Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Projectes i campanyes

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Anna Ferrer, presidenta i directora executiva de la Fundació Vicente Ferrer

Les nenes índies neixen assumint que són menys que els nens

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dissabte, 15 de Març de 2014

Les seves primeres paraules són per a Vicente Ferrer, “el carisma de les quals i especial relació amb les persones ho fan inigualable”. Anna Ferrer recorda a qui anés el seu company durant molts anys, però accepta que ara sense ell, el treball ha de continuar. El seu llegat ha de romandre viu: “Ell va deixar un equip amb una gran motivació”. La presidenta i directora executiva de la Fundació Vicente Ferrer enalteix en aquesta entrevista la figura d’una persona única i subratlla el treball que gràcies a ell desenvolupen a favor de les dones a Índia. “La discriminació de la dona és tan endèmica, que hem de treballar per acabar amb ella de manera transversal”, recalca. Violència, abusos, desigualtat o injustícia són alguns dels elements que teixeixen la vida de les dones a els qui atenen: “L’Índia és el quart país més perillós on ser dona”. Hi ha tant per fer que el treball no cessa, però Anna es mostra confiada: “Afortunadament s’estan donant canvis”.

Parlar de la Fundació Vicente Ferrer és parlar del propi Vicente. Què va suposar la seva pèrdua i com s’ha aconseguit mantenir el seu llegat?

“El llegat de Vicente Ferrer es manté cada dia”Ell va deixar una estructura de treball enorme i un equip amb una gran motivació. Tots els que hem treballat amb ell sabem que el seu carisma i la seva especial relació amb les persones ho fan inigualable. Seguim treballant perquè confiem en el projecte que construïm al costat d’ell. La seva pèrdua va ser molt sentida per tots perquè era una mica més que un cap. Però el seu llegat es manté cada dia amb tot el treball que realitzem i que ens permeten fer els col·laboradors amb les seves aportacions. Estic convençuda que estaria orgullós dels passos que ha donat la Fundació des de la seva marxa.

Li preocupa que els considerin una Fundació que treballa solament amb dones o precisament volen ser reconeguts per això?

“La discriminació de la dona és tan endèmica que hem de treballar per acabar amb ella de manera transversal”Treballem amb homes i amb dones de castes baixes, però sempre amb especial atenció a elles, que sofreixen discriminació de gènere. Per això, per a nosaltres és molt important el nostre sector dedicat en exclusiva a la dona, igual que tots els altres (ecologia, sanitat, habitatge, persones amb discapacitat i educació), que s’implanten tenint molt present l’apoderament femení. La discriminació de la dona és tan endèmica que hem de treballar per acabar amb ella de manera transversal. Per exemple, quan construïm una casa per a una família que vivia en una barraca, la posem a nom de la dona perquè sigui de la seva propietat i se senti protegida.

Amb motiu del Dia Internacional de la Dona, FVF va recordar que a Índia, Bangladesh, Timor-Leste, Maldives, Sri Lanka i Tailàndia elles sofreixen vuit vegades més violència en les relacions de parella que en cap altre lloc del món. Com ajuden a combatre-ho?

La violència contra les dones és endèmica. L’Índia és el quart país més perillós on ser dona. L’educació en la igualtat, tant a adults com a nens, és bàsica per combatre-la. A més, fem molt treball d’apoderament de la dona a nivell educatiu, econòmic i social. Després d’una agressió, és molt important donar suport a la víctima per facilitar-li el procés. Tenim cases d’acolliment en les quals se’ls dona una llar de manera temporal, atenció psicològica i un acompanyament exhaustiu en tot el procés de denúncia. A més, acudeixen a tallers de la Fundació en els quals aprenen un ofici per poder tenir ingressos econòmics i ser independents.

El 47% de les dones índies, gairebé la meitat, són obligades a contreure matrimoni a partir dels 15 anys i en les últimes tres dècades s’han produït uns 12 milions d’avortaments selectius de nenes, segons dades de FVF. Cuesta pensar en avanços, però els ha percebut o creu que els principals símptomes de discriminació de la dona romanen enrocats?

“Estem aconseguint que les famílies siguin conscients de la importància de donar educació a les seves filles”

Són actituds que formen part de l’imaginari social indi. Afortunadament s’estan donant canvis, estem aconseguint que les famílies siguin conscients de la importància de donar educació a les seves filles, que no interrompin els seus estudis amb noces, ni que promocionin a les seves nenes al matrimoni ni a la maternitat quan no estan preparades ni física ni mentalment.

Per fortuna aquesta taxa s’ha reduït molt en Anantapur, on treballa la Fundació, i la majoria de les noies es casen a partir dels 18 anys, l’edat legal per contreure matrimoni. La clau és motivar-los perquè cursin fins a l’últim grau en l’institut. La Fundació treballa mà a mà amb les organitzacions locals per impedir que concertin els matrimonis de les seves filles abans de l’edat legal. En 2013, aconseguim detenir 85 matrimonis infantils, però sabem que sense un treball de sensibilització de molts anys, la taxa seria molt major.

Són conscients les dones índies de la discriminació que sofreixen o ho viuen amb naturalitat, com alguna cosa que “és així”?

Cada vegada són més conscients, però han fet falta molts anys per despertar aquesta consciència. L’Índia és una societat profundament patriarcal. Les nenes neixen assumint que són menys que els nens. Són les últimes a menjar a casa, la prioritat és que estudiïn ells, saben que són una càrrega perquè els seus pares hauran de pagar dot per elles… L’educació és la clau perquè siguin autosuficients i fortes per reivindicar els seus drets.

A través de la Societat Cooperativa “De Dona a Dona”, les dones del nostre país poden col·laborar amb les dones d’Índia. Quin és la repercussió del suport d’una sola dona espanyola? Què pot aconseguir?

Amb el programa “De Dona a Dona”, cada col·laboradora pansa a formar part d’una Societat Cooperativa de dones en risc d’exclusió. La seva aportació, 9 euros mensuals, contribueix a l’apoderament econòmic d’una d’aquestes dones rurals, a més d’impulsar el desenvolupament integral de tot el col·lectiu. Part d’aquesta contribució s’utilitza perquè la dona obri un compte bancari a termini fix que generi interessos. Al cap dels set anys que dura el programa, les sòcies índies es converteixen en propietàries d’aquest capital, amb el qual no solament aconseguiran guanyar-se el respecte de les seves famílies i de tota la comunitat, sinó que garantiran la seva seguretat i autonomia en el futur. Elles són els qui decideixen com i para què emprar aquests estalvis, amb l’acompanyament i assessorament continu de la FVF, que les anima al fet que els inverteixin en petits emprendimientos i negocis i al fet que segueixin estalviant una mica de diners, com un segur davant imprevists o per usar durant la vellesa. A més, aquesta aportació també es destina a enfortir el paper de la dona en la societat i la defensa dels seus drets.

Com si s’apadrinés una dona… Segueix creient la FVF en l’apadrinamiento com una fórmula efectiva per al desenvolupament de les comunitats?

L’apadrinamiento és la clau a una nova vida, no solament per a l’apadrinat, sinó per a tota la seva família. Amb aquesta aportació mensual, a més de garantir el suport educatiu a nens i nenes de castes baixes, material escolar i roba, tota la família es veu amb cobertura sanitària i és una porta d’entrada a altres programes de la Fundació, com els programes d’apoderament de la dona en cooperatives o ajudes per als cultius. L’apadrinamiento reverteix en tots els aspectes de la vida i en tota la família. No és en va que molts adults que van anar els primers nens apadrinats de la Fundació recordin encara el seu nombre d’apadrinat, perquè en realitat va canviar la seva destinació.

Aquest és l’objectiu de la cooperació internacional. Com valora la cooperació espanyola amb Índia?

Des d’Espanya hem rebut un gran suport de les institucions públiques. A causa de la greu crisi econòmica que afronta el país, els organismes han reduït la seva ajuda a països en desenvolupament. És comprensible que es dediquin a pal·liar les noves desigualtats que sorgeixen, però no han d’oblidar als països que més sofreixen la pobresa i que més temps porten sofrint-la.


Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions