narra les aventures d’un príncep de la illa de Serendip (antiga Ceilan i actual Sri Lanka) que trobava coses molt diferents a les quals buscava, atès que molt més preuades.

Anecdòtic, fortuït, va anar el fet que en un estudi dissenyat per mesurar l’efecte antiplaquetario de les aspirines se sancionés als voluntaris que van prendre xocolata, apartant-los de l’estudi perquè la temptació consumida interferia en l’acció del fàrmac i els mesuraments obtinguts eren errònies. Per casualitat, a un dels investigadors se li va ocórrer estudiar la sang dels voluntaris apartats per prendre xocolata i va descobrir que el seu nivell de plaquetes era sensiblement inferior al de la resta dels voluntaris (que no van prendre xocolata).

Diane Becker, primera signant de l’estudi, va reconèixer que «els voluntaris que s’havien portat malament ens van donar a tots una lliçó sense precedents de com un article alimentós present en gairebé totes les llars pot beneficiar, i de quina manera, la salut cardiovascular». La investigadora, no obstant això, va subratllar que el benefici és hagut d’exclusivament al cacao present en percentatges elevats. «En la mesura en què aquest cacao és substituït per llet, emolientes o sucres, el remei passa a convertir-se en una ponzoña».

Més estudis
Es coneix que una sola aspirina protegeix al cor d’una proliferació plaquetaria durant prop de 24 hores. Quant temps protegeix la xocolata? Científics de la Universitat d’Atenes, Grècia, asseguren que el consum de 100 g de xocolata negra (més d’un 70% de cacao) protegeix al cor per espai de tres hores. D’altra banda, un estudi publicat en la revista Arxivis of Internal Medicine adona d’un estudi holandès amb 470 voluntaris d’entre 65 i 84 anys d’edat en els qui el consum de xocolata negra no només va protegir al cor sinó que va disminuir la seva pressió sanguínia per un efecte vasodilatador.

Per la seva banda, antropòlegs i epidemiòlegs de les universitats de Califòrnia i Harvard van dur a terme una recerca de salut exhaustiva sobre la comunitat de natius kuma, que viuen a les illes Sant Blas, prop de la costa de Panamà. Aquests nadius són coneguts per consumir grans quantitats de cacao (de tres a quatre tasses al dia). Van descobrir que entre els kuma són ben rares la hipertensió i les malalties cardiovasculars, mentre que entre els nadius emigrats a grans ciutats es perd el consum rutinari de xocolata i es perjudica a la salut cardiovascular.

Finalment, científics de l’Hospital Universitari de Zurich, Suïssa, van publicar un estudi sobre els efectes de la xocolata en la circulació sanguínia arterial de cardiópatas fumadors. El tabac actua sobre les cèl·lules endoteliales que recobreixen les parets internes de les artèries i estimula la producció de plaquetes involucrades en la formació de coàguls en la sang. Mitjançant tomografia d’ultrasons realitzades als fumadors, els investigadors van demostrar que els polifenoles continguts en 40 g diaris de xocolata redueixen a gairebé la meitat l’activitat de les plaquetes, reduint de forma ostensible el risc de trombosi, hemorràgia o infart. Aquesta mateixa circumstància es va voler investigar amb el consum de xocolata blanca, sense resultats positius.

LES BONDATS

Img chocolate4
La xocolata estimula les funcions cerebrals, tal com han plasmat investigadors de la Universitat de Virgínia. Els estimulants identificats van ser teobromina i feniletilamina. Els experts nord-americans asseguren que 30 g de xocolata negra contenen aproximadament 450 mil·ligrams de teobromina, deu vegades més que la xocolata en llet comuna. La fenetilamina és una monoamina alcaloide a la qual s’atribueixen funcions de neuromodulador o neurotransmissor cerebral.

Un treball conjunt de les universitats d’Heine, Alemanya, i Oakland, EUA, d’altra banda, va voler treure profit a un aliment tan mexicà com la xocolata per solucionar un problema greu de salut pública en aquell país centroamericano. Es dona la circumstància que a Mèxic moren anualment més de quatre mil nens per la deshidratació deguda a diarrees, xifra que representa gairebé la desena part de totes les causes de mort en menors mexicans de cinc anys. L’estudi va determinar que els flavonoides del cacao poden limitar el desenvolupament de líquids causants de la diarrea i inhibir una proteïna intestinal implicada, coneguda per les sigles CFTR.

Aquest descobriment, que contradiu l’antiga norma de no menjar xocolata quan es camina malament de ventre, podria contribuir al desenvolupament de tractaments naturals de baix cost i alta accessibilitat, amb l’avantatge addicional de no presentar efectes secundaris. L’ocupació de cacao per al tractament de la diarrea, per cert, no és nou. Es recull en incunables del segle XVI, tant a Amèrica com a Europa.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions