Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Projectes i campanyes

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Adoptar un nen

El procés d'adopció a Espanya pot prolongar-se fins a nou anys, mentre que fer-ho a l'estranger suposa un màxim de dos anys

España és el primer país de la Unió Europea i el segon del món -només per darrere dels Estats Units- on més adopcions internacionals es realitzen. Una xifra que augmenta cada any degut a la major disponibilitat de nens estrangers, la qual cosa es tradueix també en un menor temps d’espera. Mentre que el procés d’adopció d’un nen a Espanya pot allargar-se durant nou anys, quan es tracta d’adopcions internacionals el temps d’espera no sol superar els vint-i-quatre mesos, en el pitjor dels casos. El cost variarà en funció dels tràmits i del període durant el qual s’allargui tot el procés, però solen superar els 7.000 euros. A aquesta quantitat cal afegir les despeses de trasllat per a recollir al petit i l’estada al país d’origen durant el període d’adaptació.

Adopció nacional

L’adopció és una important alternativa per als qui no poden tenir fills de manera natural. No obstant això, en els últims temps s’ha convertit també en una opció per a molts matrimonis i parelles amb descendència, a causa de l’increment de la solidaritat amb els nens que viuen en països subdesenvolupats, a l’interès per millorar les seves condicions de vida i a la major disponibilitat de nens, i sobretot nenes, d’origen estranger. Una sèrie de condicions que ha permès complir els desitjos de molts pares als qui l’adopció de nens espanyols suposava una espera de fins a nou anys, enfront dels dos com a màxim en què es pot allargar el procés internacional.

/imgs/2006/09/adopcion3.jpg

La causa de la demora en l’adopció nacional la trobem en què a Espanya un menor només pot ser adoptat quan és abandonat, es coneix la seva filiació, els pares biològics donen la seva conformitat a l’adopció, manquen de la pàtria potestat o estan en vies de perdre-la. Això provoca que, malgrat que alguns nens es troben interns en centres d’acolliment, no poden ser adoptats perquè posseeixen una família i l’estada en el centre és només temporal.

En qualsevol cas, decidir-se per l’adopció, bé sigui nacional o internacional, requereix una visita, en primer lloc, als Serveis Socials de la comunitat autònoma on es resideix perquè des d’allí es remeti als sol·licitants a una sessió informativa per a explicar-los els tràmits necessaris. “Tot comença sempre aquí”, confirmen des de l’Institut Aragonès de Serveis Socials, encarregat d’aquesta tasca.

Per a l’adopció nacional, algunes institucions proposen la formalització d’un acolliment preadoptiu, “Per a l’adopció nacional, algunes institucions proposen la formalització d’un acolliment preadoptiu amb la finalitat de comprovar l’adaptació del menor en la família”, per la qual cosa els futurs pares han de recollir una sol·licitud d’aquesta mena d’acolliment, emplenar el qüestionari i presentar la documentació requerida en la delegació dels Serveis Socials o Serveis de Protecció de Menors de les seves respectives comunitats. Una vegada lliurat tota la paperassa, s’inicia el procés de valoració d’idoneïtat, que donarà lloc a una resolució d’idoneïtat, imprescindible per a continuar el procediment, “encara que no garanteix l’adopció”, aclareixen des d’Aragó. El certificat d’idoneïtat exigeix que els pares adoptius superin un estudi psicosocial per a determinar la seva idoneïtat amb el fill adoptiu -requisit també imprescindible en les adopcions internacionals- i saber per endavant si responen a les expectatives del menor i si seran capaços d’atendre les seves necessitats. Aquest estudi comprèn un procés de valoració mitjançant entrevistes, visites domiciliàries i presentació de documentació, que serà estudiada abans de constituir-se l’adopció per part de la Comissió de Tutela de Menors, la Comissió d’Adopció o l’organisme corresponent en cada comunitat, diputació o delegació provincial. Elles seran les encarregades d’expedir un informe favorable o de rebuig a l’emissió del certificat d’idoneïtat, que, de tirar endavant, farà que els futurs pares passin a formar part d’una llista de selecció, entre els qui s’assigna un menor en acolliment preadoptiu.

És en aquest moment, assignat el petit, quan s’inicia el procediment de “acoblament” del menor en el domicili familiar i es presenta la proposta d’adopció per part de l’entitat pública. “El jutge, prèvia valoració de la documentació i informe del fiscal, dictarà acte d’adopció i, finalment, es realitzarà la inscripció en el Registre Civil a l’efecte de modificar els cognoms”, apunta l’Institut Aragonès de Serveis Socials.

Quant als requisits, el Codi Civil exigeix als adoptants:

  • Ser majors de 25 anys. En el cas d’una parella, almenys un dels dos ha de superar aquesta edat.
  • Que la diferència d’edat entre adoptat i adoptant no sigui superior a 40 anys.
  • Haver presentat la corresponent sol·licitud en el Registre d’Adopcions.
  • Posseir unes condicions psicopedagògiques i socioeconòmiques mínimes.
  • Que existeixi una relació estable i positiva entre els cònjuges o parella de fet. Les persones solteres hauran de demostrar que podran cobrir les necessitats econòmiques i d’atenció dels nens.
  • Motivacions i actituds adequades per a l’adopció.
  • Aptitud bàsica per a l’educació d’un nen.

Serà negatiu que els sol·licitants condicionin l’adopció a les característiques físiques, al sexe o a la procedència soci-familiar dels petits. De fet, l’Associació per a la cura de la Infància recorda que les famílies “poden mostrar les seves preferències però mai triar directament” malgrat que afronten unes despeses, derivats dels tràmits, que solen rondar els 7.000 euros en el cas de processos estrangers i una mica menys quan s’adopta un nen d’origen nacional.

Paginació dins d’aquest contingut


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions