Campaments d’estiu per a persones amb discapacitat

Cada estiu, s’organitzen campaments i programes de vacances específics per a atendre persones amb discapacitat. L’oferta és cada vegada més amplia i té dos objectius fonamentals. D’una banda, es busca fomentar l’autonomia personal dels participants i, per un altre, es pretén donar un respir als familiars que s’encarreguen d’atendre aquestes persones la resta de l’any, en alguns casos, les 24 hores del dia.

La Fundació Esport i Desafiament organitza campaments d’estiu multiaventura per a nens i joves amb discapacitat física, intel·lectual i/o sensorial. Aquesta activitat s’emmarca en un projecte d’integració social a través de l’esport i la seva durada va des d’un cap de setmana a una setmana. La primera convocatòria va tenir lloc el 6 de juny, però s’han previst altres campaments durant els mesos de juliol i setembre. De moment, els llocs triats es troben a Madrid i Segòvia. En tots dos casos, són zones de gran riquesa i diversitat biològica i geològica, a les quals es pot acudir en companyia de familiars, en la seva majoria, pares i germans.

Una altra proposta són els campaments organitzats per Fundosa Sport i Oci, pertanyent al Grup Fundosa, de la Fundació Onze. Es desenvolupen en el Complex Esportiu Somontes, en un entorn natural “d’alt valor ecològic”, i estan dirigits a nens entre 6 i 13 anys. En cada torn, s’estableix un màxim de 100 participants, en grups formats per 25 nens acompanyats per tres monitors com a mínim. Per a garantir un oci de qualitat, el complex esportiu compta amb 15 pistes de tennis, 12 pistes de pàdel, una pista poliesportiva coberta, gimnàs, camp de pràctiques de golf, piscines i zones verdes.

A aquesta oferta s’uneix la prevista per l’Organització Nacional de Cecs Espanyols (ONCE). Des del 23 de juny fins al 3 d’agost, uns 550 nens i joves cecs o deficients visuals prendran part en la vintena de campaments i cursets d’estiu programats fins al moment per tota Espanya. L’edat dels assistents oscil·la entre 6 i 20 anys, amb propostes diferents per a tots ells. Així, mentre els nens practicaran, en la seva majoria, activitats esportives i de relació amb la naturalesa, els joves se centraran en l’aprenentatge d’idiomes, els esports d’aventura i el turisme en general.

Alguns campaments estan destinats exclusivament a afiliats (cecs totals o deficients visuals), encara que també s’han organitzat colònies d’integració amb nens sense discapacitat i colònies especials per als qui pateixen altres discapacitats associades a la ceguesa, com a sordesa o discapacitat psíquica. Ara com ara, les direccions territorials i administratives de l’ONCE amb campaments, colònies o cursets programats són Almeria, Aragó, Navarra, La Rioja, Extremadura, Còrdova, Huelva, Jaén, Múrcia, Cartagena, Salamanca, Catalunya, Tarragona, Pontevedra, Madrid, Canàries, Tenerife, Castella i Lleó, Sant Sebastià, Alacant, Algesires, Jerez, Màlaga i Cadis.

Des de la Fundació Esport i Desafiament asseguren que els objectius d’aquesta mena de campaments són, principalment, afavorir la integració social i la superació personal dels participants, oferir-los una alternativa a l’entorn i activitats diàries, promoure l’educació ambiental i ensenyar-los que el límit “està on cadascun vulgui posar-lo“.

Els campaments per a persones amb discapacitat permeten acudir en companyia de familiars o viatjar en grup amb monitors i cuidadors professionals que s’encarreguen de totes les cures. La presidenta d’Ajuda a la Infància sense Recursos (AIS), Lourdes Arqués, reconeix la importància d’aquesta opció ja que, segons explica, “hi ha famílies que porten deu anys sense sortir de casa en vacances perquè han d’ocupar-se de la cura dels fills discapacitats”. Per a elles, aquests campaments són l’únic moment de l’any en què, malgrat la preocupació per allunyar-se dels seus familiars, poden gaudir d’uns dies de festa.

Des de fa dos anys, AIS centra els seus esforços en programes de respir, “després de deu anys desenvolupant aquest tipus d’iniciatives en el Tercer Món”. “Llavors, ens vam adonar que al nostre país hi havia també moltes necessitats”, relata Arqués. Va ser en aquest moment quan es va gestar el projecte “Jo cuino, tu pintes”, un llibre amb receptes de cuiners de prestigi i il·lustracions de persones discapacitades, la recaptació de les quals per la venda d’exemplars es destina, en part, a l’organització de colònies i campaments.

La preparació d’aquests campaments suposa una important inversió econòmica, ja que les instal·lacions on s’allotgen els participants han d’estar totalment adaptades i es requereix un bon nombre de monitors i coordinadors. Moltes associacions han de recórrer a les donacions per a finançar part de l’estada. “Els respirs poden ser molt cars per a les famílies: uns 250 euros per tres dies i 680 euros per una setmana”, subratlla Arqués.

A més dels campaments, diferents associacions desenvolupen els seus programes de vacances a través d’Imserso . Per a poder optar a aquestes vacances és necessari tenir més de 16 anys, una discapacitat igual o superior al 33% i certificat de minusvalidesa, entre altres requisits. La Federació Espanyola d’Associacions d’Espina Bífida i Hidrocefàlia (FEBHI) organitza així el seu programa de vacances, en un intent de “potenciar les xarxes socials, fomentar l’adquisició d’habilitats i hàbits personals i incrementar l’autonomia i salut” dels qui viatgen.

El cost d’aquests programes inclou els bitllets, una assegurança de viatgers, l’assistència de monitors de suport, allotjament en hotel o apartament accessibles i transport adaptat per a les excursions organitzades. Els itineraris es desenvolupen tant a Espanya com en altres països d’Europa, però per a poder optar a ells és necessari realitzar la sol·licitud amb dos mesos d’antelació a la data de sortida.

Gairebé 2.000 persones van gaudir l’any passat d’aquests viatges a través del programa de la Confederació Espanyola de Persones amb Discapacitat (COCEMFE), que també es coordina amb l’Imserso. L’objectiu, al seu entendre, és que les persones amb major grau de minusvalidesa i menor nivell adquisitiu “puguin accedir a unes vacances el més normalitzades possibles”. Per a això, el programa es desenvolupa des de juliol a desembre, en un total de 34 torns diferents que inclouen itineraris de termalisme per a alleujar les malalties.