Una vegada a l’any, Carles Sitges abandona la seva consulta en un centre de salut de l’Ametlla del Vallès (Barcelona) per embarcar-se com a metge en una aventura que transcendeix les comeses del jurament hipocrático. Bon coneixedor del nord d’Àfrica i dels problemes que allí conviuen, Sitges vetlla per que les ajudes destinades als més necessitats arribin a qui han d’arribar i ho facin en perfectes condicions. Per a això s’allista a un comboi de 14 vehicles que al llarg de tres setmanes creuen el Sàhara de Nord a Sud, cobrint més de 5.000 quilómetros i sortejant no poques dificultats.
Ja tenia certa experiència com a mèdic cooperant en zones de Líbia i Mauritània, i he après a valorar la importància de l’ajuda que des d’aquí s’organitza per a la gent necessitada, perquè arribi fins a on ha d’arribar i en bones condicions. Un bon dia al meu centre de salut, un visitador mèdic em va parlar de la Caravana i de com col·laborar perquè els medicaments i el material educatiu arribés a la destinació més necessitada… Els vaig preguntar immediatament si necessitaven un metge i arribem a un acord.
Amb la caravana viatgen mig centenar de voluntaris, persones experimentades en aquest tipus de labors. Molts són bombers, acostumats a situacions difícils i amb una prodigiosa capacitat organitzativa. Com el seu estat de salut és, en general, molt bo, em limito a guarir algun que un altre refredat (per l’aire condicionats dels vehicles), gastroenteritis, reaccions al·lèrgiques, corts o magulladuras, entre uns altres. Només en un cas vaig haver d’enfrontar-me a una fractura de clavícula, tema delicat, per l’em vaig limitar a immobilitzar a l’afectat i buscar un transport urgent cap a un hospital.
Col·laboro en les tasques logístiques i en la distribució de labors assignades com un cooperant més. Aquest any hem viatjat tres metges, i també uns quants periodistes, ja que un de les comeses de la Caravana és notificar amb vídeos que cada material arribi on ha d’arribar.
Un de les comeses de la Caravana és notificar amb vídeos que cada material ha arribat on havia d’arribarLa caravana estava equipada aquest any amb una ambulància i amb una farmaciola molt completa que ens permetia fins i tot realitzar algunes intervencions de cirurgia ambulatòria menor. Hem fet despesa d’antibiòtics, antiinflamatorios, antihistamínics i algun que un altre ansiolítico.
Així és. Conduïm de sol a sol durant tres setmanes senceres i en condicions gens envejables. El cansament pot ser que hagi estat el major problema al que fem front en aquesta tasca. No obstant això, insisteixo que els voluntaris saben a què venen. Els metges disposem d’una fitxa sanitària de cada cooperant, i estem sempre atents a les consultes que ens vulguin formular i a problemes de salut de tota índole. Pot ser que el més important sigui insistir en la necessitat de respectar la posología de les vacunes, perquè els errors en aquest apartat solen pagar-se cars.
Però, en cas de malaltia, protegeixen millor que si no t’has vacunat. Alguns cooperants protesten els per efectes secundaris gastrointestinals. No obstant això, els metges insistim en la necessitat de dur a terme una profilaxi preventiva molt escrupolosa. Viatgem a zones de risc epidémico, i la prova és la gent que mor per aquestes malalties (malària o pesta groga) als hospitals que visitem.
Sí. Viatgem en vehicles cedits per l’exèrcit alemany, molt adaptats al terreny que hem de creuar i indispensables per fer arribar el material transportat als 83 projectes que ens han encarregat 33 ONG espanyoles. Són vehicles bastant confortables, però el principal és que siguin molt senzills de mecànica, fàcils de reparar en les múltiples avaries a les quals hem de fer front per la quantitat de quilòmetres recorreguts. Aquí la labor de mecànic és gairebé tan important com la de metge.
Mengem plats precuinats, envasats al buit i congelats, que portem des d’Espanya per no enfrontar-nos a les escasses garanties sanitàries del que trobem pel camí. La intendència queda també preestablerta i els metges ens limitem al fet que els cooperants tornin a casa sans i estalvis (encara que molt cansats).
El gruix dels nostres repartiments va tenir lloc a Senegal i Gàmbia. Alguns cooperants van volar amb avió fins a Dakar i allí es van unir a la Caravana. De Dakar vam fer ruta a Thies i a Farafeni, on se situa un hospital que esperava ansiosament la nostra ajuda. En tots aquests llocs se’ns rep sempre com a herois. Els camions tot terreny són indispensables perquè la nostra ajuda es diversifica en petites localitats allunyades de les rutes principals, com els poblats de Tendouck, Tionk Essyl, Affiniam, Tambacounda, Kedogou o Diakha Madina, entre unes altres.
Si, en algunes zones hi ha toc de queda i els controls militars o administratius són constants. Ens vam fer acompanyar per un policia senegalès coneixedor de la regió perquè ens auxiliés en els reiterats tràmits amb les autoritats.
La raó de ser de la Caravana Solidària és el transport de material de diferents ONG estatals a projectes desenvolupats al Marroc, Mauritània, Senegal, Gàmbia i Guinea Bissau, a fi de pal·liar les manques que es detecten en matèria de salut, educació i infraestructura. Es tracta, doncs, d’una ONG logística que busca, així mateix, fomentar el coneixement entre les associacions que participen en les iniciatives solidàries per conjuminar esforços i impulsar conjuntament projectes en l’Àfrica Occidental. També es pretén donar a conèixer a l’opinió pública les condicions de vida d’aquests països i la seva realitat.
Amb el material que transporta tots els anys des del 2000, la Caravana Solidària serveix per donar resposta a les manques detectades en els sectors més desfavorits de la societat, alhora que fomentar una estructura sòlida en centres de formació i petites cooperatives que permetin, en la mesura del possible, l’autosuficiència d’els qui les integren. Els projectes que acull aquesta caravana es basen en una escrupolosa detecció i observació sobre el terreny de les necessitats més bàsiques, recolzades per contrapartes locals que s’encarreguen de gestionar el material transportat i administrar l’ajuda en funció de les manques més bàsiques.
