Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Entrevista

Abel García Rubio. President de la Fundació del Moviment Ciutadà Anti Sida

A Espanya existeix una major informació sobre la sida, però se segueix fallant en prevenció
Per EROSKI Consumer 3 de febrer de 2006
Img abel

El president de la Fundació del Moviment Anti Sida (FUNSIDA), Abel García Rubio, coneix molt d’a prop tots els problemes als quals s’enfronten els afectats de sida i els seus familiars. Seropositiu des de fa 27 anys, ha vist morir en els 90 a molts amics, coneguts i companys, la qual cosa va motivar al fet que s’involucrés encara més en la defensa dels drets dels malalts del VIH. En aquests moments la Fundació reuneix a més de 100 associacions de tot el país i entre les seves principals labors destaquen els programes d’informació i de prevenció entre els més joves. “Al nostre país s’ha avançat molt en el camp de la informació, encara que no en prevenció, ni en la creació d’un sistema de vigilància epidemiològica de persones infectades”, denúncia.

Què és FUNSIDA? Quantes associacions conformen la Fundació?

FUNSIDA és una entitat creada fa 9 anys que aglutina a diferents associacions, comitès i comissions de Lluitacontra la Sida a Espanya, que el seu objectiu primordial és la lluita contra elVIH/SIDA. En total són més de 100 les associacions que s’estenen a Espanya.

Qui es beneficien de l’ajuda que ofereix l’organització? En què consisteix aquesta ajuda?

Es beneficia la població en general i particularment les persones infectades pel virus del VIH i totes aquelles afectades per aquesta malaltia. Des de FUNSIDA ajudem principalment mitjançant l’Atenció Directa de Prevenció i Assistència.

Des de FUNSIDA ajudem sobretot mitjançant l’Atenció Directa de Prevenció i Assistència
Gestionem subvencions a través de les diferents administracions públiques i privades, ja sigui en cases d’acolliment, pisos tutelats, tallers d’inserció sociolaboral o centres de dia i programes de prevenció i sensibilització per a tota la societat en general

Des que la Fundació es creés en 1994 s’han celebrat diversos esdeveniments que han portat a renovar i millorar la seva estratègia de suport econòmic i social, concretament en programes de prevenció. Quins són els més destacats?

Fonamentalment els Programes de Sexualitat a les Aules i els de Prevenció i Sensibilització de clients que utilitzen la prostitució, concretament se’ls informa sobre l’ús del preservatiu. Els Programes de Sexualitat a les Aules són tallers de dinàmiques que es realitzen amb els xavals en els instituts; s’organitzen en grups de 15 o 20 persones i un psicopedagogo o un psicòleg treballa amb ells la percepció sobre l’ús del preservatiu, el risc en la transmissió de malalties sexuals, etc., però tot es fa molt dinàmic, no se’ls senti en una cadira i se’ls tira un rotllo, és un sistema molt lúdic i molt divertit. Aquesta és la forma en què nosaltres entenem la prevenció, no espantant ni utilitzant la por.

Els nous casos de sida a Espanya disminueixen cada any i sembla que aquesta és la tendència, A què es deu aquest assoliment?

Sobretot als nous “fàrmacs”. Cal tenir en compte que parlem de sida quan la malaltia està avançada i quan una persona ha sofert diversos ingressos i infeccions oportunistes. Aquestes són algunes situacions que amb els nous tractaments s’eviten, encara que no hem d’oblidar-nos dels efectes indesitjables dels nous fàrmacs. No existeix un sistema de vigilància epidemiològica de persones infectades.

A què es refereix quan parla d’aquest sistema de vigilància?

Cal tenir en compte que quan parlem de casos de sida, estem parlant de persones que han desenvolupat la malaltia, que han tingut més de cinc ingressos a l’hospital i que han sofert com a mínim tres infeccions oportunistes. Clar, en els 90 era fàcil que totes les persones complíssim aquests requisits perquè les visites a l’hospital eren continuades. Però el que va succeir després és que van arribar els nous tractaments sense cap sistema de vigilància, és a dir que no se sap què persones estan infectades i quins no. Es té coneixement només de les quals desenvolupen la sida perquè són les que acudeixen a l’hospital i comencen a rebre un tractament. Són les persones que tenen un control mèdic i que formen part d’una base de dades. En 1997 es va plantejar la possibilitat de crear un sistema de vigilància nominal, però des de les ONG ens neguem en rotund perquè és una base de dades en la qual no es mantenia la confidencialitat, i això para nosaltres és molt important perquè no ens fan segurs, hi ha un rebuig laboral….tenim una sèrie de paràmetres que fan que un registre d’aquest tipus pugui perjudicar a una persona en molts àmbits de la seva vida.

Què s’entén per infeccions oportunistes?

El VIH mata les defenses de l’organisme, que són els T4, que serien els ‘policies’ del nostre cos i són els que identifiquen tots els gèrmens i bacteris que entren en el nostre organisme. Al moment en què el virus mata aquestes cèl·lules qualsevol altre bacteri o virus pot entrar en el cos i generar una malaltia, perquè no ens oblidem que la sida és un conjunt de malalties. És una deterioració en el sistema immunitari, gens més. El problema és que quan es tenen les defenses baixes una tuberculosi et pot matar, o una simple grip es pot trigar a guarir un mes. Per tant, les infeccions oportunistes són totes aquelles infeccions que aprofiten que el sistema immunitari està baix per entrar dins de l’organisme, que són les mateixes que pot tenir qualsevol altra persona.

Existeix una major informació i prevenció sobre la sida?

.És el que ocorre amb el tema del preservatiu i l’església. Una cosa és la convicció moral que la teva tinguis i una altra és que científicament està demostrat que amb la utilització del preservatiu no entra el virus ni es fiquen per aquests microporos que diu l’església. És absurd que se li faci dubtar a la gent quan ja és difícil convèncer de la utilització del preservatiu. El principal problema es troba en la prevenció; aquest any el nombre de persones infectades segons l’OMS ha augmentat en més de 5.000, la qual cosa equival a 13 infectats cada segon.

Aquest any el nombre de persones infectades ha augmentat en més de 5.000

Un dels camps en els quals treballa la Fundació del Moviment Ciutadà Anti SIDA és la inserció soci laboral per a persones en risc d’exclusió social i VIH, com actua el nostre país en aquest àmbit concret?

Més que inserció laboral treballem amb persones en risc d’exclusió social que ve a ser com el primer esglaó. A Cantàbria per exemple desenvolupem aquesta labor amb un taller de reciclatge de paper i enquadernació. A més exercim una labor d’assessorament, diferent en cada cas.

I més enllà del terreny laboral, amb quins problemes s’enfronta una persona a la qual acaben de detectar la malaltia?

S’enfronti a molts canvis personals, professionals, socials i sobretot relacionals. Nosaltres treballem tots aquests camps. Quan una persona acudeix a nosaltres, en recepció ja li deriven a una psicòloga o a la treballadora social en funció del problema: pot ser un tema laboral, per la custòdia dels seus fills, un tema jurídic, etc.

Quant costa a Espanya un medicament específic per combatre el VIH?

Al nostre país són gratuïts tots els medicaments específics per al VIH i no es paga gens. No obstant això, ens queixem del genocidi que estan sofrint altres persones fora de les nostres fronteres i que no es poden queixar.

Des de Fundació del Moviment Ciutadà Anti SIDA, treballen perquè aquests medicaments arriben a Àfrica, el continent més afectat per la síndrome d’immunodeficiència adquirida i que alberga a prop de dues terceres parts dels 40,3 milions de seropositius al món?

No, des de FUNSIDA s’ha promogut la creació d’una associació de lluita contra la sida a Ceuta i es col·labora amb l’associació anti-sida del Marroc (A.C.L.S.) i esperem comptar amb recursos per treballar a diversos programes que no s’estan desenvolupant per falta de mitjans i d’enteniment amb les Administracions.

Com es pot reduir el nombre de malalts en aquesta part del món?

Fonamentalment reduint la gana i la intolerància de cultures. Hi ha programes puntuals que s’han deixat de desenvolupar per no ser finançats com el Programa d’Intercanvi de Xeringues (PIG) i el Pla Preven de Prevenció, Sensibilització i repartiment de materials en zones d’Oci-temps lliure i botelló de joves. Uns altres s’han presentat sense resposta alguna per les institucions públiques com a Encreuament de camins-Immigració, pisos tutelats de presos, formació laboral a dones de més de 45 anys en recursos de FUNSIDA, etc. Són importants els programes a nivell nacional, però més importants són les associacions locals i les persones que els desenvolupen. Des de FUNSIDA es respecta i es manté aquesta autonomia pròpia de cada associació local, intentant facilitar-los els mitjans (materials i econòmics) perquè puguin realitzar millor el seu treball.