Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Drets humans

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Analfabetisme i conflictes

Un nou informe de la UNESCO revela que 28 milions de nens manquen d'accés a l'educació a causa dels conflictes en diversos països

Img escuela Imatge: IICD

El 42% dels nens sense escolaritzar, un total de 28 milions, viu en països pobres afectats per conflictes. Aquestes crisis fan xixines les possibilitats d’accés a l’educació, amb les consegüents conseqüències per als petits. Els països de Latinoamerica són els més afectats per aquesta situació, encara que els últims esdeveniments ocorreguts a Líbia han portat a la UNESCO a suspendre totes les activitats de cooperació que desenvolupava al país. Un informe d’aquesta institució alerta d’aquesta greu situació.

Vaticinar que en 2015 no es compliran els tan perseguits -i necessaris- Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM) no és una novetat, però sí pot ser-ho revelar que els indicadors que tenen en compte no experimentaran en alguns casos els avanços esperats, almenys, per apropar-se a uns mínims. En l’àmbit de l’educació, els conflictes que duren ja diversos anys i altres nous, com el registrat a Líbia des de fa unes setmanes, posen en perill les taxes d’escolarització dels menors que haurien d’estar matriculats en ensenyament primari.

“Els conflictes armats priven a 28 milions de nens de la possibilitat d’instruir-se”. Aquesta dada es recull en l’informe de Seguiment de l’Educació per a Tots al Món 2011, editat per la UNESCO, on s’afirma que els atacs ocorreguts en alguns països aconsegueixen a les escoles, a més de suposar altres violacions dels drets humans. Amb el títol “Una crisi encoberta: conflictes armats i educació”, ressalta que “el món no va per bon camí” per aconseguir en 2015 els sis objectius de l’Educació per a Tots subscrits per 160 països a Dakar l’any 2000.

A les seves pàgines, l’informe detecta que entre 1999 i 2008, es van registrar conflictes armats en un total de 35 països del món. “Encara que s’han realitzat progressos considerables en molts àmbits, es distarà molt d’aconseguir la majoria dels objectius fixats”, s’assevera.

Escoles tancades i menors taxes d’escolarització

La UNESCO va suspendre fa dos “dies tota cooperació” amb Líbia, que es duia a terme mitjançant un acord signat en 2001 amb les autoritats. Aquest anunci suposa la suspensió de les activitats relacionades amb les àrees de ciència, cultura i comunicació. La decisió s’ha a causa dels atacs registrats contra la població civil i la decisió de l’Assemblea General de Nacions Unides d’expulsar a Líbia del Consell de Drets Humans de l’ONU, explica la UNESCO. Està previst reprendre la cooperació “quan els drets del poble libio tornin a ser plenament respectats”.

En aquest mateix país, Save the Children ha alertat que més d’un milió de nens de l’oest estan “de debò perill”. Assenyala que, d’acord a informes recents, “les escoles han estat tancades i molta gent es queda a les seves cases” per por. Aquesta organització compta amb un equip d’emergència en l’est de Líbia i especialistes a les fronteres d’Egipte i Tunísia “per detectar les necessitats dels refugiats que les creuen”.

Un altre informe d’Intermón Oxfam plasma la situació de les menors a Afganistan, l’educació de les quals està en risc, subratlla. “Molt en Joc. L’educació de les nenes a Afganistan”, signat per un total de 16 ONG, “afirma que la pobresa, la inseguretat, la falta de professores i unes escoles mal equipades estan minant l’educació de les nenes afganeses”. La xifra de menors escolaritzades ha passat de 5 milions en 2001 a 2,4 milions en l’actualitat.

L’estudi detalla les barreres d’accés a l’educació, amb una qualitat “altament irregular” i unes escoles que manquen de les estructures necessàries. “Per això -continua IO- prop de mig milió de les nenes escolaritzades no vas agafar regularment a classe”.

Causes de la baixa escolarització

L’informe de IO aclareix les causes argumentades per les nenes entrevistades per a l’elaboració del mateix. La majoria va afirmar que la pobresa és “el major obstacle per a la seva educació i la causa principal de l’abandó després de l’educació primària”. En els següents esglaons se situen la inseguretat i els matrimonis forçats.

En ocasions, les classes es reben a l’aire lliure o en estructures temporals

En diversos països del món, les famílies amb menys recursos han d’apostar per l’educació d’un sol fill, que sovint és el fill home, ja que els seus estalvis no donen per més. Fundació Pla Internacional Espanya impulsa la campanya “Per ser nenes” per evitar-ho. Amb una col·laboració de 100 euros és possible abonar el cost d’una beca perquè una nena d’educació secundària estudiï durant un curs, a Ghana o a El Salvador. També és possible aportar una quantitat menor, a partir de 10 euros.

Un altre obstacle a l’educació és l’escàs nombre de professors o la formació insuficient d’aquests, així com l’escassetat d’escoles i les grans distàncies que s’han de recórrer fins a arribar a elles. L’informe de IO precisa que les pitjors taxes es registren a les zones rurals. “Més del 40% de les nenes van assenyalar que reben les classes a l’aire lliure o en estructures temporals”, manifesta l’organització. “Algunes han de viatjar més de tres hores cada dia de camí a l’escola més propera”, afegeix.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions