Alleujament era l’única cosa que podia respirar Sayed Mohammad i la seva família quan per fi van poder tornar aquest estiu a la seva casa en Marjah rere haver hagut de veure obligats a convertir en desplaçats interns . Tanmateix , la llar que els esperava ja no era aquest de sis anys enrere quan van haver d’abandonar-lo a causa dels intensos combats entre els talibans i les forces de la coalició i de l’antic govern. Gran part de l’habitatge de Mohammad i la seva família s’havia convertit en enderrocs com resultat d’aquests bombardejos. Igual que la família de Mohammad, són moltes les persones retornades a Marjah, i a altres zones rurals més empobrides d’Afganistan, que en la actualitat deuen enfrontar a la reconstrucció de les seves llars . Però aquest no és el únic repte que deuen superar .
També està molt present la malnutrició . I és que, en Afganistan, a les cicatrius que ha deixat el conflicte, fàcilment visibles en tots els edificis del país, se sumen problemes naturals com la prolongada sequera que ha marcit pastures i cultius provocant escassetat d’aliments, així com un sistema bancari paralitzat per les sancions financeres.
Tot això ha permès obtenir com resultat un endeutament de la majoria de la població afganesa que avui dia es veuen en la necessitat de demanar diners prestats per comprar aliments o reparar les seves cases . “Necessito menjar. Necessito diners en efectiu, però ningú ens ha fet ajuda fins ara”, comenta Mohammad.
Afganistan: la resposta de l’ONU i de les organitzacions no governamentals
Nacions Unides, ACNUR i diverses organitzacions no governamentals han decidit unir amb el propòsit d’ajudar a famílies com la de Mohammad. Davant la preocupant situació que embolica a milions de persones afganeses, aquestes entitats han llançat plans de resposta conjunta per oferir ajuda humanitària vital a 22 milions de persones en Afganistan i per secundar a 5,7 milions de persones desplaçades i comunitats locals en cinc països veïns . Aquests plans requereixen més de 5.000 milions de dòlars de finançament internacional en 2022.
Les ajudes també van destinades a comunitats locals de països veïns, doncs més de 2,2 milions de persones refugiades registrades i altres 4 milions de afganesos i afganeses amb diferents condicions estan allotjats en Iran i Pakistan . Han arribat a aquests països buscant la seguretat que els ha estat arrabassada per la violència, la por i les manques que ha anat deixant al seu pas el conflicte. El continu treball d’acolliment que han anat duent a terme aquestes comunitats veïnes ha portat també al límit la seva capacitat de seguir brindant ajuda, raó per la qual aquests països també necessiten el suport de les organitzacions internacionals.
“El meu missatge és urgent: no els tanquin la porta a les persones d’Afganistan. Els socis humanitaris estan en el terreny i estan actuant, malgrat els desafiaments. Ajudin-nos a incrementar la nostra resposta per evitar la fam, les malalties, la desnutrició i, en última instància, la mort a gran escala, secundant el pla humanitari que estem llançant avui”, comenta el secretari general adjunt d’Assumptes Humanitaris i coordinador d’Ajuda d’Emergència de l’ONU, Martin Griffiths.
El pla per respondre a les necessitats dins d’Afganistan requereix 4.440 milions de dòlars, la crida humanitària més gran mai llançat per un país . Si es finança, les organitzacions humanitàries podran augmentar el lliurament d’aliments i suport a l’agricultura per salvar vides, així com els serveis de salut, nutrició, allotjament d’emergència, aigua i sanejament, protecció i educació.
Per part seva, el pla regional de resposta per persones refugiades requereix 623 milions de dòlars per finançar a 40 organitzacions que treballen en projectes de protecció, salut i nutrició, seguretat alimentària, habitatge, articles no alimentaris, aigua i sanejament, mitjans de vida i resiliència, educació, logística i telecomunicacions.
Campaña DRIVE per ajudar a la població afganesa refugiada en Pakistan
Un dels països fronterers d’Afganistan que més població acull de refugiades i refugiats afganesos és Pakistan. A la contínua ajuda que brinda aquest país als milions de persones desplaçades que busquen asil i seguretat ara se suma una resposta humanitària més que porta per nom les sigles DRIVE .
Sota aquestes lletres s’engloba una campanya que consisteix en verificar i actualitzar les dades de 1,4 milions de persones refugiades afganeses i expedir targetes d’identitat intel·ligents per aquestes. Amb aquestes targetes, que seran vàlides fins el 30 de juny de 2023, s’aconsegueix fer protecció a la població refugiada afganesa i facilitar-li accés ràpid i segur a instal·lacions sanitàries i educatives i a serveis bancaris .
Amb el suport d’ACNUR, la primera verificació a gran escala en els últims 10 anys va tenir lloc del 15 d’abril al 31 de desembre de 2021, emetent 700.000 noves targetes. La resta es durà a terme a principis de 2022.
És important recordar que en l’actualitat Afganistan s’ha convertit en una de les crisis humanitàries més preocupants a nivell mundial. Fam aguda, milions de nens i nenes que no poden anar a escola, drets fonamentals arrabassats, una economia en crisi, sequeres i desplaçaments massius són alguns dels pitjors reptes als que deu enfrontar la població afganesa dia a dia. Davant aquesta situació , sense el suport de les comunitats internacionals arribarà una catàstrofe humanitària a gran escala major que la actual . “Les necessitats de les persones refugiades no es poden ignorar ni es pot donar per descomptada la generositat dels països d’acolliment. Necessiten suport i ho necessiten avui”, afegeix l’Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Refugiats, Filip Grandi.
