Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Projectes i campanyes

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Així es reparteix la riquesa al món… i es perpetua la desigualtat

Les 80 persones més riques del planeta acumulen gairebé tanta riquesa com els 3.500 milions de persones que conformen la meitat de la població en situació de pobresa

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 17 de Febrer de 2015
img_dinero hd_ 4

Rics més rics, pobres més pobres. Així resumeix Oxfam Intermón la situació actual, en la qual la desigualtat s’ha acomodat en un seient de primera fila. Cada vegada els extrems guanyen més terrè i deixen poques opcions a els qui manquen d’oportunitats. Si continua aquesta tendència, adverteix Oxfam Intermón, en 2016 “el 1% més ric tindrà més del 50% de tota la riquesa del planeta”. Això és, un 1% tindrà més que el 99%. Per què passa això? Es pot remeiar? El següent article desvetlla algunes claus.

Imatge: Hikingartist.com

Desigualtat extrema en el repartiment de la riquesa

Moltes persones aspiren a fer-se riques. El seu somni és guanyar diners perquè, diuen, volen viure millor. No obstant això, la qualitat de vida no sempre està unida als diners, de la mateixa manera que els luxes no ens fan més feliços. “Els objectes que més ens satisfan són els quotidians, com una televisió, una nevera, una rentadora o un forn microones. I també les experiències per sobre de les possessions materials”, assegura l’Observatori de la Felicitat.

La riquesa que en 2014 es concentrava en 80 persones, en 2010 es repartia entre 388

De què serveix llavors l’acumulació? L’any passat Oxfam Intermón va indicar que les 85 persones més riques del món acumulaven gairebé la mateixa riquesa que els 3.500 milions de persones que constitueixen la meitat més pobra de la població mundial. Aquest any la xifra ha descendit a 80 persones. Però el cridaner no és això, sinó que en 2010 aquesta mateixa riquesa es concentrava en 388 persones. Cada vegada els rics són més rics i els pobres, més pobres. “Si no es prenen mesures per detenir el vertiginós increment de la desigualtat, el 1% més ric tindrà en 2016 més del 50% de tota la riquesa del planeta, més que el 99% de la població”, alerta Oxfam Intermón.

Els qui vulguin saber qui són les persones més riques del món poden consultar la llista de milionaris de Forbes, ja que Oxfam s’ha basat en ella per calcular el repartiment de la riquesa al planeta. Aquest es recull en l’informe “Tenir-ho tot i voler més“, que denuncia “activitats de lobby dirigides a afavorir un entorn normatiu que protegeixi i enforteixi encara més” els interessos de les empreses de l’elit rica. Aquestes s’agrupen entorn dels sectors farmacèutic-sanitari, financer i d’assegurances, on més han augmentat el nombre de milmillonarios i “que més inverteixen en lobby“, destaca el document. Aquesta situació afavoreix que la riquesa dels uns i els altres creixi a un ritme diferents i que, per tant, la bretxa aprofundeixi. Per aquest motiu existeixi una desigualtat extrema.

Què ocorre a Espanya? Per darrere de Letònia, Espanya és el segon país més desigual d’Europa i en el qual el sistema fiscal “és menys efectiu en la reducció de la desigualtat”, determina Oxfam Intermón. Per evidenciar aquesta afirmació aporta una dada: “El 1% més ric de la població espanyola concentra més riquesa que el 70% més pobre”.

Conseqüències de la desigualtat

L’informe adverteix d’un “augment descontrolado de la desigualtat” que llastra la lluita contra la pobresa a tot el món. I el que és pitjor, es baralla per mantenir-ho. Cada any es destinen milions de dòlars a la protecció dels interessos de les citades empreses: en 2013, el sector financer va dedicar més de 400 milions de dòlars a activitats de grups de pressió solament a Estats Units i 571 milions de dòlars, a les campanyes dels partits; en la Unió Europea, s’atribueix als lobistas del sector financer una despesa de 150 milions de dòlars anuals per influir en les institucions.

Tot això succeeix mentre “una de cada nou persones manca d’aliments suficients per menjar i més de mil milions encara viuen amb menys d’1,25 dòlars al dia”, subratlla Oxfam Intermón. La desigualtat en el repartiment de la riquesa fa que els 70 milions de persones més riques del planeta estiguin en condicions de tenir més possessions que els 7.000 milions restants, afegeix l’organització. Si ben l’informe destaca que els sectors que més contribueixen a la desigualtat són també alguns dels quals més col·laboren en causes socials, la proporcionalitat en el desemborsament no és igual:

  • La crisi del virus de l’Ébola a Àfrica Occidental ha rebut tres milions de dòlars entre aportacions en efectiu i productes mèdics de tres empreses farmacèutiques que formen part de la Federació Internacional d’Associacions d’Industrials farmacèutics (IFPMA). Però aquestes mateixes empreses -GSK, Johnson and Johnson i Novartis- van invertir més de 18 milions de dòlars en activitats de lobby a Estats Units durant 2013.

Oxfam Intermón insisteix que el propi Fons Monetari Internacional ha alertat que la desigualtat extrema “danya el creixement econòmic del conjunt de la societat”. No obstant això, les pràctiques per mantenir-la es perpetuen mitjançant un “risc calculat” de partides destinades a grups de pressió, que s’espera que es tradueixin “en polítiques que reverteixin en un entorn empresarial més favorable i rendible, compensant amb escreix el desemborsament realitzat”.

Nou pautes per evitar la desigualtat

Per els qui pensin que el sistema actual no es pot canviar, que és impossible acabar amb la desigualtat i que sempre hi haurà pobres i rics, Oxfam Intermón apel·la a un canvi de mentalitat: “L’augment de la desigualtat no és inevitable”. Proposa polítiques de redistribució i una sèrie de mesures perquè la població millori la seva situació:

  • 1. Fer que els governs treballin per als ciutadans i facin front a la desigualtat extrema.
  • 2. Fomentar la igualtat econòmica i els drets de les dones.
  • 3. Pagar als treballadors un salari digne i reduir les diferències ambles desorbitades remuneracions dels directius.
  • 4. Distribuir la càrrega fiscal de forma justa i equitativa.
  • 5. Esmenar els buits legals en la fiscalitat internacional i les deficiències enla seva governança.
  • 6. Aconseguir serveis públics gratuïts universals per a totes les persones en 2020.
  • 7. Modificar el sistema mundial de recerca i desenvolupament (R+D) i de fixació delspreus dels medicaments per garantir l’accés de totes les personesa medicaments adequats i assequibles.
  • 8. Establir una base de protecció social universal.
  • 9. Destinar el finançament per al desenvolupament a la reducció de la desigualtat i lapobresa i enfortir el pacte entre la ciutadania i els seus governs.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions