Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Projectes i campanyes

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Alejandro López, sotsdirector general tècnic de RAIS Fundació

Les persones sense llar que participen al programa Hàbitat milloren la seva qualitat de vida en poc temps

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 23deOctubrede2015

Imatge: RAIS Fundación

Des del seu inici en 1998 RAIS Fundació ha estat una entitat innovadora que aporta recursos i idees creatives per millorar l’atenció a les persones sense llar. Com afirma Alejandro López, sotsdirector tècnic d’aquesta organització, el seu projecte Hàbitat “ofereix una alternativa realista a la persona i una solució al sinhogarismo de major exclusió”. Fins al moment, s’han vist beneficiades 38 persones que vivien als carrers de Madrid, Barcelona i Màlaga amb importants dificultats físiques i emocionals, “si bé sembla -assegura López- que totes les previsions són que el programa pugui anar augmentant tant en nombre d’habitatges en aquestes ciutats com en altres noves que volen provar aquesta metodologia”.

Què és el programa Hàbitat?

“Moltes de les persones que han participat al programa Hàbitat han recuperat les relacions familiars i han disminuït la seva sensació de solitud”El programa Hàbitat de RAIS Fundació és el primer projecte que es realitza a Espanya sota el mètode Housing First, metodologia que està reduint notablement el nombre de persones que viuen als carrers als països on s’ha desenvolupat fins ara. El projecte Hàbitat neix en 2014 amb l’engegada de 38 cases unipersonals a les ciutats de Madrid (20), Barcelona (10) i Màlaga (8). Per realitzar el projecte hem comptat amb diferent tipologia d’habitatge, des del lloguer al mercat privat com és el cas de Barcelona, fins a la utilització d’habitatge públic a Madrid. El cas de Màlaga és un sistema mixt amb habitatge públic i del mercat privat. És requisit que les cases estiguin situades de manera dispersa a la ciutat, no coincidint cap en el mateix bloc de veïns, i que comptin amb l’equipament bàsic per fer-la habitable. A partir d’aquí és la persona qui personalitza i decora la seva pròpia llar.

Com és el model d’intervenció?

La metodologia Housing First estableix que primer la persona compti amb l’habitatge, de manera incondicional i amb caràcter indefinit, i que a partir d’aquí és ella qui va demanant els suports que necessita per conservar-la. El suport que rep cada persona és adequat a les seves necessitats a través de les demandes que estableixi. Per als casos on els avanços són més lents utilitzem una de les visites setmanals (que és un dels requisits bàsics als quals es comprometen els beneficiaris), para des d’aquí anar suggerint i/o motivant perquè decideixin sol·licitar un suport o realitzar un canvi. Els professionals de l’equipo Hàbitat han estat seleccionats per les seves competències i reben formació i supervisió, tant en la metodologia del model com en habilitats que els permetin treballar en el context del domicili i des de la motivació.

És un programa accessible a totes les persones sense llar? Té algun cost per a ells?

“La persona que participa en Hàbitat aporta al programa el 30% dels ingressos que percep”Per descomptat que el programa és accessible per a totes les persones sense llar, si bé, encara que sembli el contrari, els millors resultats els obtenen els qui compten amb un major grau de desestructuració i major estada en carrer. Participar al programa té tres requisits per a la persona: el primer és que ha d’acceptar una visita setmanal al domicili per part del seu professional de referència; el segon, que ha de mantenir una adequada convivència veïnal; i el tercer, que ha d’aportar al programa el 30% dels ingressos que percep, si és que té ingressos (en la majoria dels casos les persones que tenen ingressos són derivats de rendes mínimes o de pensions no contributives, amb imports entre els 300 i 400 euros, aportant el 30%, que és entre 100 i 150 euros al mes). Els costos d’Housing First són similars al preu dels albergs de baixa exigència o de mitja estada i amb resultats millors a mitjà i llarg termini.

Durant quant temps roman la persona en l’habitatge?

La metodologia Housing First estableix que l’habitatge ha de tenir un caràcter indefinit per a la persona. Això vol dir que comptarà amb la casa sempre que mantingui els seus compromisos i que desitgi seguir al programa. En altres països constatem que la sortida de la llar es dona per múltiples factors. Bé, perquè són capaços de mantenir el seu pis de forma independent al programa amb els seus propis ingressos o perquè poden accedir a una inserció laboral a través del mercat normalitzat o protegit. En altres casos la sortida s’ha produït en accedir a un recurs més especialitzat per a la seva problemàtica o per defunció de la persona, atès que són persones amb greus problemes de salut.

Quin és el perfil de les persones que han accedit al programa Hàbitat?

“Són persones que porten vivint al carrer més de nou anys”Accedeixen al programa persones amb algun problema de salut mental, addicció o els qui tenen algun tipus de discapacitat. El 89,3% de les persones ateses té una addicció; el 35,7%, un problema de salut mental; i el 32,1%, algun tipus de discapacitat. La mitjana d’edat és de 47,6 anys (la major té 68 anys i la més jove 27), sent el 82% homes i el 18% dones (segons el percentatge d’homes i dones en situació de carrer). A més, el 60% són espanyols i el 40% d’origen estranger (encara que la mitjana d’estada al nostre país és d’11,6 anys). La mitjana d’estada en carrer dels participants és de 9,7 anys.

Com es finança aquest programa?

Aquest programa no suposa un esforç extra per a les administracions públiques que ho vulguin engegar, doncs el seu cost és similar als recursos amb els quals fins ara atenien a les persones sense llar. Posar en funcionament aquests dispositius té a veure més amb una declaració de millora de l’atenció que amb el finançament. Actualment, el programa compta amb una ajuda econòmica a través de la convocatòria de subvencions del 0,7 d’IRPF del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. Té finançament de l’Obra Social La Caixa per a l’avaluació i també de la participació dels municipis en els quals es realitza: a Barcelona i Màlaga mitjançant convenis i a Madrid amb l’aportació dels habitatges.

Quins resultats destaquen després de la primera avaluació?

Entre els resultats més significatius després dels sis primers mesos d’execució, cal destacar que la qualitat de vida de les persones participants ha millorat notablement en poc temps, sofreixen menys agressions, insults i vexacions i la seva sensació de seguretat ha augmentat de forma considerable. A més, moltes d’aquestes persones han recuperat les relacions familiars i han disminuït la seva sensació de solitud. Quant a la salut, sobresurten les millores pel que fa a símptomes freqüents en les persones sense llar, com l’ansietat i l’insomni. També ha augmentat l’empadronament, l’accés a les prestacions públiques i serveis públics, especialment els sanitaris. El programa Hàbitat encara és un programa innovador en fase experimental. Actualment comptem amb un nombre de places limitat, si bé sembla que totes les previsions són que el programa pugui anar augmentant tant en nombre d’habitatges en aquestes ciutats com en noves ciutats que volen provar aquesta metodologia.

Raons més habituals per les quals una persona arriba al sinhogarismo

Alejandro López assegura que no existeix una única raó perquè una persona arribi a una situació de sense llar, però sí que és comuna que es donin diverses circumstàncies que derivin que algú pugui arribar a estar en situació de carrer.

Normalment es dona per la suma de diversos successos vitals estresantes, tals com la mort d’un familiar, la pèrdua del treball, una addicció o sofrir una malaltia física o mental. Alguns dels motius depenen de cada persona i uns altres tenen a veure amb la societat en la qual vivim. Això, unit a una falta de suport familiar i/o afectiu, posa a la persona en una conjuntura de ruptura que sense el suport necessari en aquests moments pot acabar en una situació d’exclusió.

Per tant, no es tracta d’alguna cosa aliè, ni tan sols està relacionat de manera exclusiva amb la situació econòmica. És alguna cosa que ens pot passar a qualsevol persona.


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions