La preocupació per la crisi econòmica sembla haver-se colat en tots els racons del món. Però en alguns té major raó de ser, perquè sempre es viu en crisi. Si escau, les èpoques de recessió són simplement un punt i seguit. Gana, guerres, pobresa, malalties, mortalitat infantil… Aquesta és la fotografia diària de la Banya d’Àfrica, una crisi que s’agreuja malgrat les demandes d’ajuda de nombroses ONG que treballen a la zona.
Imagen: Unicef/Andrew Heavens
Sempre està en crisi, però en explicades ocasions centra l’atenció que es mereix. La Banya d’Àfrica, una de les zones més pobres del món, sap molt bé què és travessar una època de recessió perquè la viu des de fa ja massa temps. Rep el seu nom de la forma triangular que adopten els països que ho componen, un puzle de precarietats al que cada peça aporta unes estadístiques preocupants.
Se situa a Àfrica oriental, sostingut per Somàlia, Djibouti, Eritrea, Etiòpia, Sudan i part de Kenya. Totes aquestes zones s’enfronten a una situació de caos que afecta a la població en general. Sense distincions. La sequera, els conflictes, la pujada del preu de l’energia i dels aliments, les malalties i una alta taxa de pobresa de la qual poques persones escapen l’han portat al col·lapse.
Mortalitat infantil. S’estima que un de cada cinc nens de la Banya d’Àfrica està en risc de mort per malnutrició. Per això, gairebé de manera contínua, Unicef reclama accions urgents per evitar una crisi humanitària a la regió. Les seves dades indiquen que Etiopia i Somàlia són els països més afectats, “però hi ha àrees d’Eritrea, Djibouti, Kenya i Uganda que mostren els mateixos símptomes”. Més d’un milió de nens podrien morir a Somàlia a conseqüència de la fam.
Malnutrició. Somàlia es porta la pitjor part. Els conflictes interns i els períodes de sequeres i inundacions contribueixen a unes taxes elevades de malnutrició aguda, per sobre del 20%. Es considera que a partir d’una taxa del 15% -Uganda també la supera- el país s’enfronta a una situació severa de malnutrició permanent. Les estimacions oficials apuntaven ja en 2008 a uns 75.000 nens severament malnutridos. En la crisi actual, Somàlia rep ajuda d’emergència de l’ACNUR per a les víctimes de la fam, que fins a final de mes prestarà assistència a unes 180.000 persones a Mogadiscio i a la regió centro-sud. Nacions Unides ha declarat la situació de fam al centre i sud de Somàlia, i més de la meitat dels nens de les zones més afectades per la sequera sofreixen malnutrició severa.
Sequera. A Etiòpia, la sequera i els conflictes interns llancen un balanç de milions de persones afectades per la inseguretat alimentària. A Kenya, més d’un milió de persones necessita assistència alimentària urgent. La terra àrida i semiárida del nord cronifican la situació, ja que els pastors amb prou feines poden mantenir al bestiar. A aquesta situació, s’uneix la d’uns 77.000 desplaçats interns que van haver d’abandonar les seves granges i interrompre el cicle agrícola.
Malalties. La malària, la pneumònia, la diarrea aguda, el còlera i altres infeccions causen estralls en aquesta regió del continent africà. La principal víctima és la infància de les zones més pobres, a qui la malnutrició extermina bona part de les seves defenses i posa en risc les possibilitats de supervivència. A Etiòpia, ara preocupa el xarampió en els camps de refugiats somalis i ACNUR demana una ràpida resposta davant la possibilitat que el brot augmenti la taxa de mortalitat i les malalties greus.
Refugiats. S’expliquen per milers. A Kenya, s’ha incrementat el nombre d’arribades diàries de refugiats somalis als tres camps de Dadaab, assenyala ACNUR. El seu nombre ha aconseguit unamitjana diària d’1.500 durant els primers dies d’agost, mentre que al juliol es registraven cada dia 1.300 arribades. Save the Children assenyala que més de 16.000 persones esperen encara en les entrades dels camps de refugiats de Kenya a l’espera que se’ls identifiqui.
Hi ha solució? Para Unicef, la resposta ve de l’acció coordinada entre la comunitat internacional, els donants i els governs de la regió. Solament així s’aconseguirà “frenar i revertir la tendència que augura un altre desastre humanitari de gran envergadura”, advertia fa algun temps. ACNUR ha distribuït ajuda humanitària a Somàlia durant els últims anys per terra i mar, “però en l’emergència actual és crucial guanyar temps”, afegeix. Mentrestant, Mans Unides acaba d’enviar una altra partida de 160.000 euros a Somàlia, Kenya i Etiòpia. En total, ha enviat més de 500.000 euros repartits en nou projectes d’emergència a Somàlia (4), Etiòpia (3) i Kenya (2). Missions Salesianas, que treballa en la missió de Debre Zeit, al Sud d’Addis Abbeba (Etiòpia), ha enviat més de 200.000 euros per comprar aliments i cobrir necessitats bàsiques. “En la comunitat viuen prop de 10.000 persones que necessiten ajuda urgent”, adverteix.
Per què ningú va frenar tota aquesta situació? Es pregunta Save the Children. “Els primers signes d’escassetat de pluges es van registrar al novembre de l’any passat”, explica. Diverses organitzacions, entre elles Save the Children, van incrementar des de llavors les seves operacions i van demanar ajuda als donants internacionals. “No obstant això -prossegueix l’ONG-, els avisos primerencs no han anat acompanyats de les accions primerenques, amb molts donants esperant al fet que avancés el desastre en lloc de reduir el risc per endavant. Moltes vides podrien haver-se salvat“.
Comptar amb un habitatge en la Banya d’Àfrica és complicat. Un bon nombre de persones habiten en els camps de refugiats i assentaments habilitats per l’ACNUR després dels conflictes que van enfrontar, a la fi dels anys setanta, a Etiòpia i Somàlia. Una altra bona part de la població la conformen els pastors nòmades que es desplacen d’un costat a un altre. D’ells, uns 19,5 milions de persones, gairebé el 40%, sobreviu amb menys d’un dòlar aldia .
Els pastors estan tan acostumats a aquesta manera de vida, que algunes ONG que intervenen a la zona han optat per implantar programes mòbils de salut ieducació, en lloc que la població adopti una vida sedentària. A Etiòpia, Save the Children ha atès a gairebé 900.000 persones, entre elles, pares a els qui facilita els mitjans per treballar i guanyar un sustento. També proporciona aigua potable, aliments d’emergència i atenció sanitària als menors que sofreixen malnutrició, a més de distribuir medicines veterinàries i aliments per al bestiar.
En temps de crisi es prenen decisions que poden ser fatals per als menors: matrimonis primerencs, abandó escolar o separacions familiars
Aquesta organització també assessora a les famílies per evitar que prenguin decisions que, “en temps de crisis, poden ser fatals per als seus fills”. És en aquests moments quan s’acorden matrimonis primerencs entre adults i nenes que amb prou feines han arribat a l’adolescència, l’explotació infantil s’intensifica, es redueix el nombre de menjars diaris per estalviar, es registra un major nombre de separacions familiars i augmenta la taxa d’abandó escolar.
La falta de sanejament, accés i distribució d’aigua en algunes zones afavoreix la propagació d’infeccions i la mort del bestiar, principal sustento de centenars de famílies. Etiòpia, Kenya i Somàlia són els punts prioritaris d’atenció, on s’intenta contrarestar els efectes de la sequera. “Més de 12 milions de persones -4,5 milions a Etiòpia, 3,5 milions a Kenya, 3,8 milions a Somàlia i 600.000 a Uganda- no tenen garantida el menjar, aigua neta i serveis sanitaris bàsics”, recorda Intermón Oxfam.
