Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Economia solidària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Bancs comunals

Aquesta iniciativa de microfinanciación ajuda a persones amb escassos recursos perquè obrin el seu propi negoci o desenvolupin una activitat productiva

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 08deOctubrede2010
Img artesanas Imatge: cticona

La banca comunal és fonamental per a nombroses famílies d’Amèrica del Sud. Sobretot en aquests països, organitzacions o comunitats s’alien amb les persones més necessitades per prestar-los una petita quantitat de diners que els ajudi a muntar el seu propi negoci o a engegar una activitat que generi ingressos.

Img artesanas articuloImagen: cticona

Els bancs comunals s’aprofiten dels avantatges de la microfinanciación. Les persones d’una comunitat que viuen en condicions de vulnerabilitat poden sol·licitar microcrèdits per emprendre una activitat econòmica que els ajudi a superar les dificultats. Per a ells suposa una alternativa als canals convencionals, que sovint se’ls tanquen.

Les nostres Petjades desenvolupa la seva labor des de 2007 a Buenos Aires (Argentina). Promou el desenvolupament integral de les persones en les seves comunitats mitjançant programes de finances solidàries. Recolza “accions participatives, autogestivas i èticament responsables” i s’assenta en valors de solidaritat, llibertat, autonomia, respecte per la diversitat, confiança i equitat.

Molts bancs s’organitzen per barris i en ells es dona prioritat a les dones emprenedores

Entén els bancs comunals com a organitzacions de barri que s’autogestionen. L’equip mínim és de set persones (socis) i es dona prioritat a dones que ja compten amb un negoci en marxa. Cada soci rep una línia de crèdit de creixement progressiu, realitza un estalvi periòdic i se li imparteix capacitació. “La destinació del crèdit pot ser per enfortir l’emprendimiento o per millorar l’habitatge”, precisa l’entitat.

Control intern i extern

Aquest tipus d’entitats compta amb diversos mecanismes de control que asseguren un funcionament correcte. En general, organitzacions sense ànim de lucre assessoren als socis i segueixen les seves operacions. És el cas d’Economistes sense Fronteres, que en 2008 va prendre part en un projecte d’aquestes característiques a Perú. A més, Les nostres Petjades recorda que cada banc compta amb una organització interna, el màxim òrgan de la qual és l’assemblea de socis.

Una taula directiva conformada per tres socis amb càrrecs rotatius coordina aquesta assemblea i l’organització corresponent és corresponsable del funcionament de l’entitat, sobretot, al moment d’engegada. De manera progressiva, els bancs prenen les regnes per funcionar en solitari perquè la clau és l’autogestió. D’aquesta manera, a mesura que es retornen els préstecs, estalvien per poder concedir nous crèdits.

També l’Associació Share Espanya ha pres part en el projecte Bancs Comunals per al Desenvolupament Rural de Dones a Guatemala, en el departament d’Huehuetenango. La iniciativa ha donat suport a 168 dones emprenedores, a través de 14 bancs comunals destinats a poblacions d’extrema vulnerabilitat i marginalitat, amb taxes elevades d’analfabetisme (87,5% de dones rurals), desnutrició crònica (superior al 80%) i pobresa extrema (superior al 90%). S’han organitzat i format grups de dones amb iniciatives microempresariales, “perquè aquestes iniciïn o enforteixin una activitat productiva que els permeti obtenir rendibilitat o beneficis econòmics”. Amb aquests pagaran la seva capital finançat i els interessos, a més de destinar una part a l’estalvi propi.

Consells comunals

Les comunitats donen lloc a diverses formacions que busquen el benefici dels seus veïns. Una fórmula clàssica són els consells comunals, freqüents en diversos punts de Sud-amèrica. A Veneçuela, el Consell comunal de l’Arxipèlag dels Roques se centra en el desenvolupament de projectes comunitaris i, en els seus estatuts, reconeix la possibilitat d’executar un sistema microfinanciero i atorga a l’assemblea de ciutadans l’estatus de “màxima instància de participació”, conformada pels habitants de la comunitat.

Entre les seves accions per aconseguir les seves finalitats, destaca el banc comunal com un òrgan controlat per cinc habitants de la comunitat, electes en l’assemblea de ciutadans i les funcions dels quals passen per administrar els recursos, promoure la construcció de cooperatives, impulsar un pressupost participatiu, sensible al gènere, promoure l’enfortiment de les economies locals i altres formes alternatives i solidàries per a l’intercanvi de béns i serveis. S’entén que aquest banc pot estar regit per un consell comunal o una mancomunitat de consells comunals, mitjançant la figura jurídica de cooperativa. Les bases són en tots els casos dos: participació i solidaritat.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions