El passat 5 d’octubre va entrar en vigor el Reial decret 1257/2007, que regula la concessió directa d’ajudes a aquelles persones que estan amenaçades o són perseguides per realitzar una activitat en defensa dels drets humans. La norma se circumscriu a els qui tenen la seva residència habitual anés d’Espanya i permet concedir subvencions amb caràcter excepcional quan es donen unes condicions especials.
L’objectiu és donar una resposta ràpida a els qui veuen compromesa la seva seguretat o integritat
Fins ara, aquestes ajudes es tramitaven segons la Llei 23/1998 de 7 de juliol, de Cooperació Internacional, i el Reial decret 259/1998 de 20 de febrer, que estableix les normes especials sobre ajudes i subvencions de cooperació internacional. El canvi, no obstant això, obeeix a l’entrada en vigor de la Llei General de Subvencions i del seu Reglament General de Desenvolupament. A partir de tots dos textos, el Ministeri d’Afers exteriors i de Cooperació va considerar necessària la concessió directa d’ajudes quan s’acreditin raons d’interès públic, social, econòmic o humanitari, així com unes altres “degudament justificades”, que fan difícil una convocatòria pública de subvencions.
L’objectiu del nou decret és donar una resposta ràpida davant les situacions de risc, persecució o amenaça d’els qui es dediquen a la defensa dels drets humans fora d’Espanya. En concret, les ajudes pretenen donar “acolliment, protecció i sustento” a aquelles persones que veuen compromesa la seva seguretat o integritat i estableix mesurades com l’acolliment temporal al nostre país quan sigui necessari sortir del país de residència habitual.
Procediment per a la concessió d’ajudes
Les subvencions regulades en aquest reial decret estan dirigides a persones estrangeres que viuen situacions compromeses. Per això, s’inspiren en els principis d’economia, celeritat i eficàcia. Els passos per a la concessió de les ajudes són senzills:
- Inici. El procediment s’inicia d’ofici a través de l’Oficina de Drets Humans del Ministeri d’Afers exteriors i de Cooperació. Fins a aquí arriba tota la informació relativa a les persones beneficiàries. Aquesta informació és facilitada per les missions diplomàtiques d’Espanya, autoritats competents d’altres Estats, organitzacions internacionals dedicades a la promoció o defensa dels drets humans, i qualsevol altra entitat pública o privada suficientment acreditada.
- Tramitació. L’Oficina de Drets Humans realitza les comprovacions oportunes per confirmar la identitat de les persones afectades, la realitat de la seva situació de risc o amenaça, i la causa de la mateixa. Posteriorment, formula la proposta de resolució i la trasllada al Ministre d’Afers exteriors i de Cooperació.
- Resolució. El ministre competent resol la concessió de l’ajuda, fixa la quantia i els costos als quals farà front, que inclouen les despeses de desplaçament fins a Espanya, l’allotjament i manutenció al nostre país, l’atenció sociosanitària, la cobertura de necessitats bàsiques i altres despeses de caràcter general “necessaris per al desenvolupament del programa d’ajudes a ciutadans protegits o amenaçats a l’estranger per la seva activitat a favor dels drets humans”.
- Pagament i justificació de les ajudes. Una vegada efectuat el pagament de les ajudes, les persones beneficiàries estan obligades a justificar la quantitat rebuda. Per a això, han de presentar una memòria amb totes les despeses subvencionades i els documents que acreditin aquests pagaments. La norma estableix que l’import total no pot superar el cost real del trasllat i la residència a Espanya.
Amnistia Internacional ha denunciat recentment la situació de perill a la qual s’enfronten els activistes de drets humans a Guatemala i Hondures. Denúncies d’homicidis, amenaces de mort, fustigació i actes d’intimidació són freqüents en la vida d’aquestes persones que, segons l’ONG, són “objecte de recerques infundades i processaments injusts. Es vigilen els seus llocs de treball i els seus domicilis, i al mateix temps, per obstaculitzar la seva labor, es roben en ells importants dades i documents sobre qüestions de drets humans”.
“Els activistes són objecte de recerques infundades i processaments injusts”
La por fa que, en alguns casos, s’opti per suspendre les activitats en favor dels drets humans i s’hagi de fugir del país a causa d’agressions directes o a amenaces de mort. L’ONG denuncia també que la majoria dels autors d’aquests abusos “eludeixen l’acció de la justícia” i que les recerques sobre els seus actes són “manifestament inadequades”. Per això, des de l’entitat es demanen mesures concretes “contra els qui obstaculitzen o amenacen el treball dels defensors i defensores dels drets humans”. “Cap persona ha de viure o treballar així”, conclou.
