El preu mitjà d’estudiar en una universitat pública espanyola és dels més alts de la Unió Europea (UE), malgrat que el sistema de beques és dels més febles, per la qual cosa el decret llei del Govern que pretén actualitzar a l’alça els preus de les matrícules agreujarà encara més aquesta situació. Aquesta és una de les principals conclusions d’un estudi elaborat per l’Observatori del Sistema Universitari, presentat a Barcelona, i que ha quantificat en un 19,88% el percentatge sobre el total del cost de la docència que pagaven els estudiants espanyols en el curs 2008-2009, pel que s’han pres com referencia dades consolidades publicades per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE).
El rector de la Universitat de Barcelona (UB), Dídac Ramírez, ha considerat a tenor dels resultats exposats que la xifra del 15% oferta per la Generalitat de Catalunya i el Govern per defensar l’actualització de preus és un “tòpic i una falsedat” que es pot desmuntar des del rigor i l’objectivitat. L’informe ha analitzat els preus públics de totes les universitats i, malgrat evidenciar que existeix una gran disparitat fins i tot dins d’una mateixa comunitat autònoma, ha assenyalat que en el conjunt d’Europa solament Portugal, Holanda, Itàlia, Irlanda i Gran Bretanya presenten preus superiors als d’Espanya. Ramírez ha criticat el decret llei per entendre que ha estat “precipitat i tècnicament feble”.
La coordinadora de l’informe i professora de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Vera Sagristà, ha explicat que la xifra del 20% que van pagar els estudiants dos anys enrere es basa en càlculs conservadors que discriminen el cost real de la universitats entre el 60% que es destina a docència als pressupostos i el 40% que es dedica a recerca, alguna cosa que no fan els càlculs de l’Administració. La comparació amb la resta de països de la UE i també de l’OCDE constata que el preu que paguen els estudiants a cada universitat no guarda correlació ni amb la riquesa del país ni amb la demografia, per la qual cosa Sagristà ha exposat que el model d’educació superior de cada país respon finalment a “decisions polítiques”.
Per això, ha advertit que la pujada del preu podria tenir conseqüències negatives en la mobilitat social i en la igualtat d’oportunitats, i ha posat com a exemple l’observat a Gran Bretanya amb l’increment de taxes decretat per David Cameron, i que ja reflecteix un descens en el nombre d’universitaris i una major tendència a estudiar prop de casa per evitar costos de desplaçament. En el cas de Catalunya, les últimes pujades apunten al fet que els estudiants ja paguen el 21,3% del cost de la docència, per la qual cosa si es complís el decret llei que apunta a una forqueta d’entre el 15% i el 25% fins i tot es podria donar una rebaixa de preus, ha assegurat Sagristà, que ha afegit que tot això fa de Catalunya una de les comunitats on la universitat és més cara, també en el cas de màsters, doctorats i altres taxes específiques com l’expedició de títols.
Si es prenen com a bones les xifres de Govern i Generalitat, l’estudi apunta al fet que els preus podrien augmentar el proper curs fins a un 66%, quan els estudiants “no tindrien per què pagar els costos de recerca”, han insistit, si bé han criticat que el decret té a dia d’avui unes conseqüències imprevisibles. Actualment els estudis d’humanitats i ciències socials i jurídiques a Catalunya costen uns 900 euros per curs sense tenir en compte recàrrecs per repeticions -passarien a costar 1.500 euros-, els estudis científics i enginyeries sumen uns 1.300 euros -s’elevarien als 2.100 euros-, i els relacionats amb les ciències de la salut podrien passar dels 1.400 als 2.300 euros.
