Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Drets humans

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Acolliment familiar

Aquesta mesura de protecció permet que nens i nenes en situació de risc i desemparament convisquin amb altres famílies no biològiques

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dilluns, 06deFebrerde2006

Tot menor té dret a viure en el si d’una família. I per a proporcionar als petits, generalment víctimes de conflictes familiars, negligències o maltractaments, una llar s’han reglamentat diferents modalitats d’acolliment familiar, segons les possibilitats de retorn a la família biològica. Es tracta d’una oportunitat per a molts nens de créixer en una família adequada que garanteixi el seu normal desenvolupament, al mateix temps que mantenen la seva identitat i la relació amb els seus pares veritables i resta de família biològica. Per a respondre amb immediatesa a les necessitats d’aquests menors, els serveis socials contacten amb famílies i persones disposades a prestar aquesta ajuda solidària i els ofereixen una petita remuneració. Cada nen té la seva història i situació particular, per la qual cosa no es pot precisar la durada d’un acolliment, que pot ser d’uns dies, uns mesos o uns anys. En alguns casos, fins que el menor aconsegueixi la seva majoria d’edat.

Família d'acolliment o centre de menors?

“Es busquen abraçades”. Amb aquesta frase desesperada s’anuncia el Programa d’Acolliments i Adopcions Especials de l’Institut Madrileny del Menor i la Família (IMMF), un departament en el qual els telèfons no deixen de comunicar. I no és per a menys, ja que en nombroses ocasions cal intervenir de manera immediata: es precisa una família “acollidora d’urgència” per a evitar que alguns nens, molts d’ells bebès, acabin “institucionalitzats” (internats) en un centre de l’Administració autonòmica.

La diferència entre viure en una família i desenvolupar-se en un d’aquests centres és notable. Gràcies a l’acolliment, segons el Ministeri de Treball i Assumptes Socials, avui més de 25.500 nens a Espanya tenen dues famílies (una d’acolliment i una altra biològica. El seu número ja supera en alguns milers al dels nens internats en pisos i residències.

/imgs/2006/09/acogimiento1.jpg

“Està comprovat que la família és el millor dels àmbits perquè els petits puguin créixer i desenvolupar-se. I el més semblant a una família és una altra família”, afirma Pedro Elías, president de l’Associació de Famílies Acollidores d’Aragó (ADAFA). Però hi ha molts nens que, a vegades per una crisi puntual i unes altres per variats problemes estructurals, no poden viure amb els seus pares.

La Llei orgànica de Protecció Jurídica del Menor (LOPJM) 1/96, de 15 de gener, propícia des de la seva promulgació l’acolliment de nens sense que necessàriament s’adquireixi un compromís d’adopció o es retiri la pàtria potestat als seus pares biològics. D’aquesta manera l’acolliment, si bé és una competència de les comunitats autònomes i en cadascuna d’elles té certes particularitats, es defineix com:

  • Una mesura legal temporal l’objectiu de la qual és promoure la volta del menor amb els seus pares en els casos que sigui possible.
  • Garanteix que el petit pugui mantenir una relació amb la seva família d’origen a través de visites.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions