Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada >

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

L’espanyol es posiciona com a segona llengua d’ensenyament a Europa

Reclamen que l'oferta formativa d'aquest idioma per a estrangers es faci més àmplia, accessible i atractiva

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dijous, 14deJunyde2012

L’idioma espanyol ha desplaçat al francès i a l’alemany com a segona llengua en l’ensenyament en la major part del continent europeu, segons mostren les conclusions del projecte de la Fundació Telefònica sobre “El Valor Econòmic de l’Español”, publicat per Ariel i presentat a Madrid. Els autors que han participat en l’elaboració del llibre coincideixen que l’oferta formativa de l’espanyol per a estrangers ha de fer-se més àmplia, accessible i atractiva.

Referent a això, defensen que l’Institut Cervantes ha de ser “eix i instrument fonamental” d’aquest esforç i la gran plataforma formativa internacional de l’espanyol. En aquest sentit, segons va manifestar durant la presentació el codirector d’aquest projecte, José Luis García Delgado, és important que aquest centre tingui un rang “panhispánico” per aprofitar “totes les singularitats” d’aquesta llengua. També va subratllar la necessitat d’un “plantejament integral” perquè l’espanyol sigui una “política d’Estat” que concerneixi a “tots els ministeris”, ja que, segons va argumentar, “requereix consistència temporal”, per la qual cosa no ha d’involucrar “a solament un país”.

Per això, segons es reflecteix en aquest volum, haurien de sumar-se agents públics d’altres països hispanoparlants i agents privats de l’àmbit de l’ensenyament, així com altres vies tals com els productes culturals en versió original per estendre l’aprenentatge de l’espanyol, especialment en l’àmbit audiovisual.

García Delgado va subratllar que entre els reptes que té pendents l’espanyol en la seva dimensió de comunicació internacional destaquen tres. El primer al que va fer referència és el reconeixement de la seva condició de llengua de comunicació en fòrums i organismes internacionals. “No té l’estatus real de llengua de treball que sí té l’anglès, francès i alemany”, va lamentar. En segon lloc va plantejar la debilitat de l’espanyol com a llengua científica, particularment en ciències de la naturalesa, ciències bioquímiques, enginyeria i tecnologia. Un altre dels reptes és “elevar la presència del castellà a la Xarxa”, encara que, segons mostren les dades reunides en aquest volum, l’espanyol ja és la segona llengua de comunicació internacional en Internet, tant per nombre d’usuaris com per pàgines web.

Entre les xifres que recull aquest informe destaca el fet que l’espanyol genera el 16% del valor econòmic del Producte Interior Brut (PIB) i de l’ocupació a Espanya, ja que 3,5 milions de persones viuen de l’idioma, segons dades de 2007. A més, el denominat “factor ñ” de les indústries culturals, referit al contingut en espanyol, suposa ja un 2,9% del PIB de l’economia espanyola. Quant a l’àmbit internacional, l’informe destaca que l’espanyol multiplica per quatre els intercanvis comercials entre els països hispanoparlants i suposa un “gran” instrument d’internacionalització empresarial, ja que compartir llengua multiplica per set els fluxos bilaterals d’inversió directa exterior.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions