Almudena Moreno és responsable de la campanya “Dona Terres”. Abandera aquesta iniciativa que el seu objectiu és reconèixer el dret de les dones a ser propietàries del sòl, un dret que se’ls nega, precisament, per ser dona. Elles treballen les terres, però no poden decidir sobre les mateixes. “Els són arrabassades pels cacics locals, certes empreses o els seus propis marits”, explica l’ONG Aliança per la Solidaritat. Aquesta organització va engegar fa alguns mesos una campanya per recaptar fons amb els quals comprar terres col·lectives que després cedeixen a les dones de Guinea Bissau. Fins al moment, més de 300 dones s’han convertit ja en propietàries. L’èxit de la iniciativa -que s’espera que progressi- li ha servit per rebre el premi a la millor pràctica de Medi ambient de l’any, concedit per ONU Habitat, el Programa de Nacions Unides per als Assentaments Humans. Almudena Moreno explica en aquesta entrevista tots els detalls del projecte i el valor d’aquest guardó que suposa, al seu judici, “una oportunitat perquè més dones puguin trencar la bretxa” que els separa de la igualtat.
“Els drets sobre la terra es transmeten principalment per via hereditària i, en general, les dones són apartades de la possibilitat d’heretar”
La terra és un actiu molt important: permet la producció d’aliments, serveix com a inversió per al futur i com a aval, implica accés al crèdit, etc. No obstant això, els drets sobre la terra es transmeten principalment per via hereditària i, en general, les dones són apartades de la possibilitat d’heretar. En les societats africanes predominen els drets filials de successió, que en la majoria dels casos suposen que les dones no poden heretar la terra, per la qual cosa depenen del dret d’ús atorgat a un home, bé sigui el seu marit, el seu germà o el seu fill.
Existeixen també altres formes de transmissió, com el dret d’ús (préstec), dret de lloguer i, en alguns casos, cessió a títol onerós. Així, el cap de la comunitat pot prestar un terreny per un temps determinat si la situació de la persona o associació ho justifica (projectes de cooperació). No obstant això, en moltes ocasions, una vegada que aquestes terres són posades en producció per part de les dones, aquestes cessions són anul·lades, tornant a la titularitat dels homes.
Les dones dels llogarets de Sissacunda, Helacunda, Cupuda i Colondito, de la regió de Gabú, sector de Pirada (Guinea Bissau), no tenien cap dret a la terra, sent el camp que elles conreaven dels homes de les seves famílies, que els cedien l’espai a manera de préstec, però sense capacitat de decisió sobre el mateix. Aquest fet no era aïllat, sinó que representa la realitat del país. Amb aquest projecte s’ha aconseguit trencar amb aquesta tradició, per primera vegada en la història d’aquest país, ja que 320 dones de la regió de Gabú han aconseguit el títol d’afectació de la propietat de la terra que conreen, sent propietàries del seu futur.
Aquest important reconeixement suposa un suport a la labor que estem realitzant en favor de la igualtat i del desenvolupament. Volem que aquesta bona pràctica s’estengui a tot el país i en uns altres amb característiques similars. Per això, aquest premi internacional és un respatller, una oportunitat perquè més dones puguin trencar aquesta bretxa. El nostre major desig és que aquest fet històric deixi de ser-ho, fent que l’accés a la terra per part de les dones es faci de manera equitativa.
Aliança per la Solidaritat planteja que des del local es contribueixi al canvi global. Es pretén generar i promoure models alternatius de desenvolupament, centrats en el benestar de les persones i que aportin major qualitat de vida a través de la redistribució de la riquesa i del benestar social, analitzant les connexions existents entre les desigualtats, el medi ambient, la pobresa i el desenvolupament, entenent que totes aquestes dimensions són construïdes i, per això, susceptibles de ser modificades en un compromís de transformació social. Per a això, els aspectes clau en totes les nostres intervencions són:
- L’impuls dels canvis tecnològics necessaris per a la gestió sostenible dels recursos i l’ús de les activitats a l’àrea rural i urbana (agricultura, silvicultura, pesca, energia, aigua, ocupació, residus recursos naturals, entre uns altres).
- La recuperació de pràctiques tradicionals que han demostrat ser efectives en la gestió sostenible dels ecosistemes.
- L’apropiació per part de la població que els permeti liderar els canvis.
- La incidència en polítiques públiques locals, nacionals i internacionals relacionades amb el desenvolupament local sostenible.
- Incorporem en totes les nostres intervencions l’enfocament de gènere basat en la utilització de tècniques participatives amb un potencial transformador, que permetin canviar la manera en la qual homes i dones es relacionen (alfabetització, treball amb homes que canviï percepcions de masculinitat…). Aquestes pràctiques transformadores poden contribuir a trencar la relació de subordinació que tenen les dones per construir relacions més justes, igualitàries i menys opressores, satisfent les necessitats estratègiques d’homes i dones d’igual manera.
Creiem que sí, que aquests assoliments són importants i inspiradors. Aquest premi és una bona oportunitat per donar a conèixer que les bones pràctiques i els canvis són possibles.
“Els estats tenen la responsabilitat primera per a la definició de polítiques que afavoreixin els sistemes alimentaris sostenibles, l’agricultura a petita escala i les pràctiques agroecológicas”Cal tenir en compte que aquestes bones pràctiques no són només dutes a terme per ONG, sinó també per diferents governs, ja siguin locals o nacionals. Nosaltres no tractem de suplantar als governs, sinó que tenim com a principi d’acció el reconeixement del paper dels estats com a fonamental i que són els que tenen la responsabilitat primera en relació amb les polítiques d’inversió pública, de regulació i d’articulació de l’espai necessari per a la definició de polítiques que afavoreixin els sistemes alimentaris sostenibles, l’agricultura a petita escala i les pràctiques agroecológicas. El nostre treball consisteix a facilitar l’exercici de les persones com a subjectes de drets sense cap discriminació (especialment del dret de l’alimentació, al medi ambient sa i el dret humà a l’aigua i sanejament, a la terra, a la participació en la governança dels recursos) amb poder jurídic i social per exigir-los.
Sí, en el marc de les activitats d’educació per al desenvolupament del Conveni de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID) “Contribució a la Seguretat Alimentària i Governança Mitjà Ambiental a Senegal, Gàmbia i Guinea Bissau” (SAGE), dut a terme per Aliança per la Solidaritat i les seves sòcies APRODEL, FODDE i ADWAC, es va realitzar l’any 2012 una recerca sobre l’impacte de les inversions estrangeres directes en agricultura. Aquesta recerca va permetre identificar el cas de l’empresa espanyola (Agrogeba) a Guinea Bissau i analitzar les seves conseqüències. La recerca va concloure que almenys 600 persones havien estat expulsades de les seves terres, la majoria dones que, com les 320 dones de Sissacunda, Helacunda, Cupuda i Colondito, no tenien un títol que recolzés la propietat de la terra que treballaven.
Apostem i confiem clarament per la solidaritat de la societat espanyola davant problemes que són globals i on la solució ha de ser compartida. Per això creiem que aquesta campanya ajudarà a aconseguir que 1.000 dones més segueixin trencant la tradició d’aquest país.
El treball que implica la legalització va durar set mesos. Tot va començar amb treballs conjunts d’Aliança per la Solidaritat i APRODEL sobre qüestions relacionades amb la seguretat alimentària i el gènere (incloses activitats d’alfabetització de dones) i tot el relatiu al marc legal del país que, si bé possibilita l’accés en igualtat de condicions per a homes i dones en les seves lleis, l’ús i el costum ho impedia.
Aquestes sensibilitzacions van possibilitar que les dones consideressin prioritari comptar amb un títol d’afectació de la terra per tenir la seguretat sobre la mateixa, en la qual des del projecte s’anaven a engegar innovacions i inversions per augmentar la seva productivitat. A partir d’aquí, es va iniciar el procés en si, començant per trobades amb autoritats locals, els quals van ser seguits per donar compliment a la part administrativa de la legalització de la terra (emplenar els tràmits necessaris i el pagament de les taxes).
Una vegada pagats les despeses administratives (taxes) per a la legalització de les terres, repartits a parts iguals entre el Govern local, Aliança per la Solidaritat i APRODEL, amb fons del conveni SAGE finançat per l’AECID, tot va culminar amb els títols d’afectació a favor de les dones. El lliurament oficial dels documents de legalització la vam fer el passat 8 de març.
Els costos en els quals s’incorren tenen a veure amb un percentatge mínim per a personal, que és l’encarregat de fer les gestions, combustible per al trasllat a les institucions competents i el pagament de les taxes corresponents.
Des de la pàgina web de la campanya “Dona terres” es pot col·laborar amb aquesta iniciativa. A través de donacions, l’ONG Aliança per la Solidaritat recapta fons perquè les dones es converteixin en propietàries de les terres i no solament obtinguin del sòl l’aliment que necessiten, sinó que ho converteixin en “una manera de sostenir-se per si mateixes”. Fins al moment s’han donat més de 3.000 euros i s’ha aconseguit fer propietàries a més de 300 dones. La meta és arribar al miler.
- “Dona terres”. Amb una donació de 10 euros, s’aconsegueix legalitzar la propietat de la terra per a una dona.
