Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Projectes i campanyes

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Albán del Pi, soci fundador i tècnic de projectes de Món Cooperant

Cada any tres milions de nenes corren seriós risc de ser mutilades genitalment

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 13 de Gener de 2017

Món Cooperant treballa a favor dels drets humans de la dona i, en concret, en la lluita contra la mutilació genital femenina (MGF) en dos països d’Àfrica Occidental, Kenya i Tanzània, que tenen ja uns índexs d’incidència relativament baixos (21% i 15%) en comparació d’uns altres del seu entorn. El seu soci fundador, Albán del Pi, afirma que “aquests països tenen moltes possibilitats de ser dels primers en els quals aquesta pràctica sigui erradicada en pocs anys” i li agrada pensar que “si ho aconsegueixen, podrà servir d’exemple a seguir per uns altres”. Amb més de 10 anys com a tècnic de projectes de l’ONG, Albán coneix d’a prop la realitat de la cooperació a diversos països, per aquest motiu pugui assegurar que “no existeix cap regió o país del món en el qual puguem parlar d’igualtat real de drets entre les dones i els homes o les nenes i els nens”. En l’actualitat, per contribuir a canviar a poc a poc aquesta situació, està bolcat en la campanya “Polseres contra la MGF” que té un objectiu: “l’erradicació de la mutilació genital femenina al món”.

Per què és major el risc d’abús als drets humans de les dones i nenes?

“El 70% de les persones més pobres del món són dones i són nenes”Per respondre a aquesta pregunta cal partir de reconèixer una realitat: no existeix cap regió o país del món en el qual puguem parlar d’igualtat real de drets entre les dones i els homes o les nenes i els nens. Tots ho sabem, qualsevol pot veure-ho en la nostra vida diària. No obstant això, en aquells contextos socials en els quals existeixen alts índexs de pobresa, en els quals la vida és gairebé una lluita diària per la supervivència, aquesta desigualtat es manifesta íntegrament i amb tota cruesa. El 70% de les persones més pobres del món són dones i són nenes. Elles ocupen l’últim lloc per a tot: la salut, l’educació, el treball, els recursos o les propietats. La discriminació de gènere implica que les dones i les nenes ho van a tenir sempre més difícil.

Quin tipus de discriminació sofreixen les nenes enfront dels nens?

En les famílies sumides en l’extrema pobresa es dona prioritat als fills homes. Les nenes sofreixen major desnutrició que els seus germans i tenen moltes més possibilitats d’haver d’abandonar l’escola. La seva sortida és casar-se i passar la resta de les seves vides sota la tutela dels seus marits. Sense amb prou feines capacitat per controlar les seves vides o les seves destinacions, què podran oferir a les seves filles sinó exactament el mateix? D’aquesta forma es perpetua la seva exclusió. Però aquesta realitat té una cara encara més terrible perquè també s’imposa amb violència. No una violència general, sinó una violència que s’exerceix de forma específica sobre les nenes i les dones de diverses maneres; una violència davant la qual no poden defensar-se i que busca, en última instància, la seva submissió a les regles establertes.

A quin tipus de violència es veuen sotmeses les dones i nenes?

“Cada vegada més constitucions i legislacions paren esment al problema de la violència de tot tipus cap a la dona”Parlem, per descomptat, de la violència masclista de l’entorn domèstic, però també dels matrimonis precoços forçosos, de la mutilació genital, dels anomenats crims d’honor, de l’explotació sexual o de la violació com a arma de guerra. Totes elles són formes de violència de gènere que es manifesten depenent del context social. En molts països del món la violència contra les dones i les nenes està generalitzada: s’exerceix a les cases, als carrers, a les escoles, en les seves pròpies comunitats… Un exemple és que cada any tres milions de nenes corren seriós risc de ser mutilades genitalment. Després de generacions senceres això ha arribat en molts casos a justificar-se baix conceptes tan ambigus com el “honor” o la “tradició”, quan el que trobem sempre és el mateix objectiu: mantenir un model social en el qual els homes ocupen una situació de privilegi i ostenten el control i el poder. La bona notícia és que al món està havent-hi avanços en favor de la igualtat i per la defensa dels drets les dones. Cada vegada més constitucions i legislacions paren esment al problema i contemplen la necessitat d’una protecció específica per a les dones, la qual cosa es tradueix en avanços respecte a la seva situació social i el paper que exerceixen en la seva comunitat i en les seves famílies.

De quina forma contribueix Món Cooperant per lluitar contra la vulneració d’aquests drets?

En Món Cooperant ens hem centrat a ajudar de forma directa a les nenes i a les dones a afrontar la seva situació de vulnerabilitat i a superar els seus desavantatges. El nostre treball és sobretot de suport amb recursos econòmics. Però el que ens meravella contemplar és el poder, la determinació, el compromís i la creativitat amb que elles s’enfronten a les seves dificultats. Ho veiem cada dia en l’esforç extra que les nenes precisen per treure endavant els seus estudis o en la forma en què una dona és capaç de distribuir els recursos que disposa amb una mentalitat més col·lectiva. En l’actualitat treballem realitzant projectes que protegeixen a les nenes enfront de l’explotació sexual i els abusos. Financem llars i escoles que faciliten el seu accés i continuïtat a l’educació. També apostem per projectes que ajudin a les dones a crear i generar els seus propis recursos, a ser independents econòmicament. Per a això hem creat fons de microcrèdits per a dones a Colòmbia o a Pakistan, aquest últim, per cert, un dels països del món més difícils per a una dona. Un altre conjunt d’accions en el qual estem molt bolcats pretén contribuir a un objectiu conjunt: el de l’erradicació de la mutilació genital femenina al món.

I per a això llancen la campanya “Polseres contra la Mutilació Genital Femenina”. En què consisteix?

Des de fa diversos anys estem treballant en un conjunt de projectes que ajuden a la comunitat masai de Kenya i de Tanzània a avançar en els canvis socials necessaris per acabar amb aquesta terrible pràctica. La nostra idea per a aquesta campanya va partir d’intentar engegar un projecte que servís d’ajuda a dones masai en situació vulnerable amb un doble objectiu: que aconseguissin obtenir ingressos per a elles i les seves famílies i que, al seu torn, es convertissin en agents locals de canvi en la lluita contra la mutilació genital. Des de Món Cooperant volíem, a més, crear alguna cosa concret i tangible que facilités la col·laboració i que permetés difondre el nostre missatge. Les polseres contra la MGF són un complement senzill, boniques i vistoses i totalment artesanals, pròpies del folklore i la cultura masai. Totes inclouen una X que simbolitza a la dona, tancada en un rombe, ja que no és lliure, sinó que veu que els seus drets estan amenaçats per la fulla de la mutilació.

Polseres masai contra la MGF: la solució està a la teva mà from Món Cooperant on Vimeo .

Qui fan les polseres?

“La figura de les ‘mutiladoras’ ha gaudit de prestigi i reconeixement social entre els masai durant molts anys”Les polseres contra la mutilació genital femenina són produïdes per unes 40 dones masai a Kenya i a Tanzània. Algunes d’elles són dones que, en el passat, van practicar la mutilació a les nenes de la seva comunitat i que hem aconseguit que se sumeixen al projecte. Aquesta figura de les “mutiladoras” ha gaudit de prestigi i reconeixement social entre els masai durant molts anys, però ara, amb la creixent oposició de les nenes i amb la llei i les autoritats en contra, ha deixat de ser atractiva. Les dones que s’han incorporat al nostre projecte no solament han abandonat la pràctica, sinó que han rebut formació en matèria de drets de la dona i s’han convertit en agents socials per al canvi. Ens agrada dir que ara mateix són elles les que lideren la lluita. Tot el treball de la seva producció es coordina a Kenya i a Tanzània en col·laboració amb dues organitzacions locals molt reconegudes per la seva lluita contra la mutilació. Comercialitzem les polseres a Espanya i no solament generem més demanda per a les dones productores, sinó que, gràcies als recursos que obtenim, seguim avanci amb els projectes que estem portant.

Quines conseqüències per a la salut física i emocional té la mutilació genital femenina?

La mutilació genital femenina és una de les formes de vulneració dels drets humans més terribles que existeixen al món. Quan un fa un petit esforç i pensa per un moment en això, més enllà d’alguna cosa que ens pot resultar llunyà, aliè, gairebé “irreal”, pot adonar-se del que estem parlant en realitat. Les organitzacions que treballem sobre aquest problema sabem que és complicat parlar d’alguna cosa tan dur i tan horrible perquè és molt fàcil ferir la sensibilitat de la gent. No obstant això, és necessari explicar que ens referim a una pràctica que infligeix a les nenes que la pateixen un sofriment enorme. A més d’un dolor insuportable, les seves vides corren perill immediat perquè poden dessagnar-se. Les conseqüències físiques i psicològiques del dany els acompanyaran la resta de les seves vides, a causa d’un gran nombre de dolències associades: hemorràgies, infeccions, incontinència, fístules, serioses dificultats durant el part, també traumes psicològics, depressió, ansietat…

Quins factors o motivacions culturals o socials porten a practicar la MGF?

“La MGF es practica en almenys 30 països del món, la majoria d’ells a Àfrica”La realitat sociològica de la mutilació genital femenina és molt complexa. Avui dia es té constància que es practica en almenys 30 països del món, la majoria d’ells a Àfrica, encara que la identificació més adequada ha de fer-se des de la perspectiva de grups ètnics, més que de fronteres geogràfiques. El seu origen es perd en la història de la humanitat, entre ritus ancestrals, supersticions o suposats -encara que falsos- mandats religiosos i tradicions. La seva continuïtat encara avui beu del desconeixement i la ignorància, però si busquem un factor comú, una raó subjacent per la qual aquesta pràctica es duu a terme, trobem que es tracta sempre d’una forma de controlar la sexualitat de la dona.

És així entre els masais?

“Els principals defensors de la mutilació genital són els membres més ancians de la comunitat, homes i dones”En el nostre àmbit específic de treball, amb el poble masai, la mutilació genital femenina té un significat ritual que simbolitza socialment el “pas” de les nenes a l’edat adulta. Entre els masai, una nena per ser dona i poder casar-se ha de passar per la mutilació genital. De no fer-ho, avergonyiria a la seva família i, a més, es convertiria després en una càrrega econòmica per a ells. Per contra, una nena que ha estat mutilada pot ser considerada una dona quan la seva família disposi un matrimoni de conveniència per a ella. Així, haurà d’abandonar l’escola i casar-se amb un home adult, que al seu torn pagarà per ella un dot, normalment caps de bestiar. Trobem aquí un factor econòmic sobre famílies amb molta pressió per l’escassetat de recursos, però en el rerefons, una vegada més, la qual cosa el ritu amaga és la intenció de mantenir la puresa i la fidelitat de la dona al seu marit, mentre els homes són polígams.

Com és la tasca de conscienciació a les dones i homes sobre els danys d’aquesta pràctica?

Des de Món Cooperant, treballem per reforçar les possibilitats de les nenes i de les dones per oposar-se a la mutilació, ja que tant aquesta com els matrimonis primerencs tenen molt a veure amb la situació de discriminació i d’exclusió de les dones en la vida econòmica de la seva societat. Qualsevol iniciativa o suport que els permeti una major independència els ajuda a ser capaces d’enfrontar-se a la pressió social i d’oposar-se a la violació dels seus drets. Això, unit a l’existència d’una prohibició legal de la mutilació genital sota penes de presó per als infractors, afavoreix molt la seva protecció. Els principals defensors de la mutilació genital són els membres més ancians de la comunitat. També les dones, però especialment els homes, ja que amb ella esperen conservar la seva posició de privilegi. No obstant això, estem comprovant que a mesura que els homes més joves i els nens veuen a nenes en la seva comunitat que han rebut educació i estan instruïdes, van abandonant la creença que no hi ha lloc per a elles fora de la llar. Moltes han pogut trobar avui un treball o una activitat amb la qual contribueixen a l’economia familiar.

De quina manera es pot ajudar a totes les dones que sofreixen la MGF?

“Almenys 17.000 nenes a Espanya estan en risc de sofrir MGF”Cal abandonar la idea que es tracta d’una realitat llunyana i aliena a les nostres vides. És important informar-se i conèixer la naturalesa d’aquest problema tan complex, ja que en un món globalitzat com el nostre, els grans problemes són problemes de tots. A Espanya tenim un Mapa de la Mutilació Genital Femenina que ens alerta de l’existència d’almenys 17.000 nenes en situació de risc al nostre propi país. És bé saber que existeixen protocols de prevenció desenvolupats pels nostres sistemes públics de salut i de serveis socials que contenen recomanacions per a la detecció de possibles casos.

La solució està a la teva mà: polseres contra la MGF

Des d’una proposta d’ajuda més directa per lluitar contra la MGF, són vàries les ONG com a Món Cooperant que estan especialitzades en aquest tema i totes difonen les seves idees de col·laboració per recolzar els projectes que realitzen.

Des de Món Cooperant, la proposició per ajudar és senzilla: unir-se col·laborant amb les polseres masai contra la mutilació genital femenina. Amb elles es dona treball a dones que simbolitzen la lluita contra la mutilació genital a Kenya i a Tanzània. Però no és solament això. A Albán del Pi, soci fundandor de l’ONG, li agrada dir que quan s’adquireix una polsera masai i es porta posada i es mostra s’està formant part d’un moviment, “perquè volem que les polseres es vegin, que es parli d’elles, del que són i del que signifiquen”. Per això, Món Cooperant ha encunyat una frase en homenatge a totes les persones que ja llueixen les polseres: “La solució aquesta a la teva mà”.


Quan publiques un comentari acceptes la Llei orgànica de protecció de dades (LOPD)

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions
Fundació EROSKI

Validacions d’aquesta pàgina

  • : Conformitat amb el Nivell Triple-A, de les Directrius d’accessibilitat per al contingut web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validació del W3C indicant que aquest document és XHTML 1.1 correcte
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validació de feedvalidator.org indicant que els nostres titulars RSS tenen un format correcte