Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Economia solidària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Alfabetització mundial: històries de puny i lletra

La UNESCO estima que 793 milions de persones a tot el món són analfabetes, la majoria d'elles, nenes i dones

El proper 8 de setembre se celebrarà el Dia Internacional de l’Alfabetització, una jornada que es recorda des de fa 50 anys. L’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) vol commemorar aquesta efemèride sota el lema “Llegir el passat, escriure el futur” i honrar els cinc decennis d’esforços i progressos a nivell internacional per augmentar les taxes d’alfabetització al món sencer. L’any 2015 la taxa total de matrícula va aconseguir el 91% a les regions en desenvolupament i la quantitat de nens que no assisteixen a l’escola va disminuir gairebé a la meitat al planeta. Malgrat els assoliments, és a través de l’Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible i d’històries personals, com la de la congolesa Anastasie, que es mostren en aquest article, amb les quals se segueixen donant passos en l’alfabetització.

Img alfabetizacionrdcongo articulo
Imatge: Taller de Solidaritat

En l’actualitat, al voltant de 793 milions de persones a tot el món són analfabetes, de les quals dos terços són dones. Les nenes segueixen sent les primeres a les quals se’ls nega el dret a l’educació, malgrat tots els esforços realitzats en els últims 20 anys. La UNESCO apunta que, de persistir aquesta tendència, gairebé 16 milions de nenes entre sis i onze anys mai aniran a escola primària, en comparació de vuit milions de nens.

Alfabetització en l’Agenda 2030 de Desenvolupament Sostenible

Img alfabetizacion articulo
Imatge: Taller de Solidaritat

Al món avui dia hi ha més de 67 milions de menors que no van a escola. L’alfabetització forma part de l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 4, que es proposa “garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat i promoure oportunitats d’aprenentatge durant tota la vida per a tots”.

La taxa total de matrícula va aconseguir el 91% en 2015

L’objectiu consisteix a aconseguir que d’aquí a 2030 tots els joves, i almenys una proporció substancial dels adults tant homes com a dones, tinguin competències de lectura, escriptura i aritmètica.

Des de 2000, hi ha hagut un gran progrés en la meta relativa a l’educació primària universal. La taxa total de matrícula va aconseguir el 91% a les regions en desenvolupament en 2015 i la quantitat de nens que no assisteixen a l’escola va disminuir gairebé a la meitat a nivell mundial. També s’han registrat augments significatius en les taxes d’alfabetització, sobretot entre les nenes que mai abans havien assistit a l’escola.

Augmenten els nens que no van a escola a Àsia Occidental i nord d’Àfrica

No obstant això, els nous desafiaments tenen a veure amb l’increment preocupant de nens que no van a escola a Àsia Occidental i el Nord d’Àfrica, a causa dels alts nivells de pobresa, conflictes armats i altres emergències.
No cal oblidar que Àfrica subsahariana va aconseguir els avanços més notables en la matriculació a l’escola primària entre totes les regions en desenvolupament (de 52% en 1990 a 78% en 2012), encara que segueix havent-hi diferències entre les zones rurals i les urbanes.

L’analfabetisme copeja a les dones congoleses

Un exemple de la realitat d’alguns països que volen vèncer l’analfabetisme és la República Democràtica del Congo. La seva taxa d’analfabetisme és del 33,2% entre la població adulta major de 15 anys: un 43% de les dones no saben llegir i escriure enfront del 23,1% d’homes, segons estimacions de l’any 2010.

Img anastasie
Imatge: Taller de Solidaritat

Aprendre a llegir i escriure és un privilegi en la R. D. Congo, doncs costa uns 22 euros al mes (264 euros/any) en una acadèmia privada, quan la Renda Per càpita anual és de 783 segons l’Índex Desenvolupo Humà de 2015.

L’alfabetització i promoció professional de les dones és una de les prioritats de Taller de Solidaritat, organització que durant 15 anys ha recolzat 25 projectes i atès a centenars de dones i joves en àrees com l’educació i formació, la promoció socioeconòmica, la generació d’infraestructura bàsica a través de creació de pous d’aigua potable i aules d’educació primària i la promoció dels Drets Humans.

Aprendre a llegir i escriure és un privilegi de 22 euros al mes

En 2015 l’ONG va iniciar un taller de lectoescriptura al que s’han unit altres dos en 2016. I ja són 145 les congoleses que en ells han après a llegir i escriure, tot un exemple de valentia per als seus familiars i comunitats.

Jesús García Consuegra, responsable de Projectes de Cooperació de Taller de Solidaritat, assegura que “una comunitat alfabetitzada és l’esperança de canvi i progrés en una societat justa i igualitària”. Tant per a les persones i les famílies com per a les societats, l’alfabetització és un instrument que confereix autonomia amb la intenció de millorar la salut, l’ingrés i la relació amb el món.

Anastasie va deixar de ser analfabeta en menys d'un any

Històries com la de Ngomba Ngoy Anastasie mereixen la pena ser ressaltades. Aquesta dona congolesa de 44 anys té 12 fills i encara no ha acabat de criar al petit (tres anys). Tots els matins s’acomiada del major (20 anys) que encara depèn d’ella econòmicament per vendre verdures en un mercat de la ciutat de Lubumbashi, la segona localitat del país amb una població d’1,5 milions d’habitants. És la forma de sostenir als seus fills (cinc dels quals han acabat primària però van haver d’abandonar l’escola per la falta de recursos) i al seu marit que està malalt.

Encara recorda amb alegria com va conèixer el projecte d’alfabetització de Taller de Solidaritat gràcies a una altra venedora del mercat i va poder ser de les primeres a incorporar-se a ell. Anastasie assegura que “després d’assistir diversos mesos a les classes, ara soc capaç de llegir i escriure en swahili i començament a poder expressar alguns pensaments en francès. Tota la meva família em recolza i se sent molt feliç en sentir-me parlar en francès. Assec que em valoren”.

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions