La nombrosa clientela dels productes falsificats es compon sobre tot de persones amb poc poder adquisitiu i més o menys conscients de comprar articles d’imitació, però poc avisades de què alguns poden resultar perillosos per la salut , com els perfums i els cosmètics. La majoria també desconeix que, per on i com es venen aquests articles, pràcticament eliminen drets bàsics dels consumidors , com les. garanties i la possibilitat de reclamació.
Amb els carrers de les principals ciutats abarrotades a la recerca de regals, el Nadal són, juntament amb l’estiu, una de les èpoques en què es dispara la venda de productes falsificats , articles en general a preus “populars” que imiten o plagien els de marques prestigioses. I, conseqüentment, augmenta el nombre d’operacions policials, confiscacions i detencions en el top manta, mercats ambulants, basars, tendes amb pocs escrúpols i magatzems per la distribució i venda il·legal a peu de carrer o per Internet. Com mostra d’aquesta realitat, el passat estiu va ser pròdig en la “caça” del producte fals.
A primers de juliol de 2018, la Guàrdia Civil va desmantellar en València dues fàbriques de piles falses amb més d’un milió d’unitats en estoc i el doble d’etiquetes i embalatges amb els logotips de marques del sector. Fabricades per empleats en condicions penoses i sense controls de qualitat, aquestes piles podrien resultar perilloses pels aparells i les persones que n’utilitzessin. Durant els Sanfermines, la Policia Nacional va detenir en Pamplona a una banda especialitzada en delictes contra la propietat industrial i intel·lectual amb tres tones de calçat i roba de vestir i esportiva, en aparença, de marques de primera fila valorades en dos milions d’euros.
Però no tot es limita a productes d’ús quotidià. A la fi de juliol, es va desmantellar una organització que venia vins de Ribera de Duero d’uns 20 euros a preus de fins 1.900 euros l’ampolla. Els feien passar per brous de marques tan exclusives com Flor de Pingus, Vega Sicília Únic i Vega Sicília Cinquena Valbuena i els venien en Internet, en portals de subhastes i fins i tot en restaurants de categoria.
Objectiu: les millors signatures
Moltes d’aquestes operacions parteixen de. denúncies de marques afectades per la falsificació. Això va ocórrer, per exemple, a la fi d’agost de 2018 amb el decomís en cinc tendes d’un centre comercial de Benidorm (Alacant) de mitjà miler de bosses, carteres, gorres, penjolls, pendents i rellotges de marques conegudes. Un dels denunciants va ser la Federació de la Indústria Rellotgera Suïssa. La marca de roba i complements Michael Kors va posar una denúncia similar que va portar amb si a primers de setembre una batuda en sis locals de La Jonquera (Girona) i que es va saldar amb la retirada d’unes 5.000 peces de roba, calçat i bosses. També a la fi d’estiu, es va desmantellar a partir d’una denúncia un centre de distribució en Palma on es van confiscar 8.300 articles presumptament de marques de luxe com Adidas, Louis Vuitton, Gucci, Hugo Boss i Armani, la venda de carrer del qual hauria fet una caixa de més de dos milions d’euros.
Aquestes operacions policials es repeteixen en altres èpoques de l’any i no són més que el reflex d’una realitat: mentre el. màrqueting segueixi creant en la societat l’ànsia de posseir, usar i lluir articles de marques famoses, i mentre els seus preus estiguin fora de l’abast de bona part dels consumidors, hi haurà qui la hi jugui amb la llei fabricant, transportant i venent falsificacions, i no faltarà qui, bé per desconeixement o per “necessitat”, en compri. I no es entrelluca el menor indici de què res d’això vagi a canviar. Al contrari, el mercat de la falsedat segueix creixent i aconseguint xifres sorprenents.
Pèrdues de 60.000 milions d’euros a l’any
Al juny de 2018 l’Oficina de Propietat Intel·lectual Comunitària (EUIPO) va presentar els resultats d’una recerca feta en els últims cinc anys en tota la Unió Europea (UE) centrada en els 13 sectors més castigats per la pirateria: articles esportius, bateries i piles, begudes espirituoses i vins, bosses i equipatge, cosmètics, perfums i articles d’higiene personal, joieria i rellotgeria, joguines i jocs, música, pneumàtics, pesticides, productes farmacèutics, roba i telèfons mòbils. L’informe de l’EUIPO revela que, en aquests sectors, les falsificacions resten al mercat legal un 7,5% de les vendes i que comporten la destrucció de 434.000 llocs de treball i unes pèrdues en la UE de 60.000 milions d’euros a l’any , pel no adob d’impostos, cotitzacions i altres ingressos. A tot el món, segons la Interpol, aquestes pèrdues anuals ascendirien a més de 220.000 milions d’euros.
En Espanya, aquests 13 sectors perden anualment el 9,3% de les seves vendes: 6.200 milions d’euros . En el cas de la perfumeria i cosmètica, aquest percentatge s’eleva al 16,2% (el doble de la mitjana europea), segons la patronal Stanpa: 933 milions de euros dels 5.828 que perd anualment el sector en la UE. La pirateria d’articles esportius en el nostre també duplica la mitjana de la zona de l’euro, on aquesta indústria empra a 43.000 treballadors en 4.271 empreses i perd 7.500 milions a l’any sol en articles com pilotes, esquís i complements.
No és el mateix vendre que comprar
Vist el perjudici econòmic i social que provoquen els productes falsificats, no és d’estranyar la gravetat de. les acusacions que solen recaure sobre les persones detingudes en operacions contra la pirateria : pertinença a organització criminal, delictes contra la salut pública, contra la propietat industrial, estafa, blanqueig de capitals, evasió fiscal… Però i els consumidors que adquireixen productes falsificats? Cometen algun delicte?
L’article 298.1 del Codi Penal diu que serà castigat amb pena de presó de sis mesos a dos anys qui, amb ànim de lucre i sabent que comet un delicte “contra el patrimoni o el ordre socioeconòmic”, rebi, adquireixi o oculti productes d’origen il·lícit. Però… qui denunciarà a un jove que compra per 25 euros en una web pirata o en les xarxes socials una samarreta del seu equip favorit que en la tenda oficial costa cinc o sis vegades més? Qui denúncia a un mestressa de casa que compra en un mercat ambulant per 30 euros una bossa que sembla de Chanel? I a una noia que adquireix en un basar “unes ulleres de sol Ray-Ban” per 42 euros? Com demostrar que eren conscients de comprar coses piratejades i de ser còmplices d’aquest mercat il·legal?
Hi haurà consumidors que compren productes falsos a sabiendas. Però molts altres pensen que han trobat una ganga que estava en promoció, i alguns són víctimes d’una estafa pura i dura. Per aquest motiu a penes es tinguin notícies -en EKA/ACUV no coneixem cap- sobre denúncies, judicis i menys encara condemnes a consumidors per comprar productes falsos.
Quan es fa una batuda en el top manta o en un magatzem amb productes falsos, els qui tracten d’escapar són els venedors; als compradors no els deté la Policia ni els acusa de res. Aquesta és la realitat, que no obsta perquè, conscient o inconscientment, els compradors de productes falsos contribueixin a sostenir aquest mercat i les seves conseqüències.
