A Espanya es produeixen cada any 430 negatives a la donació d’òrgans, la qual cosa impedeix que es practiquin 1.200 trasplantaments, va explicar ahir la Coordinadora Nacional de Trasplantaments, Blanca Miranda, qui va afirmar que a pesar que la taxa de donants al nostre país és superior a la comunitària, la negativa dels familiars del mort és una de les principals limitacions que existeixen en l’actualitat en la donació d’òrgans per a trasplantaments.
Miranda, que va fer aquestes declaracions després de pronunciar la conferència “Perspectives dels trasplantaments en el segle XXI” dins dels actes de l’IV Congrés Nacional d’Infermeria en Trasplantaments, que se celebra fins avui a València, va assenyalar que en les comunitats on existeixen taxes d’incineració més altes hi ha menys negatives per part dels familiars del mort.
Així mateix, va dir que solament l’1% de la gent que mor pot ser donant, per la qual cosa va insistir en la conscienciació dels ciutadans perquè adoptin una decisió sobre els seus òrgans i la hi transmetin als seus familiars, de manera que aquests no hagin de prendre decisions en uns moments tan difícils. “La donació pot ser un aspecte positiu de la mort”.
En l’actualitat, va comentar Miranda, a Espanya existeixen més de 5.000 persones a l’espera de rebre un òrgan. L’any passat va haver-hi 1.335 donacions i es van realitzar 2.000 trasplantaments renals, 972 hepàtics, 345 cardíacs, 146 pulmonars i 60 de pàncrees, així com 2.600 trasplantaments de còrnia, 4.500 gosi-us i uns 2.030 trasplantaments de medul·la.
El nostre país té més de 33 donants per milió de població, més del doble de la mitjana europea, no obstant això existeixen gairebé 4.000 persones per a un trasplantament renal, 550 persones per a un trasplantament hepàtic, 90 en cardíac i gairebé 80 per a un trasplantament pulmonar, va indicar.
Cèl·lules mare
En relació a la recerca amb cèl·lules mare, Miranda va dir que és necessari utilitzar qualsevol tipus de recerca que pugui suposar salvar vides i secundar-la dins del que és la seguretat bàsica i clínica i els llits de la moral.
No obstant això, va afirmar que cal esperar a veure quins resultats té abans de dir que serà una realitat terapèutica absoluta i eficaç per a alguns pacients, de manera que caldrà estar segurs que funcionen i regenerin teixits sans, així com que facin les seves funcions de manera adequada i no hi hagi problemes.
Les cèl·lules mare embrionàries són “molt bones” per a investigar perquè són “molt resistents” i per al laboratori són “excel·lents”, mentre que les cèl·lules mare d’adult tenen l’avantatge que no es poden rebutjar en ser cèl·lules del propi pacient.
