Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Mart, a menys de 56 milions de quilòmetres de la Terra

El Planeta Rojo podrà albirar-se a simple vista entre demà i el dijous
Per mediatrader 26 de agost de 2003

Cada 26 mesos, les lleis de la mecànica celeste propicien un acostament entre Mart i la Terra de només 56 milions de quilòmetres. No obstant això, entre demà i dijous que ve, per circumstàncies poc habituals en les seves òrbites, la distància entre tots dos planetes serà de tot just 55.758.000 quilòmetres, la qual cosa no ocorria des de feia 58.000 anys.

Serà una oportunitat única per a veure a simple vista el Planeta Rojo, ja que aquesta estreta alineació no tornarà a repetir-se fins al 28 d’agost de 2287. I és que Mart estarà tan prop de nosaltres aquesta setmana que podrà albirar-se en la foscor de la nit com l’estrella més brillant del firmament.

“Per la seva llunyania i grandària no cal esperar un objecte gegantesc. Però serà com veure una moneda d’un cèntim d’euro des d’una distància de 130 metres”, explica Fernando Moreno, de l’Institut d’Astrofísica d’Andalusia. Fins i tot en zones urbanes amb abundant llum podrà observar-se sense cap mena d’instrument, mirant en direcció sud-est, cap a la constel·lació d’Aquari.

Si es vol apreciar detalls de la superfície, com els casquets polars o les grans tempestes de pols, bastarà, en teoria, amb uns prismàtics o un telescopi amb una lent de deu centímetres. En l’hemisferi sud de Mart comença l’estiu i, amb sort, els afeccionats a l’astronomia podran entrellucar com s’evapora la capa gelada de diòxid de carboni que cobreix el seu pol meridional. El moment de màxima aproximació es produirà demà a les 9.51 hora espanyola i, segons Moreno, el fet que hi hagi lluna nova “suposa que les condicions seran idònies per a l’observació”.

Estalviar combustible

A les agències espacials dels EUA i Europa, que tenen tres naus en camí cap a aquest planeta per a desembarcar mòduls científics i vehicles tot terreny, aquest acostament els servirà per a estalviar combustible. I és que no és una casualitat que els responsables d’aquestes missions espacials hagin aprofitat aquest fenomen còsmic per a començar la invasió científica de Mart.

Com tots els planetes del Sistema Solar, la Terra i Mart giren al voltant del Sol. El nostre planeta segueix una trajectòria orbital més pròxima a l’estrella i es desplaça a més velocitat. La Terra dóna dos girs complets al Sol gairebé en el mateix temps que necessita Mart per a completar una volta. Per aquest motiu, hi ha moments en què els dos planetes arriben a estar situats a banda i banda del Sol, separats per 400 milions de quilòmetres.

Cada 26 mesos es produeix la circumstància inversa: la Terra i Mart se situen a un mateix costat i en línia recta amb el Sol, distanciant-se només per 56 milions de quilòmetres, una separació relativament petita en termes astronòmics. Aquesta última alineació es coneix amb el nom d’oposició. “És especialment atractiva perquè presenta unes característiques que no tornaran a repetir-se fins dins de 60.000 anys”, diu Fernando Moreno.

En aquest cas succeeix que la Terra es trobarà en la seva posició més allunyada del Sol, mentre que Mart estarà al punt més pròxim a la nostra estrella, la qual cosa contribuirà al fet que el Planeta Rojo pugui ser apreciat amb una lluentor tres vegades superior al que va presentar en l’oposició de 1999. L’òrbita de Mart és més el·líptica que la de la Terra, una característica que s’accentua a causa de la influència gravitatòria de Júpiter. Amb el temps s’aproximarà i allunyarà més del Sol en els seus girs orbitals, de manera que durant l’oposició d’agost de 2287 la seva proximitat amb la Terra serà molt major.