Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Economia solidària

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Beneficència: cap a un paper més actiu

Matí, 5 de setembre, se celebra el Dia Internacional de la Beneficència que enalteix la contribució que fan totes les persones a les diferents causes humanitàries

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Divendres, 04 de Setembre de 2015

S’ha passat de parlar de beneficència a fer-ho de solidaritat, on el ciutadà que decideix col·laborar amb un projecte ho fa des d’un rol de responsabilitat i igualtat. Però, d’on ve el terme beneficència? Es desvetlla en el següent article amb motiu del Dia Internacional de la Beneficència, data que en 2012 l’Assemblea General de les Nacions Unides va assignar al 5 de setembre, en commemoració de l’aniversari de la mort de la mare Teresa de Calcuta.En aquesta jornada també es recorda la labor de totes les organitzacions i particulars que exerceixen un paper cada vegada més crucial per atendre les necessitats humanes.

Imatge: Fotos GOVBA

Sembla que la paraula beneficència ens suggereix un lloc de caritat en el qual una persona que té, el benefactor, ofereix un ben o servei a qui no ho té. Per tant, des d’aquest punt de vista seguim contribuint a la desigualtat, restant drets a els qui reben una ajuda. No obstant això, més enllà de les paraules, entenem l’acte de donar, oferir i compartir amb un altre ésser humà com una mostra de solidaritat.

Una mica d’història: de la beneficència a la responsabilitat

El terme beneficència encunyat durant l’Edat Mitjana ve de la contribució històrica que l’Església feia als pobres, indigents i marginats amb la col·laboració dels fidels i al·ludint a sentiments religiosos. Durant l’Edat Moderna, els ajuntaments contemplen nous plans de beneficència pública i l’Estat comença a aprofundir en aquest tipus d’intervenció atenent a ancians, nens, malalts i pobres en general. A partir de llavors, no solament l’Estat va adoptar aquesta modalitat, sinó que moltes organitzacions de la societat van realitzar i realitzen beneficència.

Gradualment es produeix un gir en la concepció de la societat civil i l’Estat i neixen els valors de solidaritat. Els beneficiaris deixen de ser subjectes passius i es va consolidant un Estat de Benestar en el qual tots els ciutadans tenen els mateixos drets i, en el cas de no tenir accés a determinat benestar, s’han de dur a terme polítiques destinades a corregir aquesta situació de desigualtat.

Al costat del canvi de la intervenció estatal es produeix la transformació en el si de la societat. Apareixen organitzacions aconfessionals preocupades pels problemes de la comunitat i amb ganes de generar canvis profunds en els quals es fa partícips als beneficiaris.

En l’actualitat, presenciem un moment d’esplendor amb un moviment de ciutadania activa en el qual ja no solament la intervenció prové d’institucions, sinó del ciutadà que es considera ple i busca la seva integració en la societat. També observem que el paper de les entitats socials ha deixat de ser asistencialista i opta per rols en els quals el beneficiari és lliure i responsable.

 

Espanya, un país solidari

Avui dia, les accions caritatives o benèfiques, també cridades solidàries, es tenyeixen de múltiples formes: des de l’aportació voluntària de temps i coneixements, fins a les simples donacions econòmiques o en espècie realitzades per particulars, empreses o fundacions filantrópicas. Sigui el que sigui la seva forma, la generositat davant situacions d’emergència, davant la pobresa, la gana, les malalties, l’exclusió o les desigualtats marca gran diferència en el benestar de les persones.

A Espanya, un total de 7,5 milions de persones van contribuir amb una ONG durant l’any 2014 i d’elles, 3,7 milions ho van fer amb aportacions recurrents (quotes), segons xifres de l’informe “Som o no som?” publicat per l’Associació Espanyola de Fundraising.

Malgrat la situació econòmica actual, el nombre d’espanyols que col·labora amb una ONG ha crescut durant els últims anys: de 7,1 milions en 2010 a 7,5 milions en 2014. En el cas dels socis van passar de 3,2 a 3,7 milions i els donants puntuals es van mantenir entorn dels 4 milions.

A Espanya, un total de 7,5 milions de persones van contribuir amb una ONG durant l’any 2014

Es pot dir que els espanyols són solidaris i confien en les ONG convençuts de la necessitat de l’ajuda al desenvolupament i la importància de la inversió pública en educació i salut. No obstant això, el percentatge d’espanyols majors de 18 anys que ha donat a una ONG és baix (al voltant del 20%), si es compara amb la mitjana europea (entorn del 60%). Quant al percentatge de socis d’una ONG a Espanya és del 10%, enfront de Regne Unit (31%) o França (16%).

Malgrat això, les aportacions particulars són ja la principal font de fons de les ONG. Enfront de la caiguda de les aportacions públiques, les aportacions particulars, tant a projectes a Espanya (49%) com en països en desenvolupament (51%), poden arribar a generar fins a nou vegades el seu valor i impacte positiu per a la societat.

 

El poder i valor de la beneficència

Beneficència, solidaritat o responsabilitat ciutadana…, la realitat és que contribuir a alleujar els pitjors efectes de les crisis humanitàries, complementar els serveis públics d’atenció de la salut, l’educació, l’habitatge i la protecció de la infància és de gran ajuda per mitigar el sofriment humà.

En el Dia Internacional de la Beneficència et proposem pensar en la teva contribució social com a ciutadans. Mai és tarda per col·laborar!

RSS. Sigue informado

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions