Una de cada quatre dones al món és analfabeta. Elles ostenten un trist rècord que ni tan sols són capaços de llegir. Les lletres escapen a la seva saviesa, forjada en anys d’experiència, encara que no d’escola. Dels nombres, també és difícil fugir. Al món hi ha 759 milions de persones adultes que no saben llegir ni escriure, el 66,6% se sumen en femení. Les dones indígenes i els qui resideixen en zones rurals són les més afectades, per això l’ajuda i les classes d’alfabetització es fixen, per fi, en elles.
L’alfabetització és el primer pas per a l’autonomia personal, la reducció de la pobresa i l’exercici de la ciutadania. Però per si en algun moment s’oblida, l’ONG Intered destaca les conseqüències de l’analfabetisme, així com els programes que duu a terme per combatre-ho, juntament amb Aieti i l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECID). Gràcies a un conveni d’educació bàsica, aquestes organitzacions han instruït ja a nombroses persones joves i adultes, sobretot dones, a Guatemala -on el 60% de les dones indígenes són analfabetes- i República Dominicana. No obstant això, l’informe de seguiment de la UNESCO sobre Educació per a Tots, editat en 2010, destaca que més de la meitat de les persones analfabetes viuen en quatre països: Bangladesh (49%), Xina (71%), Índia (270%) i Pakistan (47%).
No saber llegir ni escriure tanca nombroses portes i obre una de les menys desitjades: la porta de la pobresa i l’exclusió social. Sovint, aquesta es relaciona amb menys oportunitats en la vida i un menor accés als serveis bàsics, per la qual cosa aquests programes d’alfabetització s’implanten als països menys desenvolupats.
Noves oportunitats
L’alfabetització suposa l’accés de la dona a noves oportunitats i deixar enrere la desigualtat social, precisa Intered: “És un pas necessari perquè dones i homes puguin aconseguir qualitat de vida i dignitat. És un factor de primer ordre per al desenvolupament humà i social”. En ocasions, les pròpies dones passen d’alumnes a professores, una vegada que adquireixen els coneixements oportuns.
Les dones milloren la seva autoestima, accedeixen a millors ocupacions, coneixen els seus drets i participen en les seves comunitats
És el cas de Mónica Joj, una dona indígena Maya Kiché que participa al programa d’Intered. En l’actualitat, és promotora d’alfabetització de la seva comunitat i ja ha organitzat al primer grup de dones que ha après a llegir i escriure, un total de 25 que han mostrat una gran obstinació per “aprendre les lletres i veure el canvi en cadascuna d’elles”. “Començaven a valorar-se com a dones, superar-se econòmicament amb millors ocupacions i administrar els seus propis negocis”, descriu Joj.
Una vegada que aprenen a llegir i escriure, les dones milloren la seva autoestima, coneixen els seus drets, confien en elles i “estableixen relacions enriquidores per a elles i per a les seves comunitats”. Els seus coneixements poden considerar-se bàsics, però són fonamentals i a algunes els han donat l’oportunitat de prendre part en Consells de Desenvolupament i diversos comitès. “Aquesta educació ens ha obert un camí important”, afegeix Joj, qui insisteix que les dones alfabetitzades promouen transformacions personals i socials.
Fundació Lligabosc ONGD desenvolupa també projectes de formació i capacitació professional de dones. A El Salvador, Hondures, Guatemala, Nicaragua, Perú i Colòmbia gestiona, juntament amb les contrapartes locals, projectes d’integració laboral. Les dones acudeixen a tallers formatius de tall i confecció, fleca i rebosteria, perruquería i fusta. A Àfrica, les contrapartes són de nou una peça clau “perquè les dones puguin desenvolupar-se i aconseguir una independència emocional i econòmica”, mentre que a Índia, Timor-Leste i Filipines afavoreix el seu accés a l’educació, a una formació laboral i al sistema sanitari.
Des d’Ajuda en Acció, s’advoca per erardicar els currículums i materials didàctics “sexistes” i que “rares vegades s’adecuan a les necessitats educactivas de la nenes i les dones” perquè així solament es fomenta que elles creixin en un ambient d’indiferència, abandó i malnutrició. “Educades perquè creen que la seva existència no explica per res”, conclou.
Els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni de l’ONU persegueixen la reducció o erradicació de l’analfabetisme per a l’any 2015. Pretenen el dret a l’ensenyament primari, gratuïta i obligatòria. Per això, el passat Dia Internacional de la Dona es va centrar en l’accés a l’educació d’elles.
L’educació té en compte els factors culturals perquè les poblacions indígenes aprenguin en la seva llengua materna i en castellà
L’endemà passat, Intered i Aieti van organitzar a Guatemala la jornada “Exercint el dret a l’educació: Desafiament i alternatives per a l’alfabetització de dones”, les conclusions de les quals reconeixen que l’educació no es limita a aprendre a llegir i escriure, sinó que promou la tolerància, la igualtat i la solidaritat, lluita contra les discriminacions, té en compte els factors culturals i, d’aquesta manera, les poblacions indígenes poden aprendre en la seva llengua materna i en castellà.
Aquest últim aspecte és fonamental ja que, en cas contrari, si es desconeix el castellà, és impossible acudir a l’escola i les possibilitats d’instruir-se es tornen nul·les des del començament. Alhora, es dificulta l’aprenentatge de les futures generacions (72 milions de nens no reben educació) o s’obliga a trencar amb les tradicions, en favor d’una altra llengua.
Dos factors bàsics són l’educació inclusiva -de les persones més desfavorides- i de les dones -sobretot, indígenes i camperoles-. La pobresa, l’idioma o la llunyania de l’escola no poden ser excuses per perdre l’oportunitat d’aprendre.
