Article traduït per un sistema de traducció automàtica. Més informació, aquí.

Campanya Mundial per l’Educació

Del 23 al 29 d'abril milions de persones a tot el món formaran una gran cadena humana per l'educació
Per miren 17 de abril de 2007

Img educacion

La Campanya Mundial per l’Educació (CME) és una coalició internacional d’ONG, sindicats del món educatiu, centres escolars i moviments socials de tot tipus compromesos amb el Dret a l’Educació. Aquesta coalició neix amb l’objectiu d’exigir i responsabilitzar als governs de l’accés i compliment del dret a l’educació de tots.

L’educació és un dret humà, reconegut a la Declaració Universal dels Drets Humans, així com en diferents declaracions ratificades per la majoria dels governs del món, com el Fòrum Mundial de l’Educació de Dakar o la Declaració del Mil·lenni.

Així, la Campanya Mundial per l’Educació treballa perquè els 80 milions de nens i nenes que actualment estan sense escolaritzar i les 1.000 milions de persones adultes que són analfabetes tinguin accés a una educació gratuïta i de qualitat.

La Campanya Mundial per l’Educació treballa perquè els 80 milions de nens i nenes que actualment estan sense escolaritzar i les 1.000 milions de persones adultes que són analfabetes tinguin accés a una educació gratuïta i de qualitat

Uneix-te a la Setmana d’Acció Mundial

En la setmana del 23 al 29 d’abril de 2007 se celebrarà la Setmana d’Acció Mundial per l’Educació. Milions de persones a tot el món formaran una gran cadena humana per l’educació i per a tots. “Simbolitza la solidaritat entre les persones i la responsabilitat de cadascuna d’elles, així com la unió de la societat civil per reclamar la consecució del dret a l’educació”, expliquen des d’Educació Sense Fronteres .

Aquesta ONG explica que l’any 2007 està centrat en el Dret a l’Educació perquè “un enfocament basat en els drets significa que els dirigents han d’emprendre accions per aconseguir els sis objectius de l’Educació Per a Tots en el seu conjunt”:

  • Estendre i millorar l’educació infantil.
  • Assegurar per a l’any 2015 una educació primària gratuïta obligatòria i de bona qualitat per a tots.
  • Proporcionar l’accés a programes apropiats de preparació per a la vida activa per a tots els joves i persones adultes.
  • Augmentar els nivells d’alfabetització de persones adultes en un 50%.
  • Eliminar la disparitat de gènere a l’educació primària i secundària abans del 2005, i aconseguir la igualtat de gènere en 2015.
  • Millorar la qualitat de l’educació.
Principals demandes

Les ONGD i els sindicats promotors de la Setmana d’Acció Mundial demanen:

  • Garantir que l’educació serà gratuïta i obligatòria per a tots, fent ús de les institucions i els mitjans de comunicació per informar d’aquest dret a docents, famílies, nens, nenes i públic en general.
  • Com a assumpte de caràcter urgent, hauran d’acordar i implementar una estratègia educativa integrada i a llarg termini per aconseguir la totalitat del programa d’Educació Per a Tots.
  • Demostrar el seu compromís polític mitjançant un finançament intern adequat per a l’assoliment dels següents objectius mínims:
    • Destinar a l’educació el 6% del PIB, concedint a l’educació bàsica, com a mínim, la meitat d’aquesta quantitat.
    • Establir el 20% dels pressupostos a l’educació.

Els països del Nord deuran:

  • Destinar més ajuda predictible i estable a l’educació bàsica dels països del Sud, recolzant i respectant les seves polítiques.
  • Recolzar les iniciatives internacionals orientades a la universalització de l’educació bàsica de qualitat, com la Iniciativa Via Ràpida.
  • Contribuir a solucionar el problema del deute extern i destinar l’import dels bescanvis de deute a educació i altres serveis socials bàsics.
  • No subordinar l’ajuda als interessos comercials d’empreses espanyoles deixant d’imposar com a condició la compra de béns i serveis d’origen espanyol.
  • Posar fi a l’exclusió i la discriminació en els seus propis sistemes educatius, garantint la igualtat d’oportunitats a totes les persones.

Per la seva banda, les institucions internacionals hauran de:

  • Facilitar als països del Sud la flexibilitat fiscal necessària per permetre una inversió a llarg termini sostenible en els seus sistemes educatius públics.
  • Garantir que els sostres salarials del sector públic no impedeixen la contractació del professorat necessari i d’altres treballadors/as del sector públic.