Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Projectes i campanyes

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Almudena Sanz, sòcia directora de Delfo

Estem convençudes que el canvi social ha de començar per les noves generacions

En la setmana del Dia Internacional de la Dona, Almudena Sanz, sòcia directora de Delfo, parla d’aquesta organització que treballa a Espanya en àmbits com la igualtat i la lluita contra la violència de gènere, entre uns altres. 25 anys després de la creació d’aquesta entitat, Sanz se sent una mica més cansada però amb la il·lusió i convicció intacta per seguir escurçant “la distància existent amb els homes quan s’analitzen dades sobre la presència de les dones en els àmbits de decisió acadèmic, jurídic, econòmic i cultural”. Des de Delfo empren el teatre fòrum com a eina per sensibilitzar i provocar aquesta presa de consciència tant en adolescents com en adults. I és que, com Sanz reconeix, “quan es vol canviar actituds, és més efectiu que es vivencien els conflictes i es visualitzin les solucions participant de manera activa en la transformació social”.

Quan i amb quina finalitat neix Delfo?

Delfo neix a la fi de 1991, en plena crisi dels 90, amb projectes d’orientació professional i suport a la cerca d’ocupació dirigits a persones amb dificultats per trobar treball. Ens especialitzem en joves que buscaven la seva primera ocupació i en dones que, després d’una interrupció en la seva trajectòria laboral i carrera professional a causa de la maternitat o altres responsabilitats familiars, desitjaven incorporar-se de nou al món laboral. La nostra finalitat en els inicis era guiar a grups de persones, fomentant el seu autoconeixement i autoestima i ajudant-los a desenvolupar les seves habilitats i competències més destacables per complir les seves metes professionals.

Quins serveis ofereix Delfo i a qui es dirigeixen?

“En Delfo ens especialitzem en dones que desitjaven incorporar-se al món laboral després de la maternitat”Des de llavors han passat 25 anys i s’han produït molts canvis en la nostra societat. Com a equip humà molt sensible a les necessitats socials i especialitzades a l’educació en valors igualitaris i desenvolupament de competències que millorin les capacitats emocionals i de relació entre persones, treballem amb entitats públiques i privades per implementar les seves polítiques socials, dirigides a múltiples segments de la població. En l’actualitat, tenim diferents línies d’actuació (igualtat, diversitat, intel·ligència emocional i foment de l’ocupació) i oferim projectes de consultoria, campanyes de sensibilització, serveis d’atenció psicològica i social i qualsevol altre programa que sigui necessari per aconseguir aquests objectius.

Existeix una consciència real de la desigualtat de gènere en la societat espanyola?

Em temo que no. A Espanya som conscients que tenim una legislació avançada en matèria d’igualtat i de violència de gènere, però no percebem la diferència entre la igualtat jurídica i la real. Quan s’analitzen dades sobre la presència de les dones en els àmbits de decisió (acadèmic, jurídic, econòmic, cultural…), es veu la distància existent i, d’aquí, en escalada, la seva influència a tota la societat.

Com és la labor de Delfo quant a educació per a la igualtat i prevenció de la violència de gènere?

“Intentem que els i les menors desenvolupin una actitud crítica davant les desigualtats”Estem convençudes que el canvi social ha de començar per les noves generacions. No solament creiem que cal conscienciar d’aquesta desigualtat existent a manera de diagnòstic, sinó que cal implicar als nostres menors perquè siguin agents de canvi. Per això intentem que els i les menors desenvolupin una actitud crítica davant les desigualtats que s’identifiquin en cada etapa evolutiva, perquè, al costat de la resta de la societat, puguin ser part de la solució. Per construir una societat lliure de desigualtats cal comptar amb els nois i noies que demà seran els qui prenguin les decisions en tots els àmbits (públics i privats).

En què consisteix el seu projecte de teatre pedagògic?

Emprem el teatre com a eina immillorable per provocar en el públic aquesta presa de consciència imprescindible i que es pugui produir la transformació social d’allò que volem canviar en el nostre entorn. Es tracta de simular conflictes quotidians en escena i mostrar els recursos necessaris per detectar, en la realitat, aquests mateixos estereotips i comportaments problemàtics i així estar en disposició de poder canviar-los. Aquesta metodologia l’apliquem tant amb menors (infància i adolescència) com amb població adulta. Amb els més petits treballem des de contes que puguin identificar o bé la història o bé als personatges, però donant un gran gir en escena que els sorprèn i capta la seva atenció. Amb adolescents hem comprovat que el musical és l’estil més directe per connectar amb les seves problemàtiques. I a la població adulta arribem des de la tragicomèdia i l’absurd.

Per què han triat el teatre com a eina per sensibilitzar?

“El musical és l’estil més directe per connectar amb els adolescents”Portem més de 15 anys treballant amb tallers formatius (tant en aula com en centres culturals) amb una metodologia clàssica de transmetre continguts sobre igualtat d’oportunitats. Quan el que es vol és un canvi d’actituds, és més efectiu que es vivencien els conflictes i que es visualitzin les solucions participant de manera activa en la transformació social. Els temes més presents en les nostres obres teatrals són les desigualtats entre dones i homes quant als seus rols (el que s’espera que siguin i facin els homes i el que s’espera que siguin i facin les dones), és a dir, la socialització diferenciada a través dels diferents agents socializadores (família, jocs, TV, música…) i l’herència que aportem uns i unes altres per a la visibilitat o invisibilitat, així com les diferents manifestacions de la violència de gènere.

Quines obres tenen en marxa en aquests moments per als adolescents?

“En el Teatre-Fòrum s’aborden temes com l’assetjament escolar, la violència de gènere o la diversitat cultural”Les dues últimes obres que hem creat per a població adolescent són dos musicals: ‘Et voldré sempre?’, de 2012 i de la qual portem més de 120 representacions, i ‘Xarxes’, estrenada al novembre de l’any passat i representada ja més de 25 vegades. En el cas de ‘Xarxes’, a través de vuit escenes s’aborden aspectes diversos com l’assetjament escolar, ciberbullying, la violència de gènere, els condicionaments socials i els estereotips de gènere, el conflicte intergeneracional, la competència emocional, la comunicació i la diversitat cultural. Per a això, l’elenc artístic interactua amb un format audiovisual, que dota d’un ritme i un llenguatge propers a l’univers dels i les adolescents explorant estètiques similars a les xarxes socials que avui dia intervenen les seves relacions socials.

Quin és la realitat de la dona en l’ocupació, l’esfera pública i la família?

Termes com a bretxa salarial o sostre de cristall comencen a formar part de qualsevol conversa que defineix la situació de la dona en la seva esfera pública. La realitat és que quan les dones realitzen treballs amb pitjors remuneracions i en jornades més petites, es generen dependència econòmica i pensions insostenibles. A més, mentre no canviï la distribució de responsabilitats en l’esfera pública/privada, les dones seguiran compatibilitzant el seu desenvolupament professional amb les exigències domèstiques i familiars.

Quins passos s’han de donar per canviar aquesta realitat?

“L’esfera privada ha d’incorporar models masculins i pares actius en la llar”La realitat de la dona en l’ocupació, en l’esfera pública i en la família ha de deixar de ser al més aviat possible una “realitat de dona”. Al més aviat possible, hem d’analitzar la realitat de les esferes públiques i privades amb un exercici amb presència comuna d’homes i dones. L’esfera privada ha d’incorporar models masculins, oferint a parelles i pares que participin de manera activa en la construcció de la seva llar. Per a això, s’han de visibilizar noves masculinitats que modifiquin, al seu torn, els condicionants tradicionals del món productiu (jornades interminables, cuidat de persones depenents a càrrec de les dones, etc). Això no és un problema generat per les dones i, per tant, no està solament a les nostres mans posar-li solució. Les desigualtats socials afecten a la societat en el seu conjunt i, per tant, som el conjunt de la societat els qui hem de plantejar un nou marc de convivència igualitari.

Hem avançat en matèria d’igualtat en els últims nou anys des que va néixer el primer Ministeri d’Igualtat?

Des d’aquell Ministeri d’Igualtat i l’actual Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat (ha anat canviant molt el nom), s’han visibilizado millor les necessitats, la qual cosa és un avanç en si mateix, però s’han reduït els recursos. Les lleis, les estratègies, els plans, els pactes, etc., si no es doten de recursos suficients, no es poden implantar.


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions