Salta el menú de navegació i ves al contingut

EROSKI CONSUMER, el diari del consumidor

Cercador

logotip de fundació

Canals d’EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Solidaritat > Projectes i campanyes

Aquest text ha estat traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Biblioteques de braille

Cada vegada més biblioteques adapten els seus fons al braille o posen a la disposició de les persones amb discapacitat visual altres sistemes com les telelupas

  • Autor: Per
  • Data de publicació: Dimarts, 29deGenerde2008

El braille permet a les persones amb ceguesa o deficiència visual llegir textos als quals, d’una altra manera, no tindrien accés. Es tracta d’un sistema de lectura tàctil, mitjançant punts, que ofereix una alternativa a la lectura convencional impresa. A més, les persones invidents o amb problemes de visió compten amb altres dispositius que faciliten la llegibilitat dels textos, com les telelupas. Aquests són alguns dels serveis que, cada vegada amb més freqüència, faciliten les biblioteques per aconseguir que la lectura sigui un plaure a l’abast de qualsevol.

Img braille articuloImagen: Julia Freeman-Woolpert

Amb la finalitat de que les persones invidents o amb discapacitat visual accedeixin al major nombre d’obres possible, cada vegada més biblioteques expliquen entre els seus fons amb textos transcrits al braille. L’última a incorporar aquest tipus de publicacions ha estat la Biblioteca de la Universitat d’Alcalá d’Henares, que ha engegat un projecte de millora per adaptar i fer accessibles tots els seus serveis i recursos. Aquests serveis s’uneixen als quals presta des de fa anys l’Organització Nacional de Cecs Espanyols (ONCE), entitat pionera en aquest àmbit, que disposa d’una biblioteca central i una xarxa de biblioteques territorials amb fons més reduïts, “però amb el mateix objectiu de fomentar la lectura en braille”.

Aquests centres estan pensats per a estudiants universitaris, professionals i persones en general que busquen gaudir de la lectura

Les biblioteques amb textos adaptats en braille estan pensades per a estudiants universitaris -per aquest motiu moltes universitats comptin amb aquests fons-, professionals i persones en general que busquen gaudir de la lectura. En el cas de l’ONCE, les peticions es poden realitzar en forma de préstec a domicili, per telèfon, carta o correu electrònic. D’això s’encarrega el Servei Bibliogràfic de l’organització (902 11 22 92), que compta amb seus a Madrid i Barcelona. La seva funció és transcriure al braille llibres de text, literatura, tècnics o professionals, entre uns altres, així com revistes d’interès general. En total, l’entitat disposa de 13.004 obres en braille (40.486 volums) i 22.119 en format sonor (14.241 fons analògics i 7.878 digitals).

Aquest servei es completa amb:

  • Convenis amb diferents editorials, que al començament del curs acadèmic distribueixen llibres de textos en braille perquè alumnes i alumnes cecs o amb deficiència visual tinguin al seu abast els mateixos llibres de text que la resta d’estudiants.

  • Serveis de Producció de Recursos Didàctics, situats als cinc Centres de Recursos Educatius de Madrid, Barcelona, Sevilla, Alacant i Pontevedra, i on els professionals de l’educació poden sol·licitar la transcripció de llibres de text, exàmens o anotacions necessàries per a l’escolarització dels alumnes.

  • Nuclis Perifèrics de Producció Bibliogràfica, situats en les delegacions territorials i direccions administratives de l’entitat. En ells, les persones afiliades poden sol·licitar la trascripción al braille de documents d’ús particular o professional, com a anotacions de cursos de formació o formularis.

També es transcriuen en sistema braille, sonor o en disquet, publicacions periòdiques institucionals, tècniques, col·leccions i textos d’oci i cultura.

Origen del braille

El sistema braille va ser inventat al segle XIX per Louis Braille, cec des que tenia 3 anys a causa d’un accident. És un mitjà d’escriptura i lectura tàctil ideat para persones invidents o amb discapacitat visual. Consisteix en una sèrie de punts en relleu que es llegeixen a través de les gemmes dels dits. Aquests punts es distribueixen en 2 columnes i 3 files, de manera similar a l’organització dels punts en les fitxes de dòmino. En total, cada símbol braille està format per 6 punts: els que estan en relleu representen una lletra o signe de l’escriptura en caràcters visuals.

Cada símbol braille està format per 6 punts que es distribueixen en 2 columnes i 3 files, amb un total de 64 combinacions

Amb la finalitat d’identificar cadascun dels punts, es numeren segons la seva posició, de dalt a baix i d’esquerra a dreta. Així, el punt superior esquerre és l’1, el punt central esquerre és el 2 i el punt inferior esquerre és el 3, mentre que els punts superior, central i inferior de la dreta són el 4, 5 i 6, respectivament. La combinació d’aquests 6 punts dona com resultat els diferents caràcters en braille. Un total de 64 combinacions, inclòs l’espai en blanc (sense punt).

Per a la seva correcta lectura, els caràcters que formen els signes braille han de tenir unes peculiaritats determinades:

  • Vocals accentuades. S’utilitza un símbol diferent per a cada vocal accentuada, al no ser possible col·locar una titlla damunt dels punts corresponents.
  • Nombres. Els nombres es formen utilitzant les primeres lletres de l’alfabet, de la ‘a’ ‘a la’j , precedides d’un signe numerador. Cada lletra es correspon amb un nombre de l’1 al 10.
  • Símbols específics. Cada llengua oficial compta amb uns signes especials que no estan recollits en l’alfabet braille comú. En concret, el castellà distingeix la lletra ‘ñ’, la ü ‘’ i les vocals accentuades á, é, í, o, ú; el català i el valencià tenen signes específics per a la ‘’ c amb ce trencada (ç), la ‘’ l geminada (l?l) i les vocals amb accent agut é, í, o, ú, amb accent greu à, è, ò i amb dièresi ï, ü; el gallec té signes per la ‘ñ’ i les vocals amb accent agut á, é, í, o, ú; i el basc només per a la lletra ‘ñ’.

Suports a la lectura

Les telelupas, els ordinadors i impressores en braille i el programari especifico aconsegueixen textos llegibles per a les persones amb ceguesa o deficiència visual

Actualment, existeixen unes pautes per facilitar la lectura a persones amb discapacitat visual o intel·lectual. Es tracta d’una sèrie de normes que estableixen la grandària adequada de les lletres o l’espai recomanat entre paràgrafs perquè els textos siguin llegibles. Però a més existeixen dispositius que ajuden a llegir a les persones amb ceguesa o deficiència visual i que se solen trobar a les pròpies biblioteques que compten amb serveis adaptats.

Entre aquests mecanisme, destaca la telelupa, una ajuda òptica per a persones amb resta visual suficient. La seva funció és ampliar la grandària de les lletres que se situa sota ella. Altres instruments molt utilitzats són els ordinadors i impressores en braille. En aquest cas, el teclat de la computadora sol ser el mateix que s’utilitza en qualsevol equip, encara que també existeixen teclats braille de punts dissenyats, especialment, per a les persones sord-cegues. Quant a la impressora, es connecta a un ordinador amb convertidor braille i permet la impressió en paper de textos amb punts.

Respecte al programari, els programes Jaws i el Zoom Text són els més emprats per interpretar els missatges de la pantalla en veu i ampliar el text del monitor, respectivament. És el que es coneix com tiflotecnología o adaptació de les tecnologies de la informació i de la comunicació a les necessitats de les persones amb ceguesa o deficiència visual.

Et pot interessar:

Infografies | Fotografies | Investigacions