Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Entrevista

Alberto Soteres, director General de Save the Children a Espanya

Cada any que passa tenim més treball perquè les diferències entre rics i pobres segueixen creixent
Per miren 11 de març de 2005
Img 60354 p
Imagen: CONSUMER EROSKI

Economista de professió i madrileny de 53 anys, Alberto Soteres va recalar fa una dècada “gairebé per casualitat” en una ONG i des de llavors dedica la seva vida professional a la gestió en l’àmbit de la cooperació i del voluntariat. Els últims dos anys els ha passat en la direcció general de Save the Children a Espanya, una organització amb solera al món -va néixer en 1919- però d’implantació recent al nostre país. Amb 14.000 col·laboradors, cinc milions d’euros anuals de pressupost i una estratègia de treball orientada cada vegada més al camp internacional, la salvaguarda i protecció de la infància és el seu principal objectiu, una comesa pel qual, per desgràcia, no falten motius. “Cada any que passa tenim més treball perquè les diferències entre rics i pobres segueixen creixent”, constata Soteres.

Quan, com i per què es crea Save the Children?

Neix fa 86 anys, en 1919 i ho crea una dona anglesa, de classe burgesa, molt preocupada pel tema dels nens i sobretot per la seva situació després de la I Guerra Mundial, moment en el qual prevalia ajudar principalment als orfes de guerra.

Amb 86 anys de vida, Save the Children ha de ser una de les ONG més longeves.

Sí, probablement, jo no em sé molt bé els calendaris de creació d’altres ONG, però sé que som més antics que Oxfam. Possiblement, llevant Creu Vermella i alguna altra específica jo diria que és una de les ONGs més antigues que existeixen al món.

Des de quan està a Espanya?

Save the Children comença a funcionar a Espanya l’any 1999, però no parteix de zero. El que fa és associar-se amb una organització que ja existia al nostre país des de 1990 cridada Fundació per a la Cooperació i l’Educació (FUNCOE).

A Espanya en quins projectes centren el seu treball?

Realitzem projectes destinats a l’educació i sensibilització de la societat sobre els temes de desenvolupament i sobre la protecció i promoció de drets de la infància. Es promouen treballs específics relacionats amb la violència contra la infància, maltractament físic, tràfic infantil, abús sexual, treball infantil i altres centrats a exercir una pressió als governs o autoritats per a les modificacions legislatives, aplicació de drets, etc. A Espanya se solen fer programes amb menors d’edat i col·lectius desfavorits, es treballen en projectes que en definitiva el que busquen és la igualtat d’oportunitats dins del país pels més petits.

Des del punt de vista del foment dels drets i la defensa dels més petits a Espanya, com valora la situació de la infància al nostre país?

La situació de la infància a Espanya és molt bona, absolutament equiparable o similar a la de qualsevol altre país desenvolupat. El que passa és que nosaltres ens centrem precisament en tots aquests col·lectius que existeixen en tots els països i que per alguna circumstància es troben en una situació de major vulnerabilitat o de major desprotecció que la mitjana del país. A Espanya parlem de menors immigrants, de discapacitats i del que cridem menors en situació de risc social, és a dir, aquells menors que estan sota tutela judicial o que estan en una situació judicial complicada.

Aquestes labors d’ajuda les realitzen en col·laboració amb altres institucions com a governs, administracions??

Sí, nosaltres dissenyem els projectes, i fonamentalment aquests projectes són finançats per institucions públiques o privades. Encara que el finançament venja dels dos llocs, sempre són projectes que d’alguna manera s’integren en les polítiques o actuacions de les diferents administracions oficials. Mai actuem al marge de les pròpies administracions de cada país. Els projectes dels quals he parlat abans es fan d’acord a les polítiques educatives i de reinserció tant del Ministeri d’Assumptes Socials com del Ministeri d’Educació i de les diferents conselleries tant d’Educació com de Benestar Social de les comunitats autònomes o les regidories dels diferents ajuntaments.

Es pot quantificar el nombre de nens i joves als quals han pogut ajudar durant tots aquests anys a Espanya?

És difícil de saber perquè els programes són molt variats. Nosaltres estimem que els diferents programes que en aquest moment estem realitzant a Espanya repercuteixen sobre 50.000 nens. Però al llarg dels anys que portem funcionant, i si tenim en compte els programes que s’han fet en diferents col·legis i escoles, supera el milió els nens que en algun moment han estat beneficiaris d’algun dels programes de Save the Children.

En el cas de la seva organització, primera més el treball d’Espanya o té més importància la labor que realitzen fora, en altres països?

En aquests moments el 60% de les nostres activitats o del pressupost ho emprem al programa dins d’Espanya i el 40% en projectes de cooperació fora. Això està canviant a favor dels programes de cooperació exterior. Fins ara, nosaltres hem mantingut la inèrcia de l’organització anterior, de FUNCOE, que gairebé en un 90% treballava a Espanya. En incorporar-nos a l’aliança internacional Save the Children, la qual cosa hem fet és desenvolupar molt més ràpidament el que són programes de cooperació, és a dir els de fora d’Espanya. La tendència és que aquests programes de cooperació creixin més perquè el camp és major, els finançaments que existeixen per treballar fora són majors i també és cert que des del punt de vista objectiu la necessitat de millorar la situació real dels nens és major fos que dins.

Llavors, el nombre de nens necessitats ha augmentat o disminuït en els últims anys?

Ha augmentat, les necessitats al món van creixent i ho fan per dues raons: primer perquè la població augmenta fonamentalment als països menys desenvolupats i perquè a pesar que tots els països es desenvolupen econòmicament, les desigualtats entre els més rics i els més pobres se segueixen ampliant. Al final la nostra labor és intentar reduir aquesta diferència entre la situació entre els uns i els altres, que cada vegada és major.

La seva organització treballa específicament en les conseqüències que causa la guerra en els més petits, què fan en aquests casos per tractar de pal·liar aquests danys?

Nosaltres tenim com una de les línies principals de la nostra actuació el camp dels nens menors afectats per conflictes armats, i aquí fem diferència entre dos camps: els nens que com a conseqüència d’un conflicte armat es veuen afectats en major mesura que els majors. Una de les frases de la fundadora de Save the children era que tota guerra, sigui justa o injusta, sigui vencedora o perdedora, al final sempre és una guerra contra els nens. I d’altra banda, els nens que es veuen implicats com a actors d’aquests conflictes, els nens enrolats en exèrcits oficials o en guerrilles no oficials, i aquesta és una línia específica que treballem, la dels nens soldat. En el pla estratègic de tota l’aliança a nivell internacional, la principal línia estratègica d’actuació de Save the Children d’aquí a l’any 2020 va a ser l’educació en situacions de crisis i específicament de crisis en situacions de conflictes armats. Aquesta va a ser la principal línia d’actuació dels 28 països que formem part de l’aliança.

A més del treball amb altres delegacions de Save the Children, treballen conjuntament amb altres ONG?

Sí, una estratègia internacional de l’aliança és col·laborar amb altres ONG amb les quals siguem complementàries o tinguem alguna coincidència. De fet, són varis els països en els quals Save the Children treballa conjuntament amb Care International o World Vision, UNICEF etc.

Creu que això és positiu?

Crec que és molt positiu, fins i tot no només en ONG complementàries en el tema de la infància per exemple, sinó amb unes altres que treballin altres sectors i que en un moment determinat i en un projecte concret puguin resultar complementàries.

Creu que l’augment d’ONG en els últims anys és un indicador positiu de la capacitat de solidaritat de la societat espanyola?

Jo diria que és positiu però caldria matisar en el sentit que la societat espanyola necessita una planificació o aclariment del que és aquest sector. Al meu entendre el tercer sector, el de l’ONG, és molt nou. A Espanya té escassament 20 anys d’actualitat i de sobte hi ha un “boom”. Com tot sector nou d’activitat necessita que es vagi aclarint, hi ha molta diversitat i a qualsevol cosa se li crida ONG; dins d’aquesta denominació entren des de fundacions de tipus cultural, esportiu fins a organitzacions com la nostra, de cooperació i ajuda al desenvolupament. Jo diria que és bé que hi hagi moltes ONG perquè això significa que són una representació de la societat civil que s’organitza per altres lleres que no són merament el dels partits polítics, i això és bo per a qualsevol societat, però també és bé que el sector s’aclareixi.