Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Projectes i campanyes

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Apadrinament de majors

El seu objectiu és cobrir les manques afectives dels majors ingressats en residències a través de famílies voluntàries que els visiten o truquen per telèfon

La solitud és un dels principals temors de les persones majors. Ja sigui per la pèrdua de la parella, els amics o el distanciament amb els fills, es tracta del grup que més necessita estar acompanyat. Per a això, algunes associacions dedicades a atendre la població de més edat han impulsat nous programes d’apadrinament afectiu. A través d’ells, famílies completes o persones individuals es comprometen amb una persona major que viu en una residència i la visiten amb freqüència, truquen per telèfon o acompanyen a la consulta del metge quan és necessari. L’objectiu és cobrir les manques afectives d’aquests majors i millorar la seva qualitat de vida.

Qui pot ser padrí

L’apadrinament afectiu o de majors és una fórmula relativament recent. Si bé existeixen professionals que s’encarreguen d’acompanyar o atendre les persones de major edat que es troben soles, generalment dependents, l’apadrinament permet que, a través d’un compromís, sobretot moral, una família o una única persona cobreixi les necessitats afectives dels qui més el necessiten. /imgs/2006/09/avi.jpgEs tracta d’un programa mitjançant el qual persones voluntàries fan companyia a majors que viuen en residències i la xarxa familiar de les quals és nul·la o escassa. L’Associació Edat Daurada Missatgers de la Pau compta amb un d’aquests programes, denominat “En Família”, que permet “la posada en contacte de famílies amb persones majors que viuen en residències i que a penes tenen, o manquen totalment, de suport emocional per part dels seus familiars naturals”, tal com explica el president de l’Associació, Ángel García.

L’objectiu fonamental és “millorar la qualitat de vida dels majors amb dèficit en relacions afectives familiars i pal·liar el seu sentiment de solitud, postergació o oblit”. Per a això, es busquen famílies o persones individuals a les quals es realitza un estudi d’idoneïtat per a constatar que reuneixen determinats requisits, “L’objectiu fonamental és millorar la qualitat de vida dels majors amb dèficit en les relacions afectives familiars”com l’empatia amb persones majors o la disponibilitat per a realitzar-los visites. Posteriorment, se’ls assigna un major i, segons la freqüència que ells decideixen, els visiten, els mostren el seu suport a través de trucades telefòniques o els acompanyen en dies festius i dates assenyalades, com els aniversaris o el nadal. “Nosaltres no decidim ni els dies que han d’anar, ni el nombre d’hores, ni el que han de fer amb ells. Això depèn de la disponibilitat dels padrins, que es poden comprometre un dia a la setmana dues hores, dues vegades al mes, a una trucada de telèfon a la setmana o a acompanyar a la persona major quan hagi d’anar al banc o a un centre mèdic”, explica la coordinadora del programa “En Família”, Gema Santana, qui realitza un seguiment per a verificar que aquest compromís es compleixi i recorda la importància de ser “rigorós” perquè, afegeix, “es crea un llaç molt fort entre la família i la persona que s’està cuidant, que té ganes d’estar acompanyat”.

Poden ser padrins des de persones que tenen família i acudeixen a visitar als majors amb els seus fills, que es converteixen per a ells en una espècie de néts, fins a gent a la qual li agrada o té la necessitat d’apadrinar. Quant als apadrinats, assenyala Gema Santana, “són persones que requereixen d’aquesta fórmula bé perquè procedeixen de famílies molt desestructurades o perquè aquestes no viuen a prop i no poden visitar-los tots els dies”. “També s’apadrina -agrega- a aquelles persones a les quals considerem que l’apadrinament els beneficiarà anímicament, perquè la tercera edat va acompanyada de pèrdua de la parella o els amics, i això els afecta en la seva autoestima i en el seu estat d’ànim”. L’apadrinament és un programa gratuït per a totes dues parts i es realitza principalment amb majors ingressats en residències perquè, indica Ángel García, “per molt bo i personalitzat que sigui el tracte dels professionals dels centres, mai és suficient, i l’amor d’una família, ja sigui biològica o ‘postissa’, és bàsic per a la felicitat i el benestar de les persones majors”.

Paginació dins d’aquest contingut

  •  No hi ha cap pàgina anterior
  • Ets a la pàgina: [Pág. 1 de 3]
  • Ves a la pàgina següent: Manques afectives »

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions