Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Accessibilitat als trens

Considerat un dels mitjans amb més barreres arquitectòniques, a la fi d'any s'aprovarà un Reial decret per a regular les condicions que facilitin el seu ús normalitzat
Per EROSKI Consumer 31 de juliol de 2007

El Ministeri de Foment preveu aprovar a la fi d’any un Reial decret que regularà les condicions d’accessibilitat que han de complir els mitjans de transport. L’objectiu és facilitar un ús normalitzat d’aquests a les persones amb alguna discapacitat física, visual o auditiva. La mesura ha estat ben acollida per part d’aquests col·lectius, a l’expectativa de conèixer les millores que suposarà, especialment, en un dels mitjans que encara presenta més barreres: el tren. La legislació actual obliga al fet que les noves infraestructures ferroviàries siguin accessibles, però adaptar les antigues és tan costós que només compleixen aquests requisits 115 trens de llarga distància, el 66% dels ferrocarrils de mitjana distància i el 9% dels combois de curta distància o rodalia.

Què diu la legislació

Què diu la legislació

A Espanya hi ha prop de quatre milions de persones amb alguna discapacitat física. A més, una part important de la població major presenta problemes de mobilitat i altres dos milions d’homes i dones tenen dificultats visuals o auditives. Per a totes elles, el Ministeri de Foment prepara un Reial decret que regularà les condicions d’accessibilitat que han de reunir els mitjans de transport perquè les persones amb discapacitat puguin usar-los de manera normalitzada. Està previst que el text quedi aprovat a la fi d’any i la seva aplicació obligarà, entre altres coses, al fet que totes les estacions de tren i aquelles la remodelació del qual suposi més del 50% del seu valor patrimonial permetin la plena accessibilitat de persones discapacitades. Per part seva, els nous trens i aquells que es reformin amb un pressupost superior al 30% del seu valor patrimonial, també hauran d’incorporar mesures d’accessibilitat.

Els nous trens i aquells que es reformin amb un pressupost superior al 30% del seu valor patrimonial, també hauran d’incorporar mesures d’accessibilitat

El pla resulta ambiciós. Al llarg d’aquesta legislatura s’han invertit un total de 40 milions d’euros per a l’eliminació de barreres i fins a 2008 es destinaran altres 12 milions. El projecte inclou la remodelació, primer, de les estacions que acullin més de 1.000 viatgers al dia i, segon, d’aquelles amb més de 750. Per a Luis Cayo Pérez Bueno, secretari general del Comitè Espanyol de Representants de Minusvàlids (CERMI), el futur Decret respon en gran manera a les demandes d’aquest col·lectiu i és una norma “ambiciosa i completa”. De fet, Foment ha negociat directament amb CERMI la redacció del mateix fins a aconseguir un text que suposi un canvi rellevant en l’accés al transport. Més negatiu es mostra en parlar de dates, ja que és previsible que els terminis legals siguin dilatats i que l’aplicació pràctica del Reial decret “porti el seu temps”. “No esperem que la situació vagi a canviar d’un dia per a un altre, però sí almenys que agiliti la compra de material mòbil”, afegeix l’assessor jurídic de la Plataforma Representativa Estatal de Discapacitats Físics (PREDIF), Óscar Moral.

La nova norma troba la seva raó de ser en el desenvolupament de la Llei 51/2003, de 2 de desembre, d’igualtat d’oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat. En ella es recollia la necessitat d’aprovar, en el termini de dos anys, les condicions bàsiques que regularà el nou Decret i s’establia el caràcter obligatori de les mateixes en els següents terminis: de 5 a 7 anys per a les infraestructures i material de transport nou, i de 15 a 17 anys per a tots aquells que siguin susceptibles d’ajustos. També el Projecte Acceplan, del Pla d’Accessibilitat 2003-2010 del Ministeri de Treball i Assumptes Socials, advoca perquè les millores estructurals s’aconsegueixin mitjà termini i defensa la introducció de criteris d’accessibilitat tant en la legislació comunitària sobre el transport públic com en la legislació estatal, en coordinació amb els criteris dels operadors autonòmics. “En uns anys tindrem un transport ferroviari que serà molt menys hostil que l’actual a la discapacitat”, reflexiona Cayo Pérez Bueno.

Millores necessàries

Segons dades del Ministeri de Foment, en 2004 existien a Espanya un total de 66 trens de llarga distància adaptats, enfront dels 115 que existeixen en l’actualitat i els 189 que es preveuen per a 2010-2011. Respecte als ferrocarrils de mitjana distància, el 66% dels quals es troben en servei disposen d’espais per a cadires de rodes i el 35% de condícies accessibles. En curta distància o rodalia, el percentatge de combois accessibles es redueix al 9% (51 trens), per la qual cosa per al període 2010-2011 s’espera que estiguin adaptats, almenys, el 50% dels vagons.

Els usuaris i usuàries de cadires de rodes demanen específicament que es millori el mitjà de pujada als vagons

Davant aquestes dades, no sorprèn que el tren resulti un mitjà de transport poc atractiu per als qui tenen alguna dificultat sensorial o de mobilitat. Sovint, no es té la seguretat que el servei vagi a ser l’adequat. Ni tan sols es compta amb un protocol estàndard d’actuació en les estacions o durant el trajecte. El tren és el mitjà més oblidat tant per als qui el veuen com una carrera d’obstacles, com per a les institucions encarregades d’adaptar la infraestructura, que és una de les més costoses. Els usuaris i usuàries de cadires de rodes demanen que es millori el mitjà de pujada als vagons. Els qui presenten alguna discapacitat visual exigeixen avanços en la megafonia o en la senyalització de les vores de l’andana. Les persones amb discapacitat auditiva sol·liciten canvis en la senyalització en general. I tampoc l’accés a l’andana o la pròpia entrada al vestíbul de les estacions aconsegueixen l’aprovat.

En l’elaboració del Projecte Acceplan es va detectar com en les instal·lacions dels ferrocarrils metropolitans, en la seva majoria subterrànies, el problema principal és l’accés vertical als vestíbuls i andanes mitjançant escales convencionals. Un aspecte que ha quedat resolt en les noves terminals amb ascensors o plataformes elevadores, però l’adaptació de les quals a les estacions antigues té un cost molt alt. De poc serveix millorar el vestíbul si no s’actua també sobre la resta de la línia i s’estableixen connexions accessibles, per exemple, amb un ample de pas adaptat a una cadira de rodes.

Altres actuacions pendents són l’eliminació de la varietat d’altures que existeix en les andanes i als trens. Quan això ocorre, és necessari dotar als vagons de graons que, de nou, dificulten o impossibiliten l’accés. Perquè una estació sigui considerada accessible, és necessari que qualsevol persona pugui recórrer per si mateixa la distància que separa el vestíbul del vagó, passant per la taquilla i l’andana. Una vegada dins del tren, les dificultats per a superar són l’existència de desnivells, passos estrets i condícies inaccessibles, així com l’absència d’espai per a la localització i subjecció de cadires de rodes o una senyalització i megafonia adequada per a persones amb discapacitats sensorials (visuals i auditives).

Atenció personalitzada

El passat 16 de juliol Renfe-Operadora i ADIF (Administrador d’Infraestructures Ferroviàries) van posar en marxa un servei gratuït d’assistència personalitzada. Està dirigit a persones discapacitades amb dificultats de desplaçament o que requereixen suports per a aquest. De moment, aquest servei es presta en 100 estacions de tota Espanya, les més concorregudes, i en 1026 circulacions diàries, encara que la idea és estendre’l de manera progressiva fins a cobrir les 1.554 estacions i els 1.100 trens que es comptabilitzen al país. “Es tracta d’ajudar al fet que aquestes persones puguin realitzar l’embarqui i el desembarqui dels trens, amb seguretat i la major comoditat possible”, explica Luis Cayo Pérez Bueno.

Renfe-Operadora i ADIF (Administrador d’Infraestructures Ferroviàries) han posat en marxa un servei gratuït d’assistència personalitzada per a discapacitats

En uns casos, el servei se centra en l’acompanyament de viatgers i viatgeres amb ceguesa o discapacitat visual, des d’un punt de l’estació fins al cotxe i/o el seient del tren. En uns altres, se’ls ajuda a pujar i baixar del tren, mitjançant rampes, plataformes o el propi suport humà. Fins ara, dins del col·lectiu de persones discapacitades cadascuna té les seves reivindicacions, però hi ha una queixa comuna: l’absència d’un servei d’ajuda. “Es depèn de la bona voluntat del personal de les estacions o dels propis passatgers”, assenyala Óscar Moral, qui denuncia que tampoc es faciliti a través del telèfon informació suficient sobre el servei que es presta en les estacions o les condicions dels trens.

Per a pal·liar aquesta situació, el Ministeri de Foment, en col·laboració amb CERMI i l’ONCE, ha creat una guia de Serveis ferroviaris per a viatgers amb discapacitat, que explica de forma detallada el servei personalitzat posat en marxa i el procediment que cal seguir per a rebre assistència, que varia segons de la mena de ferrocarril de què es tracti:

Trens d’Alta Velocitat – Llarga Distància i Avant. Si es viatja en cadira de rodes és necessari adquirir, amb almenys 48 hores d’antelació a la data del viatge, un bitllet per a una plaça específica de mobilitat reduïda. Si no es viatja en una plaça d’aquestes característiques, el bitllet s’ha de comprar també amb almenys 48 hores d’antelació i s’ha de comunicar durant la compra la necessitat d’ajuda. Si no es fa, cal trucar al telèfon 902 24 05 05 i comunicar la situació del passatger perquè, a la seva arribada, disposi del servei necessari per a facilitar un viatge accessible.

Trens de Mitjana distància Convencional i Rodalia. Per a beneficiar-se del servei d’atenció personalitzada és necessari cridar al número de telèfon 902 24 05 05 i comunicar, amb 48 hores d’antelació a la sortida del tren corresponent, la necessitat d’assistència. Una vegada concertada, cal presentar-se en el lloc designat de l’estació amb 30 minuts d’antelació a la sortida del tren.

Trens de Rodalia. Perquè el viatge es desenvolupi en les millors condicions, també és obligatori contactar amb el número de telèfon 902 24 05 05 i comunicar, amb dues hores d’antelació a la sortida del tren, el recorregut que es realitzarà i la necessitat d’ajuda.

La llista completa dels trens que s’han acollit a aquest pla pioner d’assistència personalitzada es pot consultar en les pàgines web de RENFE i Adif o en el telèfon 902 24 05 05, on també ofereixen informació sobre els descomptes en el preu del bitllet. En concret, als trens que només disposin de plaça per a persones amb discapacitat en classe Preferent, s’aplica el preu de la classe Turista, mentre que les persones amb una discapacitat igual o superior al 65%, independentment de la seva edat, poden obtenir la Targeta Daurada RENFE i la Targeta Daurada amb acompanyant. Amb ella, tant el titular com l’acompanyant es poden beneficiar de descomptes entre el 25 i 40%, en funció del tren triat i del dia de la setmana en el qual es realitzi el viatge.