“No pots triar el mar, quan solament coneixes un llac”. Aquesta frase, pronunciada en una trobada recent de persones amb discapacitat intel·lectual, resumeix la necessitat que té aquest grup de representar-se a si mateix. Ser el seu propi portaveu. Les paraules són un vehicle de comunicació extraordinari quan s’ordenen amb encert. Per això, des de fa 10 anys, FEAPS organitza grups en els quals ensenya a les persones amb discapacitat intel·lectual habilitats de comunicació. “Volem que parlin ells, en lloc de parlar per ells”, expliquen els responsables del programa.
Imagen: FEAPS
La comunicació facilita la participació en la vida associativa. Permet a les persones expressar les seves necessitats, opinions i desitjos. Els ajuda a integrar-se en un grup, a participar, debatre i prendre decisions sobre aquells assumptes que els interessen. Gràcies a ella, s’aconsegueix una major autonomia personal i s’incrementen les possibilitats d’autogestió. No obstant això, la comunicació per si sola no és suficient. No n’hi ha prou amb tenir alguna cosa que dir. Cal saber com dir-ho.
“Volem que parlin ells, en lloc de parlar per ells”, indiquen des de FEAPS
Des de 1998, FEAPS (Confederació Espanyola d’Organitzacions en favor de les Persones amb Discapacitat Intel·lectual) desenvolupa el Programa de grups d’autogestores. En ell, s’ensenyen habilitats de comunicació, tècniques perquè les persones amb discapacitat intel·lectual aprenguin a transmetre. “Volem que parlin ells, en lloc de parlar per ells. Volem que tinguin veu en tot allò que els concerneix”, explica la responsable del programa, Rosa Pérez Gil.
La iniciativa, que compleix aquest any el seu desè aniversari, persegueix la creació de grups que es plantegen com “un camp d’entrenament”. En ells, homes i dones adults amb discapacitat intel·lectual aprenen a expressar-se, es recolzen, animen i motiven per ser cada vegada més protagonistes de la seva pròpia vida. En total, a Espanya existeixen més de 230 grups, unes 2.400 persones distribuïdes per totes les comunitats autònomes, “incloses Ceuta i Melilla”, concreten des de FEAPS.
Persona de suport
La finalitat dels grups és que tots els seus membres se sentin escoltats, acceptats i valorats. Són un espai obert de participació en el qual s’espera que cada persona descobreixi les seves capacitats, però també les seves limitacions. Per a això, es comparteixen experiències i es compta amb l’ajuda d’un dinamitzador o persona de suport.
Cada grup compta amb l’ajuda d’un dinamitzador que ensenya a parlar i a prendre decisions
Aquest professional s’encarrega d’ensenyar a parlar i instrueix als membres del grup en la necessitat de decidir per si mateixos “per participar en l’associació o en el seu entorn més proper”. La persona de suport els orienta perquè puguin expressar-se d’una forma adequada i adopta un paper de conseller: escolta atentament, ajuda a fer eleccions i anima a expressar les opinions.
En principi, qualsevol persona amb discapacitat intel·lectual pot formar part d’un grup d’autogestores. Només fa falta que pertanyi a alguna de les associacions que integren FEAPS. Està demostrat que el grau d’èxit és major com més gran és també el nivell d’autonomia, però la necessitat de més suport no impedeix l’acceptació en el grup.
Respecte a l’estructura, generalment, es tracta d’equips mixts formats entre 8 i 12 persones majors d’edat, amb necessitats d’ajuda intermitent o limitada i que deixen en mans dels membres la decisió de permetre l’entrada de nous companys o companyes.
Cada grup estableix els dies i l’hora de reunió, d’acord a la disponibilitat de tots els membres i de la persona de suport
El punt d’inflexió és la primera reunió. És la més important. “Hi ha un abans i un després d’iniciar-se en el grup d’autogestores, es marca una diferència”, afirma Rosa Pérez Gil. En aquesta presa de contacte es proposen dinàmiques de presentacions, si els membres no es coneixen entre si, i se’ls anima a expressar el que esperen de les sessions. Posteriorment, cada grup estableix els dies i l’hora de reunió, d’acord a la disponibilitat de tots els membres, de la persona de suport i de l’espai en el qual se celebren les trobades.
Altres aspectes que es defineixen són les normes de funcionament, tals com el respecte mutu, torn de paraula, confidencialitat o entrada i sortida de membres. També es tria un moderador o moderadora i un secretari o secretària, que s’encarreguen d’ordenar la participació en les reunions i prendre notes per a l’acta de la reunió, respectivament. Es tracta, en definitiva, que els membres del grup gestionin tot per ells mateixos, per aplicar després aquesta tècnica a la vida diària.
