Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Projectes i campanyes

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Albert Sabatés, president de Projecte Home a Espanya

La majoria dels quals ara acudeixen als nostres programes d'ajuda sofreixen addicció a la cocaïna

Projecto Home neix a mitjan anys vuitanta com a resposta als estralls que causa l’heroïna a Espanya. En les dues dècades transcorregudes, els perfils dels toxicòmans es transformen, les drogues canvien, però els problemes, i la necessitat d’ajuda, continuen. Albert Sabatés, president d’aquesta ONG, subratlla l’especial incidència en aquests últims anys de la cocaïna i dels seus tremends efectes físics i psíquics. Per a aquest psicòleg nascut a Barcelona fa 37 anys, la lluita contra la drogoaddicció té molts fronts, i la prevenció i l’educació són dues dels més importants.

Com neix l’associació Projecto Home a Espanya?

Neix de forma espontània en plena efervescència de les drogues fa ara 20 anys. En diverses autonomies es creen iniciatives promogudes per diferents institucions, de vegades religioses, públiques, etc. És llavors quan es decideix engegar Projecto Home, que és un sistema que funcionava ja en altres països, com Itàlia i Estats Units, centrat en l’àmbit educatiu i terapèutic.

Quins objectius es va marcar l’organització des del començament?

Es volia respondre a les dificultats de les persones amb problemes de drogues. L’objectiu era la seva reinserció plena i la recuperació de l’autonomia que havien perdut, o la seva adquisició, perquè hi havia gent que no l’havia tingut en la seva vida. A partir d’aquí neix l’associació com un intent de coordinar tots els centres que funcionaven a Espanya, de facilitar serveis com el de l’Escola de Formació de Madrid on es formen els 800 terapeutes que treballen als diferents centres i, al mateix temps, de buscar finançament i representació nacional i internacional.

L’equip es compon, llavors, de 800 terapeutes?

Són 800 persones contractades, però a més col·laboren en diferents tasques de suport educatiu 2.500 voluntaris.

Les persones que treballen en Projecte Home, quin tipus de formació reben?

Volem que els equips siguin interdisciplinaris, això vol dir que ha d’haver-hi gent de procedències professionals i acadèmiques diferents. Volem comptar amb un grup determinat d’educadors, de pedagogs, psicòlegs i també persones que hagin superat ja el problema de la droga. L’objectiu d’un equip plural com aquest és treballar des de diferents perspectives per trobar la millor manera d’ajudar a la persona que té aquests problemes i a les seves famílies.

Llavors, el tractament també s’estén a les famílies?

Sí, si és possible. És important el fet de poder ajudar a la família en dos aspectes importants: en el fet que puguin assumir el problema i que tinguin recursos per afrontar-ho i superar-ho. De vegades la mateixa família queda afectada, o d’origen viu situacions problemàtiques que ha de resoldre perquè la persona que té problemes amb les drogues pugui superar-los.

Quina presència té Projecto Home en les diferents comunitats autònomes?

Estem en totes les comunitats menys a Aragó i País Basc perquè en aquestes hi ha projectes similars al nostre que ja cobreixen aquest espai.

A quantes persones s’ajuda des de l’associació?

En tractament atenem a 12.000 drogodependientes més les famílies. En prevenció s’atén també a escolars, professors i pares.

El seu treball es basa en el que es diu ‘comunitats terapèutiques’. En què consisteixen?

La comunitat terapèutica és l’origen del nostre treball, és com una petita societat on s’intenta aprendre a relacionar-se d’una forma diferent. Quan entres en una comunitat has de respectar una sèrie de normes. S’intenta que sigui un espai adequat on un es pugui sentir acollit i en el qual pugui conèixer-se a si mateix, saber com relacionar-se amb els altres i amb si mateix de manera diferent. Quan es van crear aquestes comunitats estaven pensades per a un perfil de drogoaddicte molt desestructurat que venia del món de l’heroïna, una droga que degrada molt, condueix a la delinqüència. Moltes vegades la gent venia del carrer, de la presó o amb la salut feta pols. En la mitjana en què han sorgit nous problemes, nous perfils, nous tipus de consum i nous hàbits, com en el cas dels consumidors de cocaïna, hem hagut d’adaptar els programes. Per tant, de la comunitat terapèutica ha quedat l’essència que en el fons la droga és un símptoma i cal aprendre a conèixer-se a si mateix i descobrir els recursos que un té.

S’ha notat llavors un canvi notable en els hàbits de consum de drogues?

Des de començaments dels vuitanta la principal problemàtica ha estat l’heroïna, amb gent que estava delinquint, vivint al carrer o ja malalts de sida, hepatitis… L’atenció per a aquests casos havia de ser total, de 24 hores, i s’havien de cobrir tots els aspectes possibles. Al començament dels noranta es donen dos fenòmens paral·lels: el boom de la cocaïna, que quan s’ha precisat ajuda ha estat ara, al començament de 2000, i els consums de drogues vinculats a l’oci en els joves, com les pastilles i l’haixix. El que vam haver de fer va ser crear en els anys noranta programes per a joves que havien de ser necessàriament diferents dels d’adults, perquè un adolescent s’està ‘fent’ i es tractava de reconduir el seu procés de creixement. Ara ens trobem amb que la major part de la gent que ens ve a demanar ajuda en tots els programes és per problemes per la cocaïna. Aquestes persones tenen més problemes psiquiàtrics, fins al punt que poden arribar al 40% en alguns programes. Per tant, cal anar canviant les teràpies i adaptar-les a cada moment.

Quin percentatge d’èxit tenen?

Aquesta pregunta és difícil de respondre perquè al principi consideràvem com un èxit la primera rehabilitació i la primera reincorporació a la societat. Sobre el programa bàsic, que està dissenyat per a heroïnòmans, s’han fet algunes recerques per part d’universitats com la de Santiago de Compostel·la i les Illes Balears, que van estudiar durant diversos anys a la gent que havia acabat el projecte. D’ells, el 90% estava ben anys després. Però aquesta dada cal matisar-ho perquè es refereix a la gent que acaba, i nosaltres en els primers mesos perdem a la meitat de la gent que arriba. També sabem que les persones que tenen problemes de drogues des de fa anys realitzen diversos intents per rehabilitar-se. Llavors l’èxit no és tant la gent que acaba, sinó que la gent que ve a demanar ajuda es quedi i arribi fins al final.

L’èxit varia en proporció del tipus de drogoaddicció que sofreix la persona?

Encara no hem tingut temps d’estudiar-ho perquè és molt recent. Els projectes que treballen amb adolescents i els de cocaïna són de fa cinc anys, per la qual cosa hi ha poc temps d’evolució encara. La percepció que tenim és que l’èxit en el cas dels adults que prenen cocaïna és molt similar al d’heroïna, i en el cas de joves els criteris d’èxit són diferents, l’èxit és que el jove es ressituï en l’adolescència, però no va a sortir d’aquí ja com un home adult i madur. Un altre aspecte interessant és que en aquests canvis de perfils ha augmentat molt el nombre de dones en programes. En els projectes de joves hem superat el 30% de dones, quan tradicionalment ens movíem entre un 15%-20% en la població heroïnòmana.

Es marquen uns terminis determinats de superació?

Sí, segons el perfil. Si és d’heroïna molt desestructurat, el tractament és llarg i sol trigar entre dos anys o dos anys i mitjà. Pel de cocaïna amb un perfil estructurat ens movem entre un any o any i mitjà de mitjana, i per a joves l’interesente és un any.

En el seu treball cada vegada guanya més terrè la prevenció i l’educació, per què i en quines iniciatives es materialitza aquesta labor

Hi ha dues raons que ho expliquen. Des de fa diversos anys tenim moltíssima demanda d’ajuda per part d’escoles i també per part de pares i adolescents que estan preocupats perquè veuen conductes de risc, encara que no tenen problemes encara. D’altra banda, se sap pels estudis que s’han fet, principalment a Estats Units, que la prevenció, si es fa bé, funciona. Nosaltres en prevenció tenim dos programes diferents: un que està pensat per a la població general, que seria la gent que no té problemes, i després fem un programa que es diu ‘Entre tots’, pensat a donar instruments per educar als joves per als mestres i els pares. No treballem amb joves sinó amb aquests educadors, que són els educadors habituals de l’adolescent. A més hi ha un altre programa, l’anomenat ‘Pares’ per a aquells pares que ja tenen als fills en situació de risc.

Abans ha comentat que l’associació manté vincles amb altres organitzacions similars d’altres països. Quins beneficis aporta a Projecte Home?

Dos beneficis importants. Un és l’intercanvi de l’experiència i un altre és el benefici de la solidaritat. Nosaltres som una organització que neix de la solidaritat i de la voluntat de solucionar uns problemes que són individuals però també són socials. Per això l’associació està molt compromesa en la col·laboració amb Amèrica Llatina i permet coordinar-nos a nivell internacional amb Nacions Unides i intentar treballar en línies comunes.

Com es financen?

Com podem. Depèn una mica dels centres perquè som centres independents a nivell administratiu, però en principi podem dir que el 50% de l’ajuda procedeix de fons públics i l’altre 50% de fons privats. Amb el finançament privat s’intenta implicar a la societat mitjançant socis col·laboradors, empreses, fundacions, organitzacions religioses, etc.

Les persones que acudeixen a aquests centres per solucionar els seus problemes amb les drogues han de pagar?

No és condició. Nosaltres demanem que la gent sigui solidària i en la mesura que nosaltres no cobrem, no exigim un pagament, però sí li expliquem a la gent el que costa, perquè, en la mesura de les seves possibilitats, aportació. En qualsevol cas, no volem que ningú per problemes de diners es quedi fos.


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions