Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Projectes i campanyes

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

4 anys sense targeta sanitària

Més de 800.000 persones immigrants a Espanya segueixen excloses de la sanitat pública

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 16 de Setembre de 2016
img_tarjeta sanitaria hd_

Fa cuatros anys es va retirar la targeta sanitària a centenars de milers de dones i homes estrangers que vivien a Espanya. Avui dia, l’ONG Mèdics del Món segueix denunciant que en els últims quatre mesos se’ls ha negat l’accés a la sanitat pública a 14 dones embarassades, 35 menors d’edat i tres persones sol·licitants d’asil, a més de que s’han registrat 20 incidències en urgències on també se’ls denega l’assistència o es factura la mateixa. En aquest article s’apunta què persones s’han quedat al marge del sistema sanitari, els requisits que en l’actualitat exigeixen algunes comunitats autònomes i alguns casos de persones que han viscut aquesta falta d’assistència.

Imatge: Oci Llatí

Al marge del sistema sanitari

Fa cuatros anys, l’1 de setembre de 2012 entrava en vigor el Reial decret-Llei 16/2012 de 20 abril a través del com es va retirar la targeta sanitària a centenars de milers de dones i homes estrangers que vivien a Espanya, i a la qual tenien dret fins a aquest moment.

El Govern va imposar l’expulsió del sistema sanitari a les persones immigrants en situació irregular

El Govern va imposar d’aquesta manera l’expulsió de les persones immigrants en situació irregular als marges del sistema, sense previ debat social ni parlamentari, tot això al·ludint a uns arguments de sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut que, encara avui dia, no són demostrables per un informe econòmic que justifiqui les mesures adoptades.

Malgrat les condemnes d’organismes internacionals i europeus de drets humans, no s’ha produït rectificació per part de l’Executiu. A més, s’ha demostrat que resulta més barat per al sistema sanitari donar assistència normalitzada a les persones en situació irregular que a través d’urgències.

Persones afectades i drets vulnerats

Quatre anys després, els efectes segueixen sent dramàtics. Com ha documentat la Xarxa de Denúncia i Resistència al RDL 16/2012 (REDER), des de 2014 són ja 2.496 les persones afectades. En els últims quatre mesos s’han vist desatesos 388 immigrants, entre els quals es troben tres casos de càncer, quatre de malalties cardiovasculars, 13 de diabetis, set d’hipertensió, vuit de VIH, quatre de malalties degeneratives, sis de malalties potencialment mortals o cinc de malalties mentals greus.

A pesar que l’entrada en vigor del Reial decret Llei contemplava excepcions amb els menors d’edat, les dones embarassades, les persones víctimes de tracta i sol·licitants d’asil i altres casos urgències, s’ha vulnerat l’assistència mínima a aquests col·lectius. En un curt període de quatre mesos s’ha negat l’accés al sistema sanitari a 14 dones embarassades (120 des de 2014), 35 menors d’edat (180 des de 2014) i tres sol·licitants d’asil (13 des de 2014). Igualment es comptabilitzen 20 incidències en urgències (299 des de 2014), que van des de la denegació d’assistència a la facturació de la mateixa.

Melilla és la ciutat espanyola que més està sofrint la vulneració dels drets sanitaris, a causa de l’alt percentatge de població migrant i a un gran nombre de persones, entre elles menors, que viuen al carrer davant la falta de centres d’atenció. En el cas dels menors d’edat no acompanyats, se’ls nega l’atenció als centres de salut fins que no acudeixi un policia; això genera por i provoca que molts d’ells s’escapin sense haver rebut l’atenció sanitària.

El fill d’un pacient immigrant que va morir va rebre una factura de 10.000 euros

També s’estan donant casos en els quals es dona atenció i el cost de la factura ascendeix a xifres inassumibles. Així li va succeir al fill d’un pacient immigrant que va morir després de diversos dies d’ingrés en Vigilància intensiva en el Complex Hospitalari de Navarra i que posteriorment va rebre una factura per valor de 10.000 euros.

No són solament xifres, són persones amb noms i cognoms que no són ateses als centres de salut. Entre els testimoniatges recollits per Metges del Món estan casos com el de Carolina González, espanyola de 35 anys al bebè dels quals no van voler atendre per no tenir targeta sanitària i venir d’Equador.

 

Requisits exigits

Per contrarestar la reforma sanitària, les comunitats autònomes (a excepció de Castella i Lleó i La Rioja i les ciutats de Ceuta i Melilla) van aprovar mesures, instruccions i decrets per atendre a les persones afectades presentant una sèrie de requisits. El problema és que les exigències administratives són difícils de complir per a moltes d’aquestes persones. Algunes de les condicioness que se’ls exigeix:

  • Estar empadronat. Això no és possible per a persones sense llar, sense documentació d’identitat o els qui porten poc temps a Espanya.
  • Tenir el certificat de no exportació del dret a l’assistència per a persones amb ciutadania comunitària i procedents de països amb convenis bilaterals amb Espanya (Andorra, Brasil, Xile, el Marroc, Perú i Tunísia). Però el cost o la impossibilitat de tramitar-ho a través de consolats dificulta la seva obtenció.
  • Documentació que acrediti la situació de reagrupació familiar. Hi ha 59 casos des de 2014 de persones ancianes amb un fràgil estat de salut per les quals l’assistència és vital i se’ls denega la targeta sanitària.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions